divendres, 9 de juny de 2017

Masonejant als Òbits, vies Albert Vicens i Llauradó i Pere Cardona i Valls.


La Cinglera dels Òbits (1.035) al capdamunt de la Vall de Mur
Les cingleres de Sant Llorenç del Munt, al seu vessant est, són fermes i agosarades, llàstima de la qualitat de la roca..., entre la Mola i el Montcau destaca el cingle dels Òbits, allà fa anys que s'hi escala i darrerament els germans Masó hi han obert algunes línies prou atractives i bàsicament en lliure que be justifiquen anar-hi una tarda; i això és el que vam fer amb el Josep. Un dimecres a la tarda (24-05-2017) ens escapem a gaudir de la solitud dels Òbits. Per arribar-hi hi ha una bona caminada, vagis per on vagis...jo pensava pujar per Can Pèlags i la Canal del Pi Tort, però el Josep em fa veure que per coll d'Estenalles en passaríem més via i suaríem menys.
Balmes obrades amb molt d'història, les vies són al final de la cinglera, cap al nord.
Doncs en marxa: carretera direcció Mura venint de Matadepera, aparquem a la zona habilitada pel Parc Natural a Coll d'Estenalles i seguim la pista asfaltada que passa pel costat de la casa d'informació en direcció al  Montcau i Coll d'Eres; primer puja de valent per poc després planejar seguint el relleu del Montcau;   ja a Coll d'Eres cal seguir la carena del Pagès direcció la Mola. Arribant al Pla de les Pinasses, trenquem a l'esquerra per un corriolet que baixa i passa per la Font Flàvia, rajava. quan el camí gira a la dreta resseguint les parets, ja hi som.
Vessant on el camí gira cap a la Font Flàvia, en aquest pany la primera via: Albert Vicens.

El Josep preparant-se al peu del camí
Avui tenim la intenció de fer dues vies, són curtes i es pot baixar caminant. La primera és l'Albert Vicens i Llauradó. Començarà el Josep, nosaltres no fem la R-0 sinó que directament del camí iniciem la grimpada. Un balmat que sembla es pugui forçar en lliure, però endebades, millor els estreps.
Aquest balmat es supera en artificial equipat

Passos finets superada la balma i flanqueig a l'esquerra
La roca és compacta i llisa, no ens en refiem massa, això i que la presa sigui arrodonida fa que s'escali ben concentrat. quan decanta a l'esquerra cal anar atent a la recerca d'algun forat per assegurar l'excursió fins la reunió, a la que s'arriba caminant en un alterós flanqueig.
Al pot de ressenyes a la primera reunió hi trobem l'escrit dels germans Masó, hi fem la primera anotació.

Segona tirada amb uns passos d'artificial
Surto a buscar el mur d'aspecte trencat de la segona tirada, veig que la roca hi és millor del que sembla, els passos d'artifo tampoc allunyen tant i aviat sóc a la sortida on m'aturo a estudiar com ho faré...
Estudiant la sortida de l'artificial i ja entrant al diedre

Aquesta sortida, ja ho avisen a la ressenya, és el pas clau de la via; sortosament anem ben armats i puc assegurar-me a pleret. aquí la roca és de la bona i en uns passos atlètics assoleixo el diedre, molt divertit. Ara amb compte a buscar el bosc i una Alzina per muntar  reunió. Llàstima que no veus al company!
Dalt la cinglera del Pla de les Pinasses admirant la Vall de Mur

Som tots dos al Pla, silenci absolut, no ha passat ningú per aquí, tota la remor ve de la propera Mola, aquesta sí curulla de gent que va amunt i avall.
Per tornar a peu de via on hem deixat les motxilles cal anar en direcció oest fins a una esplanada i buscar un corriol a la dreta que ens tornarà al camí per sobre la Font Flàvia.
Ressenya dels germans Masó i que trobareu a Santllors.com

Segona via de la tarda, el Josep entrant a reunió
La segona via, la Pere Cardona i Valls, la trobarem una mica més aprop de les balmes dels Òbits; resseguim el camí fins a una zona arbrada, s'intueix una canal prou dreta i ens hi enfilarem: tot d'arrels ens ajudaran. En una petita esplanada a l'esquerra, allà comença la nostra segona via. Aneu amb cura si la canal és humida o molla, ja que és prou dreta i sol patinar força, millor pujar-hi ja amb l'arnés posat i tot apunt menys els gats.
Reunió de la Pere Cardona amb el potet-registre i llibret de piulades.

Una ferma Alzina i al davant la paret, ben dreta i llisa,  amunt, força amunt un espit (posat a ma!), coneixent la filosofia clàssica dels germans Masó, doncs a fer el Mico per l'arbre, ramonage entre la paret i el tronc fins força amunt....ja puc xapar còmodament, clar des d'aquí l'espitador es podia fer treballar amb comoditat i assegurat del tronc!
 toca deixar el ramonage i passar a la paret, preses justes i pelades, passos tècnics i de mirar-s'ho, el següent spit no és aprop, cal escalar! què maco aquest tram.
Ja afluixa, resseguim un llavi sota un mur vertical assegurant-nos amb Sabines quan cal; l'entrada a la reunió és després de travessar una petita selva, que es pot evitar anant per la vertical paret gràcies a immensos còdols que hi sobresurten.
Segona tirada, curta i intensa.

La reunió és a l'esquerra en un còmode replà; el Josep ha tingut un ensurt recuperant la tirada ja que se li ha partit un bloc de gran tamany només tocar-lo...sóm a Sant llorenç i aquestes vies no són pas gaire repetides.
 Continua a per la segona tirada, s'intueix amb ambient, surt a buscar un pitó i ja en descarada travessa a l'esquerra  cap al buit.   El veig progressar concentrat, lent, però segur i aviat desapareix de la vista; al meu torn ja entenc la lentitud, cal fer uns passos extranys, poc intuitius, i que una vegada fets, xales !


Ressenya de la via dels germans Masó i que trobareu a Santllors.com

Tornant a casa amb l'omnipresent Montserrat al fons.
Han estat dues vies modestes, curtes, però molt ben trobades. en total hem escalat 100 metres! sembla poc, però nosaltres hem gaudit, hem quedat ben satisfets. Les vies Masó tot i el que pugui semblar, no regalen res, el lloc i la seva roca tampoc...vaja menteixo, regalen uns paisatges i una solitud envejables!
 Recomanables si us agrada caminar una horeta abans d'enfilar-vos, si el xapa i segueix no és el vostre objectiu...si us agrada pensar el pas, dur material d'auto-protecció i la solitud, són les vostres vies...digueu-me romàntic.

dissabte, 3 de juny de 2017

Buscant l'ombra a la Paret de Primavera, via Llorenç - Joan

Paret de Primavera, la via passa entre els dos sostres cimers.
Aquesta setmana toca sortir diumenge ( 28-05-2017 ) i per casualitat torno a coincidir amb l'Arseni i el Joan; teníem diferents propostes a l'ombra, la calor al sol ja apreta, però finalment l'escollida és la Paret de Primavera. Aquí ja hi he fet diferents vegades l'Esperó Xelo-Bam i la Baga Total, i ens decantem per la via Llorenç Joan oberta ara fa cinc anys per dos bons amics.
Motxilles de Bomber abandonades que ens confirmen que som a peu de via.
Per arribar-hi cal anar cap a Coll de Nargó, nosaltres aprofitem per esmorzar-hi, i continuar cap a Organyà; abans d'arribar agafarem un trencall a la dreta direcció Perles i Fígols, travessem el pont sobre el pantà i de seguida trenquem a l'esquerra direcció Fígols. Abans d'entrar al poble hi ha una pista que abans es podia transitar i aparcar quan trobàvem una tanca, avui ens hem adonat que hi ha un rètol de prohibit passar, únicament vehicles autoritzats. Ens caldrà girar cua i anar a aparcar a sota, en una recta trobareu a ma dreta pujant un corriol que entra a uns camps; d'aquí surt un corriol que va a buscar, a l'ombra, la pista passada la tanca. Haurem de remuntar la pista una bona estona, passades les giragonses mes acusades i sobrepassat el cingle que ens barra el pas, veurem una fita i un corriol planer. Trobarem algunes fites però aviat ens caldrà tirar d'intuició...superarem una tartera i després grimparem fins entrar en un terreny inconcret, força dret, nosaltres ens havíem desviat massa i reculem per finalment trobar les motxilles abandonades, peu de via.
L'aparentment senzilla primera tirada i que al primer pas ja ens farà pensar. ( Foto Joan)
Tornem a ser tres i amb l'Arseni que encara es recupera, amb el que ens repartim la via el Joan i jo. Donat que les tirades mes potents són al final, començo jo. La paret és un jardí, pero per on va la via, la vegetació no molesta; començo per una rampa senzilla a buscar una graonada d'aspecte inofensiu i on hi veig dos parabolts. Renoi! de cop m'adono que això de senzill res de res...m'ho haig de mirar prou per a poder passar, i és que cal molta fe en l'adherència i no fem mes que començar !
Adherència a la segona tirada. (Foto Arseni)
Aquesta primera tirada és molt llarga, per sort, però, tan sols és a l'inici que cal mirar-s'ho. Sense torbar-me massa continuo cap a la segona: un pany de paret ben llis i sense cap assegurança a la vista....avui disfrutarem he he he. A l'inici uns bons forats s'agraeixen per passar a adherència pura i vinga metres...quan s'acaba aquesta placa a l'esquerra en surt una altra, aquí ja començo a trobar alguna "xapa".
Recuperant la tirada.
Els companys en passen via i ja tornem a estar a la reunió, la segona; mentre els recupero miro la continuació, un flanqueig llisot i amb molta herba, almenys això sembla...
Inici en flanqueig de la tercera tirada. (Foto Joan)
Surto en diagonal a la dreta, aquí sí que hi ha vegetació sí...però aviat millora, plaques amb ressalts petits per als dits i amunt metres i metres...haig de trobar una corda fixa, però no la veig i m'enbarco massa a la dreta...me n'adono i desgrimpo a buscar-la; sort de la corda ja que el terra és entapissat de vegetació que rellisca prou; a l'Arseni l'hi ha tocat desfer la marrada.

A la bonica quarta tirada (Foto Joan )
Be, sembla que em toca una tirada maca ! aquesta serà la meva darrera. Es veu un mur compacte i net de verd. Excursió a buscar uns pitons i ja recta amunt per una placa molt tècnica i divertida, amb nova excursió per plaques verticals, de regletes, fins la reunió.
Llarg flanqueig de la cinquena, exposat....
Buscant el camí....
Canviem de cap de corda, ara és el torn del Joan, aquesta cinquena tirada comença amb un flanqueig de roca a controlar, trobem dues expansions i aleshores un tram indefinit a buscar un esperó, aquest tram pot considerar-se exposat si no trobem la manera de protegir-lo. Una vegada a la líia de l'esperó l'escalada esdevé agraïda i atlètica, que compensa les "suors" del tram anterior.
La sisena flanqueja a la dreta i s'enfila tot dret en uns passos prou potents !

Som a la sisena, on ja apreta el grau...comença sortint de la reunió per l'esquerra, per poc després passar per sobre la mateixa, decantant-se a la dreta a buscar unes plaques llises on hi trobarem el pas clau de la via. Aquí el Joan s'ho treballa molt be i s'ho treu net, bravo! jo recuperant-la tirada faig una sacada a l'errar la seqüència, podent després sortir-m'en. La Sabina de mes amunt obliga a unes contorsions divertides, ja m'ho explicareu he he he. En aquest tram, fent la cinquena repetició, el meu company habitual, Toni, va sacar i va trencar un parell de ponts de roca sense conseqüències per sort, buff.
Espectacular i atlètica sortida de la setena tirada. (Foto Arseni)

Això comença a pintar be, estem a l'ombra, ens resten dues tirades tan sols...però no alcem les campanes al vol encara...tenim fresc el record de l'esperó màgic encara.... Surt el Joan, d'entrada una fissura vertical que surt mig en diedre, mig en bavaresa per enfilar-se a un petit púlpit del que haurem de sortir-ne, recta amunt els propers parabolts, el mur es veu vertical i compacte. La sol.lució de la tirada és sorprenent i no us l'explicaré, gaudireu quan en trobeu l'entrellat !
Abandonant les dificultats

Passos molt divertits que us agradarà descobrir per treure l'entrellat de la tirada....
(Foto Arseni)

Darrera reunió i darrera tirada, aquí ja toca el sol.
Una disfrutada aquesta setena tirada, ara ja sí que comencem a dir blat! resta la darrera tirada. La reunió és incòmoda, ja s'adverteix que es podia empalmar amb l'anterior....
Superant el sostre per l'esquerra.
Aquesta darrera no és pas de tràmit, també cal escalar, primer superar per l'esquerra un sostre, i després alguns murs d'adherència gens negligibles...vaja que gaudim fins el final, sort que s'ha girat un airet fresc car ja ens toca el sol.
Llibre registre

Dalt la reunió cimera trobem el pot de registre on podem apuntar la nostra ascensió i comprovar que ha estat una via prou visitada; nosaltres l'hem probat prou neta de sorreta, que és del que es queixaven els primers repetidors.
Ben contents dalt el cim !
De la reunió cimera cal pujar encara un bon tros grimpant entre plaques i vegetació fins a sortir a la plana somital. A l'ombra d'unes Alzines pleguem material ben satisfets, ara ens resta seguir el camí que s'entreveu al fons de la vall, entrarem al bosc i quan en sortim unes fites ens faran anar a l'esquerra per un corriol estret que fent ziga-zagues ens deixarà a la pista de pujada en un coll. Recordo la primera vegada que vaig ésser aquí dalt, sortint de l'esperó Xelo-Bam...quina perduda vam fer.
Un recull de ressenyes



  • Romàntic Guerrer
  • La Noche del Loro
  • Kutrescaladors



  • Una via a l'ombra, quelcom prou buscat en aquestes dates, enmig d'una paret molt vegetada i que de lluny pot tirar enrrera...tanmateix els autors van saber trobar un itinerari prou net i que en cap moment et fa pensar que escales enmig d'un jardí vertical. Escalada semiequipada on a la primera meitat, la menys vertical, les assegurances hi són escasses, cal refiar-se de l'adherència. A la segona part hi trobareu més equipament fix i n'hi podreu afegir si cal. Enhorabona als amics Llorenç i Joan !

    divendres, 19 de maig de 2017

    Una via desitjada, Esperó Màgic a la Prenyada.

    Cara Nord-Est per on va l'Esperó.
    Aquest dilluns passat és festa a Sabadell, el Toni treballa amb el que aniré amb el Joan i l'Arseni; em proposen anar a l'Esperó Màgic...d'entrada arrufo el nas...però de seguida li dic que sí! fa molt de temps que la tenia apunt, fins i tot amb el Toni ens hi vam arribar:  localitzat el peu de via, aquell dia no ens vam enfilar car feia força fred i vent, i des d'aleshores que no trobàvem mai el moment,  la seva fama de via exposada ens tenia una mica frenats.
    Al flanqueig de la primera tirada ( Foto Arseni)
    Avui no ens llevem gaire d'hora ja que aquesta paret és molt punyetera amb el vent i hi sols passar fred, sobretot a les tardes que és a l'ombra. Enfilem les escales dels pobres cap al Pla de Santa Anna, allà trenquem a la dreta fins al refugi de Sant Benet, abans d'entrar-hi trenquem a la dreta i remuntem la vall, travessem un marc d'una antiga porta. Després del trencall que va a Flautats, a la dreta, continuem amunt, quan el camí arriba a la Xirimoïa on hi ha un munt de vies d'esportiva aleshores nosaltres vam anar pel mig del bosc en direcció a l'esquerra a buscar les parets del fons, a mesura que ens hi acostem veurem la fissura de la Cerdà-Pokorski, nosaltres anirem mes a l'esquerra a buscar una canal que grimparem ajudats per unes bones arrels fins un replanet amable on comença la via.
    El Joan acabant-lo i acostant-se a la fissura.
    Fa un bon sol, i això anima, no fa calor ni tampoc fred, em canvio la suada samarreta després de l'aproximació i ens comencem a preparar, ens hem dividit la via entre el Joan i jo, l'Arseni s'està recuperant d'una aturada tècnica i prefereix seguir-nos. La roca inspira confiança i tot i que la primera assegurança està amunt s'hi arriba prou be. Aleshores s'enceta un flanqueig horitzontal fins que trobes la segona, d'aquí cal enfilar-se ja tot anant a buscar el començament de la fissura.
    A la tètrica i alhora agraïda fissura.
    Trobem un petit tram una mica trencat per assolir el diedre i ja hi som, un pitó ben ferm i amunt. Mig en diedre mig per la placa s'arriba a una Alzina que ja té un cordino posat. Continuo amunt, el diedre es va redreçant, trobo l'altre pitó, antigament n'hi havia un tercer; a la placa hi ha un bolt que assegura el flanqueig per entrar a reunió. Jo segueixo tota la fissura fins que s'acaba i l'aprofito per posar un parell d'Àliens, tot i l'aspecte trencat la roca és sòlida. Això em permet passar a la placa amb bons peus i amb passets finots m'acosto a la reunió. Aquesta és equipada amb un parell de bolts del deu amb plaqueta, tot "inox".
    Començant la segona tirada. ( Foto Arseni)
    Recupero els companys i aviat estem apunt de continuar, els ha sorprès aquesta tirada, que de fet no te res a veure amb el que ens trobarem a partir d'ara: placa vertical amb roca d'escàndol i d'escalada obligada. La reunió per anar tres no és massa còmoda amb el que no m'ho penso i surto a per la segona tirada, la més difícil, vertical i sorprenent ( J.E. Castellnou díxit ). No m'adono que a la vertical tinc una assegurança de la que puc flanquejar a buscar la següent, surto cap a la dreta aprofitant uns bons rocs de peus i m'aturo a llaçar un petit merlet, cuadrat i rabassut, d'aspecte prou sòlid. Renoi amb l'excursió fins la per mí primera assegurança fixe ! ara comença el festival de verticalitat i fins i tot desplom.... sort que els còdols són grans i cantelluts i tranquilitzen l'ànim. Sorprenent-ment aquí trobo les assegurances aprop! el problema està en veure-les !!! m'aturo a una xapa i descanso intentar trobar la següent....la buscava més lluny i la tenia ben a prop...si ho sé no m'aturo ha ha ha.
    Arribant a la primera assegurança, abans un petit merlet per calmar l'esperit.

    Al tram més vertical i sostingut de tota la via. (Fotos Arseni)
    Els moïments són per xalar ! els companys m'anímen i gairebé sóc a la reunió, abans uns súper còdols als que t'hi enfiles a sobre de manera acrobàtica, el darrer l'aprofito per posar-hi una baga que gairebé ho demana !
    Segona reunió.
    He quedat ben content ! aquesta reunió és incòmoda ja que recolzes els peus en els còdols sobresortint de la verticalitat absoluta, res de replanet, i això anant tres es paga! quin mal de peus.
    Joan i Arseni recuperant la tirada.

    És el torn del Joan, aquí a l'inici de la tercera tirada. (Foto Arseni)
    El Joan no arriba massa animat, això d'escalar de segon no és lo seu! però de seguida surt a fer la tirada; la sortida és compromesa com a tota la via, sempre patint pel factor 2. Comentem de posar una baga a un merlet, però quan hi arriba les preses són tan franques que s'enfila buscar el bolt. Progressa ràpid i li marxa "la tonteria" de seguida, això és una passada diu content! venint de la segona tirada aquesta la troba senzilla amb totes les preses amb canto positiu, potser és que el positiu és ell ha ha ha
    Després de suar a l'anterior, aquesta és un plaer !

    L'Arseni controlant la situació.

    Mostra dels nombrosos merlets, llàstima que no són sempre a on un voldria...

    Tercera reunió, mes còmoda que l'anterior.
    En passem via de fer aquesta ja mes curta tirada i pensem, bé això s'acaba ! però mai es pot dir blat abans d'hora ! Aquesta darrera tirada torna a ser mes vertical i el pont de roca que marca la ressenya no hi és...i anar a pel fins el bolt, que és molt a la dreta...així que puja i amb dificultat passa com pot un cordino; desgrimpa altra cop a la reunió, descansa una mica i amunt, però no troba la manera, nova desgrimpada....vaja com que ja érem dalt...he he he. A la tercera va la vençuda, amunt, posa el peu en aquest cigronet que es veu bo li dic, així ho fa i quan recolza el peu amb força per aixecar-se a buscar una ma, "crack" i avall....sort del cordino que l'aguanta però tot i això em cau a sobre colpejant-me el braç, quina sentida!!
    Fent un repòs a la sortida de la darrera tirada, on hi ha el pas mes obligat de la via i buscant "xapes"... ( Foto Arseni)
    Bé, tranquil.litat, estem be; torna amunt i troba una altra manera de pujar aconsegint estabilitzar-se...unes passes amb bons peus i és al bolt buff, ara sí que ho tenim respirem alleujats amb l'Arseni. Torna a ser molt físic aquest tram, verticalitat extrema amb bones preses. El sol toca a la cara i dificulta veure per on progressar, tanmateix no cal buscar xapes, que ja només n'hi ha una tan sols portar força bagues i amanir uns quants merlets al gust.

    A partir d'aquí el mur perd una mica de verticalitat. l'Arseni entrant a reunió. ( Foto superior Arseni.)


    Cim! un bon mirador de Gorros.
    Ja tots tres a la reunió cimera resta caminar a buscar la instal.lació de ràpel al vessant Nord, costat oposat al de la Gomez-Xalmet. Ja que anem amb cordes de seixanta aprofitem per fer un ràpel llarg fins al collet, si es vol es pot fer mes curt i baixar per una canal arbrada, recomanable sobretot si fes molt vent, ja que aleshores les cordes cauen al vessant Nord-est. Del collet anem cap a l'oest, vessant de Gorros, trencant a l'esquerra enmig d'un bosc, hi ha una fita. Ara es flanqueja i es puja un collet. Passarem pel peu de via de la Gómez i mes endavant flanquejarem un roquissar fins a trobar el senderó que ens deixa altre cop a Sant Benet.
    Satisfets ja a peu de ràpel.

    El refugi és tancat, llàstima la cervesa haurà d'esperar.

    Ressenya del blog

  • Escalatroncs

  • Abans de començar teníem planejat baixant de l'Esperó anar a fer una altra via...si si....hem quedat més que satisfets ! són cent metres i escaig de via, però són intensos...no s'hi pot córrer, cal buscar el millor camí, el millor còdol...localitzar els punts d'assegurança...i perquè no? gaudir amb calma de la roca i l'espai...que ben trobat el nom !!! Una via cinc estels: esplèndida escalada, la millor de Montserrat en placa ( Montserrat Rock Climbs. J.E. Castellnou - Xavier Riera) Un dels mes preciosos itineraris de Sant Benet, així que no té aquest màgic nom en va...( Antonio Garcia Picazo. Ascensiones de Leyenda.) Què més dir que no hagin expressat ja aquest bons coneixedors de Montserrat....doncs que és imprescindible. Per disfrutar-la millor anar-hi un bon dia, sense fred, sense romanços al cap, amb el grau ben assolit, que les poques assegurances no ens preocupin, que puguem disfrutar llaçant merlets i acaronant les cantelludes preses. Tan sols un però: les sortides de reunió són exposades, amb possible factor 2 . Aneu-hi atents, no us faci mandra posar merlets. Felicitar els aperturistes, Víctor Viciana i Emma Mora que el juliol de 1982 van saber dibuixar aquesta línia i felicitar els restauradors per com d'acurada ha estat la seva feina: peça per peça, bolts i plaquetes ínox del vuit (?) i del deu a les reunions. Sense anelles per no trèure compromís i mantenir l'esperit dels aperturistes.