dimecres, 16 de gener del 2013

Via Lluís Baciero al Serrat de Sant Miquel, Cornerstone i Jesús Carruesco de torna.

Ja des del camí podem veure la via
Aquest diumenge hem quedat amb l'Ivan i el Toni per anar a fer la via que els germans Masó van dedicar al nostre malaurat amic Lluís; és a la zona de Sant Miquel a la carena del Cap de Sant Joan, una zona allunyada hi vagis per on hi vagis, potser pel Monestir és més curt, gairebé segur, però preferim fer una bona caminada tranquil.la que el brogit del Parc temàtic. Fa un dia rúfol i no massa fred si pensem en la fresca del dissabte.
Primera tirada, força delicada...
Fem un cafè al Muntanya de Collbató i comencem a pujar, nosaltres avui triem enfilar-nos per la drecera de Fra Garí, que sense treva ens deixa ben "calents" al camí de les bateries, el seguim amunt i travessem el torrent de Santa Caterina, aquí, ens vam confondre i vam començar a buscar la via endebades...remirada al mapa i ens adonem que ens hem confòs, cal continuar un bon tros encara fins travessar el torrent Fondo al que hi arribem en baixada, llavors al cap d'una estona de pujada i abans de travessar un torrent secundari ja veïem la silueta del cim sud de la carena del cap de Sant Joan.
La boirada ens volia engolir
Enmig de la vegetació s'intueix un corriol que fent el senglar i ja localitzat el peu de via en poca estona ens hi deixa. Tot pujant el Toni ens ha fet triar uns números per veure qui començava i curiosament a ell li ha tocat fer la primera via...se li ha vist el llautó, però som de bon conformar. Avui amb la humitat i el dia tètric que fa, la paret es veu poc atractiva. Força trams sanejats però cal vigilar que la roca no inspira confiança. Només començar el Toni s'endú avall unes quantes preses...sort que era a un pam de terra jajaja! Mirant-s'ho amb carinyo i vigilant amb els gats que estrena avui s'enfila amb decisió, hi ha força bolts que hi ajuden, però a la que la verticalitat afluixa cal escalar i la pedra no ajuda...el perdem de vista i munta reunió en uns arbusts.
A l'inici de l'estètica segona tirada.
Recuperant la tirada m' enduc un ensurt a l'arrancar-se una altra presa de ma...renoi!
Ara tenim al davant un flanqueig que s'endevina divertit, amb ambient.
Flanqueig d'equilibri
Aquí la roca és bona i el Toni ho agraeix ja que és tècnic i d'anar-s'ho mirant, el veïem disfrutar fins que la paret tomba i crida reunió, en aquesta via dels llargs se n'hauria de dir curts!
El flanqueig val la pena! llàstima que és curt.
De segon el flanqueig és de mirar-s'ho, sortosament el generós equipament no et fa patir, la roca abrasiva de presa menuda  fa anar concentrat, un tram brut abans d'entrar a reunió es pot protegir amb algun àlien.
Al curt tercer llarg!
Havíem pensat fer les dues tirades en una, però el ròssec de la corda es gran i el Toni munta reunió, resta un muret protegit només sortir per un bolt i d'aquí a la reunió cimera.
Pot de registre marca "Masó"
Al cim escrivim un record pel Lluís, el dia és trist però la via, sense ser gran cosa és maca i un humil record a la gran persona que era, via oberta amb molta il.lusió pel germans Masó per a ell. Caminant anem cap al coll amb el cim central i per una canal fins a la base d'aquesta agulla. Aquí farem la via Cornerstone que per l'atzar del Toni m'ha tocat fer a mí: poca història té, una grimpada fins a un mur que es redreça i on trobo la primera assegurança, aquest tram demana col.locació i tibar-li una mica, però de seguida afluixa i per una rampa en diagonal esquerra entro al cim central. El fred apreta i tinc les mans balbes...bufff!
Ressenya del llibre registre
Acurada ressenya que trobarem a




  • La Noche del Loro

  • Començant la Jesús Carruesco per la "directa".
    En un ràpel de 25 metres som a peu de la propera via, la Jesús Carruesco al Cim Nord. Aquesta li toca a l'Ivan. Al fer el ràpel hem quedat més a la dreta del començament, a la vertical d'un parabolt, l'entrada és delicada una mica mes difícil del que marca la ressenya i això ens fa adonar que no comencem la via per on cal...però així ens estalviem una mica el fregament de la corda.
    Al pas clau, on cal una bona tibada.
    Hi ha una bona excursió fins el primer bolt, millor no badar, la roca també avisa, una presa de ma s'arrenca sortosament sense conseqüències. Es posa dret, a l'esquerra un bolt, ens hem estalviat el flanqueig, amb el fred tot sembla mes difícil, cal superar un ressalt vertical per entrar a una diagonal a l'esquerra una mica trencada i que ens porta al ressalt de sortida; aquí em patina un peu i quedo penjat de la corda, sort que extraploma! fa ja una estona que cauen gotes.... és el pas de V+ on cal tibar de dits i trobar un bon peu, llavors una bona tibada i ja som al cim altra cop.
    Ressenya dels germans Masó.
    Mentre espero per fer el ràpel la pluja s'engresca, hem estat de sort i tallat molt just, ja a peu de via i metre plego la corda es posa a nevar amb ganes,  llàstima que dura poc!
    Contents i remullats després del trio de vies.
    Resseguim la base de les agulles per un corriol poc marcat però evident fins arribar a peu de l'agulla sud, on havíem començat. La pluja fina ens va mullant, desgrimpem com podem les rampes fins al camí i pòsem la directa que la familia m'espera.
    L'amic Lluís baixant d'una via a Mont-Ral.
    Han estat unes vies modestes, però en un entorn salvatge i solitari, amb una aproximació que demana ganes per escalar tan poc, la roca no hi és cap meravella, però el record del Lluís be s'ho val! El dia, la boira, el fred i finalment la neu han fet d'aquest un dia màgic. Gràcies als Germans Masó per donar-nos l'oportunitat de repetir aquesta via i gràcies al Lluís per ser con era, una abraçada amic.

    diumenge, 6 de gener del 2013

    Estereotip, una nova via al Serrat dels Monjos, un bon regal de reis.

    Panoràmica del Serrat dels Monjos, el Jordi i el Toni a la segona tirada.
    Aquests darrers mesos he escalat poc amb el Toni, estava molt enfeinat: amb el Jordi, ideòleg de la qüestió, han estat obrint una nova via; Ho han portat  discretament durant força setmanes, i és que la feinada ha estat gran. Han obert per sota un itinerari molt atractiu i que es pot fer tot en lliure. La via és troba a una zona verge poc després de travessar el torrent Fondo, com em comentava el Toni, estan molt contents d'haber aconseguit aquest itinerari que, integrament en lliure, salva els sostres del mur inicial, el que comporta que la via sigui sinuosa.
    Rerssenya aproximada de la via a l'espera de la "oficial"
    La setmana passada els faltava poc per enllestir-la, mentre nosaltres fèiem la veïna Alba oi? els observàbem com enfeinats equipàven la darrera tirada, aprofitant les festes hi han tornat força vegades, ja tenía ganes d'acompanyar-los a estrenar-la i finalment aquest dissabte rebo la trucada del Toni que m'avisa que aniran a fer l'estrena! tanmateix però els resta equipar el ràpel de la darrera reunió i volen netejar una mica amb el que quedem que ells aniran primer i nosaltres els seguirem al cap d'una estona, donant-los temps així a fer la feina.
    El Toni i el Jordi, pares de la "criatura"

    Il.lusionats per l'estrena, el Joan B. assegura el Juanillo, jo avui faré cordada amb el Joan P.
    Hem quedat amb el Joan Buxó i el Juanillo, jo avui m'he quedat sense company, però el Toni em troba parella, el Joan Pera, que ja coneixia però amb el que no m'havia lligat mai encara. Quedem al Bar Muntanya a 2/4 de 9, el Joan ja hi és, ha estat esmorzant amb els esforçats pencaires Jordi i Toni; ens ho prenem amb calma, avui no cal córrer.
    Entrant al diedre després del flanqueig.
    Aparquem a l'àrea de la Salut i a bon ritme fem cap a les Coves del Salnitre on, abans d'arribar-hi trenquem a la dreta pel corriol que ressegueix tot el Serrat; a l'encarar el Torrent Fondo ja veïem els companys al segon llarg. Sense problemes trobem peu de via: just passat el torrent hi ha un gran bloc a ma dreta, ens aturem i al mirar la paret ja es pot veure el primer bolt als peus d'un sostret. El Juanillo és el que té mes pressa, ha d'arribar a temps per la cavalcada d'aquesta tarda, amb el que comença.
    Diedre tècnic amb passos d'equilibri per entrar a la placa.
    L'entrada és per una placa ajaguda, un bon forat permet  xapar tranquilament, flanqueig a l'esquerra vigilant amb la terra que ens deixa a una placa que haurem de superar, primer per la mateixa i a la que ens enfilem en diedre.
    Muret vertical abans d'entrar a reunió.
    El pas del diedre al mur per on continua la via és tècnic i d'equilibri, l'equipament on cal! ja al mur, amunt en tendència a la dreta, passat una franja vermellosa trobarem un altre bolt que assegura un tram trencat que ens deixa a la vertical placa abans de reunió.
    Ja a la primera reunió.
    Entrar a la placa requereix una bona tibada, però les preses hi són i quan les trobes, Gas! al capdamunt entrem a un altre diedre on si es vol es pot llaçar un arbust o posar alguna peça; un pas molt estètic en diedre ens deixa a la feixeta on fem la primera reunió: dos bolts amb anella.
    El segon llarg va per un esperó en placa de bona roca.
    És el torn del Joan P. aquesta tirada és molt maca, un esperó que comença vertical per anar afluixant a mesura que t'enfiles. La primera assegurança és força amunt, la roca hi és bona, més endevant es pot col.locar un friend i ja trobes un altre bolt, el darrer fins dalt de tot. Inicialment la via continuava recta amunt per aquesta placa, però a l'esquerra es van fixar en un gran bloc desenganxat que permetia assolir el bosquet intermig d'una manera molt espectacular i divertida amb el que ens caldrà fer un flanqueig horitzontal protegit per un bolt.
    Els aperturistes a l'estètica placa-esperó de la segona tirada.
    La segona reunió torna a ser còmoda i ben aprop de la gran fisura per la que ens haurem d'enfilar. Em torna a tocar, agafo els friens grossos que portem que no se si caldran...
    Característic i ben trobat empotrament per sortir a la feixa, a la tercera tirada.
    Entrar a la fisura costa, els companys ho han fet en bavaresa, jo en canvi ho faig per la placa; un flanqueig ascendent on trobarem dos bolts em fa anar concentrat però segur, ara toca remuntar amunt, per la placa es veu poca presa, la següent assegurança allunya força, amb el que toca buscar la protecció de l'empotrament, la motxilla fa una mica de nosa. A la que aconsegueixo aixecar-me uns metres ja millora, bons peus i millors mans per acabar sortint en un pas divertit al capdamunt del gran bloc, d'aquí una grimpada senzilla en tendència a l'esquerra fins la reunió.
    Grimpant i caminant arribem a la molt bona segona part de la via!
    Després d'aquest llarg espectacular i divertit ens toca caminar, pleguem cordes en un replà a l'esquerra sota un turó. Amb les cordes a l'esquena aprofitem tot el que podem la roca per grimpar amunt, un ressalt mes dret el voregem per la dreta i ara ja caminant mirem d'anar el mes recte possible a buscar els mur final.(En aquest punt podem arrodonir l'escalada seguint cap a l'esquerra l'aresta sortint un tram de V+ prou interessant i que nosaltres ens vam deixar)
    El joan B. començant el quart llarg, a sobre el Toni apunt de recuperar el darrer llarg.
    Identificarem la continuació de la via ja que hi ha el nom pintat i un espit que podem aprofitar per assegurar-nos, o com a primera assegurança de la tirada. El Joan P. s'hi posa, comença força dret, però amb una roca de meravella, amés una fisura permet posar-hi el que vulguis, més amunt una baga en una sabina. Un pitó més amunt i assegurant un mur mes fi un bolt, d'aquí res mes, però tot i els força metres que resta fins la reunió, no es troba a faltar.
    Trobarem el nom de la via i un espit al peu de la segona part.

    Joan P. disfrutant a la quarta tirada.
    Començo la cinquena tirada, una placa molt compacta que es va redreçant, aquí cal treballar la concentració car el flanqueig és finot. Superat aquest cal anar recta amunt a buscar una canal que es va tancant, al fons un pitó amb bagueta protegueix el pas a la placa de l'altra banda, un pas similar al del primer llarg, però diria que mes difícil de llegir i amb mes ambient! m'en surto prou be tot i que vaig apurant al límit...un tram mes ajagut però trencat ens porta amb un flanqueig a la reunió.
    Amb un flanqueig delicat comença el cinquè llarg.
    La cinquena reunió és també molt còmoda, en una feixa alterosa. Recupero amb molt de compte el company, el flanqueig és punyetero!.
    La sisena tirada és la més dura i obligada, ens farà suar!
    Estem contents, ja li tenim el peu al coll! però atenció que el que ens espera és el tram més dur de tota la via, el Joan B. l'ha encadenat, però ens avisa que això ja puja de grau, 6b? quan recupera el Juanillo, aquest ens ho confirma, per ell la tirada és 6b, sobretot per l'inici i el flanqueig. El company no s'hi baralla, ha tibar de cinta s'ha dit i tot i això cal escalar que els bolts no són pas a tocar. El flanqueig té la roca dolenta, adrenalina a tope! i aquí no s'acaba la gresca, hem de sortir per un diedre trencat on cal mirar-s'ho be. Mentre espero el torn els companys comencena rapelar. Intento el pas de sortida, però el llegueixo malament i haig de tibar de cinta, el Joan B. em comenta que ell ha anat mes a la dreta...però això no s'ha acabat, haig d'apretar fort per aconseguir la resta, el flanqueig, deu n'hi dó! cal levitar...i el diedre, renoi, quin valor el Jordi penso...i amés les assegurances no són pas a tocar! Chapeau pels aperturistes!!!
    Ben contents i enlluernats al cim.
    Content arribo a la reunió cimera, quina via més completa, ens felicitem amb el Joan i preparem el ràpel, aquest primer el fem amb una corda de 60 que arriba just a la reunió anterior, d'on amb dos 60 fem fins a terra. Ara cal flanquejar sense perdre inicialment massa altura en direcció al Torrent Fondo. Per la ferrata, preveure guants per les cadenes, fem fins al camí, no sense haber de fer un curt ràpel just abans d'acabar (10m).
    Celebrem l'estrena d'una via que s'ho val, gràcies Jordi i Toni!
    Ens ho hem passat molt be, la via està molt ben trobada, amb passos tècnics, plaques de concentració, fisures atlètiques i flanquejos d'equilibri...amb un final de festa interessant i potent! Ens hagués agradat poder felicitar els dos autors, però el Jordi ha hagut de marxar, el Toni ens ha pogut esperar i entusiasmats ho celebrem plegats.
    Ressenya dels autors amb els graus proposats
    Tinc el goig de presentar-vos la nova via en nom dels aperturistes, bons amics i millors escaladors, penso és una gran responsabilitat ja que sé de la feina que hi han esmerçat, de les moltes hores de feina, del pes que han anat traginant, de l'estudi de l'itinerari, dels canvis del mateix, de les sacades tot obrint, per baix evident-ment, espero que hagi sabut transmetre la il.lusió que hi han posat i que us animeu a repetir-la, ben segur que us agradarà.
     Em comenta el Toni que amb deu cintes n'hi ha prou, un joc d'Àliens i dos Linkams, el gran i el petit. Han deixat equipades les sabines amb anelles de corda, alguns claus, la resta parabolts, pocs i molt ben posats, on calen. La via està prou sanejada, el que no treu que hi hagi algun pa de terra, inevitable, algun bloc inestable amagat, en general l'he trobat prou segura, tan sols queda netejar la sortida del ràpel on caldrà llençar algunes llastres avall, feina que volien fer però que al tenir-nos a sota no van poder...
     Ha quedat una via molt homogènia en el grau V+/6a, amb tan sols el darrer llarg que s'enfila una mica, obligat, per mí 6a.
     En nom del Jordi i el Toni, que la gaudiu!!