dimarts, 11 de juliol de 2017

Coll Roig, vies Nil Marin i Només hi ha funcionaris i Jubilats, o com començar la casa per la teulada...

Des de Coll Roig el nostre objectiu, nosaltres anem a les parets de mes a l'esquerra.
Fèia temps que pensava en anar a escalar a Coll Roig, zona d'escalada "descoberta" arran del llibre El Plaer de l'Escalada de Ramon Majó, on va descriure la via de l'Alicorn, i que actualment és curulla de línies gràcies a Santi Sans;
 dimarts 4 de juliol, finalment és el dia: quedo amb en Joan Asín que em proposa diferents llocs per anar, entre els quals Coll Roig, som-hi !
Coll Roig de la paret estant.
Ens trobem a Tagamanent on deixem un cotxe, seguim en direcció Vic i Ripoll, passat aquest, a Campdevànol, fem una aturada tècnica, cafetó ! continuem cap a Gombrèn per poc després trencar a la dreta per enfilar cap a Montgrony; abans d'arribar-hi surt una pista inicialment cimentada per anar-se deteriorant passat el refugi forestal de Les Planelles ( en desús); millor amb un cotxe alt. Una explanada de terra roja i un rètol, som al Coll. Tenim les parets al davant i una boscúria esponerosa que fa goig, un corriol enmig de l'herbei baixa a buscar-les; trobarem alguns trencalls a l'esquerra dels corriols de baixada i una tanca del vailet ( tanca de filferro electrificada que fa les funcions de vigilància del bestiar ), que travessarem tenint cura de tornar a tancar. Amb intuició buscarem el nostre peu de via depenent d'on anem, nosaltres ens quedarem aprop de la Dersu Uzala per fer la Nil Marin primer i la Només hi ha funcionaris i jubilats al baixar, les dues úniques vies de la zona que li falten al Joan, de les més difícils de grau...per mí serà començar per la teulada ha ha ha.
El Joan a la llarga ( 50 m.) primera tirada de la Nil Marin
A tots dos ens agrada començar amb el que ens ho fem a la pedreta, i li toca al Joan. Aquest primer llarg ho és molt de llarg ! gairebé 50 metres. Inici vertical amb preses típiques del calcari, forats i escletxes de bon agafar, escalada atlètica d'anar buscant.
A partir d'aquí el perderé de vista.
Un ressalt d'aspecte seriós es deixa fer, a partir d'aquí el perdré de vista: la via es decanta a l'esquerra per anar a buscar un diedre fissurat i ben vertical fins arribar a desplomar.
El vertical i mantingut diedre d'entrada a reunió.
Quan recupero la tirada entenc l'avís de que estés amatent...la canal al mig t'escup i fa de mal fer...espectacular i acrobàtica escalada que ens regala aquesta canal diedre.
Després d'una curta transcisió el trempat mur de la segona tirada.
Felicito al Joan ! quina passada de roca !! Ara ens cal desgrimpar un ressalt per anar a buscar el planxer del davant, d'aspecte llis i potent. L'inici d'aquesta tirada està estabilitzat per l'aperturista amb uns troncs, bona feina !
Començar la tirada, el mes obligat ! aquí es deixa fer.
Abastar la primera assegurança és difícil, cal cercar una bona escletxa, però aquesta és força amunt, em costarà! continuar ja és qüestió d'anar enllaçant les bones preses que anirem trobant, força separades i que ens obliguen a pasos intermitjos finets, enmig d'una verticalitat absoluta. Superat un llabi la roca ens mena a la dreta sota una planxa de roca ben llisa.
Al tram clau (6b), un slab en el que m'hauré d'ajudar de la cinta...
Aquí hi he trobat la dificultat de la via, apart de l'entrada, es concentra en dues assegurances, superar la primera encara, surten després de buscar-les unes presetes a la dreta, salvadores, però al segon bolt...no hi ha manera, em falten peus ! m'hi estic estona estudiant-ho però finalment m'haig d'ajudar de la cinta per a poder engrapar la presa bona...d'aquí, amb calma, anar fent....
Acabada la via continuem per la Dersu Uzala fins al cim.
Hem acabat la via i el Joan comenta de continuar fins al cim seguint la darrera tirada de la Dersu Uzala. Grimpada divertida a estones aèria, va la pena.
Tirada senzilla, tanmateix aèria i espectacular.

Ben satisfets al cim, ara a per la segona.
Per baixar, anem a buscar una canal al mateix vessant per on hem pujat; a l'alçada de l'anterior reunió flanquegem a l'oest tot seguint el corriol que ens deixarà altre cop a peu de vies. Fa caloreta ja, sort de l'aire frescal.
Començo la segona via: Només hi ha que funcionaris i jubilats !
El peu de via és a l'esquerra de l'anterior, ara començo jo. Aquesta via mor a la mateixa feixa que l'anterior fent els cinqüanta metres en dos. Gaudeixo la tirada com mai, quina pedra, quines preses! la dificultat que no apreta, vaja una meravella!
Gaudint de la roca, tirada sublim !

Segona tirada, on no hi regalen res...
La segona tirada ja són figues d'un altre paner! sembla senzilla, però quan t'hi poses, veus que has d'apretar a fons ja des de l'inici...tanmateix el pebre li posen a la bavaresa, on un pas costa de fer: el xapatge és delicat i amb una caiguda lletja.
Arribant al pas clau d'una bavaresa extranya...

Ressenyes de


  • Bloc Empotrat
  • i de
  • Kimgil


  • Una zona per gaudir de la roca, en un entorn privilegiat, cuidem-lo! l'equipament de tall esportiu, però sense, al meu parer, excés d'assegurances, cal escalar entre peces ! Escalada atlètica i vertical. Si hi porteu material i el grau us depassa, sovint podreu acompletar la protecció. Gràcies a Santi Sans, l'equipador i cuidador de la zona per la feinada feta.

    divendres, 9 de juny de 2017

    Masonejant als Òbits, vies Albert Vicens i Llauradó i Pere Cardona i Valls.


    La Cinglera dels Òbits (1.035) al capdamunt de la Vall de Mur
    Les cingleres de Sant Llorenç del Munt, al seu vessant est, són fermes i agosarades, llàstima de la qualitat de la roca..., entre la Mola i el Montcau destaca el cingle dels Òbits, allà fa anys que s'hi escala i darrerament els germans Masó hi han obert algunes línies prou atractives i bàsicament en lliure que be justifiquen anar-hi una tarda; i això és el que vam fer amb el Josep. Un dimecres a la tarda (24-05-2017) ens escapem a gaudir de la solitud dels Òbits. Per arribar-hi hi ha una bona caminada, vagis per on vagis...jo pensava pujar per Can Pèlags i la Canal del Pi Tort, però el Josep em fa veure que per coll d'Estenalles en passaríem més via i suaríem menys.
    Balmes obrades amb molt d'història, les vies són al final de la cinglera, cap al nord.
    Doncs en marxa: carretera direcció Mura venint de Matadepera, aparquem a la zona habilitada pel Parc Natural a Coll d'Estenalles i seguim la pista asfaltada que passa pel costat de la casa d'informació en direcció al  Montcau i Coll d'Eres; primer puja de valent per poc després planejar seguint el relleu del Montcau;   ja a Coll d'Eres cal seguir la carena del Pagès direcció la Mola. Arribant al Pla de les Pinasses, trenquem a l'esquerra per un corriolet que baixa i passa per la Font Flàvia, rajava. quan el camí gira a la dreta resseguint les parets, ja hi som.
    Vessant on el camí gira cap a la Font Flàvia, en aquest pany la primera via: Albert Vicens.

    El Josep preparant-se al peu del camí
    Avui tenim la intenció de fer dues vies, són curtes i es pot baixar caminant. La primera és l'Albert Vicens i Llauradó. Començarà el Josep, nosaltres no fem la R-0 sinó que directament del camí iniciem la grimpada. Un balmat que sembla es pugui forçar en lliure, però endebades, millor els estreps.
    Aquest balmat es supera en artificial equipat

    Passos finets superada la balma i flanqueig a l'esquerra
    La roca és compacta i llisa, no ens en refiem massa, això i que la presa sigui arrodonida fa que s'escali ben concentrat. quan decanta a l'esquerra cal anar atent a la recerca d'algun forat per assegurar l'excursió fins la reunió, a la que s'arriba caminant en un alterós flanqueig.
    Al pot de ressenyes a la primera reunió hi trobem l'escrit dels germans Masó, hi fem la primera anotació.

    Segona tirada amb uns passos d'artificial
    Surto a buscar el mur d'aspecte trencat de la segona tirada, veig que la roca hi és millor del que sembla, els passos d'artifo tampoc allunyen tant i aviat sóc a la sortida on m'aturo a estudiar com ho faré...
    Estudiant la sortida de l'artificial i ja entrant al diedre

    Aquesta sortida, ja ho avisen a la ressenya, és el pas clau de la via; sortosament anem ben armats i puc assegurar-me a pleret. aquí la roca és de la bona i en uns passos atlètics assoleixo el diedre, molt divertit. Ara amb compte a buscar el bosc i una Alzina per muntar  reunió. Llàstima que no veus al company!
    Dalt la cinglera del Pla de les Pinasses admirant la Vall de Mur

    Som tots dos al Pla, silenci absolut, no ha passat ningú per aquí, tota la remor ve de la propera Mola, aquesta sí curulla de gent que va amunt i avall.
    Per tornar a peu de via on hem deixat les motxilles cal anar en direcció oest fins a una esplanada i buscar un corriol a la dreta que ens tornarà al camí per sobre la Font Flàvia.
    Ressenya dels germans Masó i que trobareu a Santllors.com

    Segona via de la tarda, el Josep entrant a reunió
    La segona via, la Pere Cardona i Valls, la trobarem una mica més aprop de les balmes dels Òbits; resseguim el camí fins a una zona arbrada, s'intueix una canal prou dreta i ens hi enfilarem: tot d'arrels ens ajudaran. En una petita esplanada a l'esquerra, allà comença la nostra segona via. Aneu amb cura si la canal és humida o molla, ja que és prou dreta i sol patinar força, millor pujar-hi ja amb l'arnés posat i tot apunt menys els gats.
    Reunió de la Pere Cardona amb el potet-registre i llibret de piulades.

    Una ferma Alzina i al davant la paret, ben dreta i llisa,  amunt, força amunt un espit (posat a ma!), coneixent la filosofia clàssica dels germans Masó, doncs a fer el Mico per l'arbre, ramonage entre la paret i el tronc fins força amunt....ja puc xapar còmodament, clar des d'aquí l'espitador es podia fer treballar amb comoditat i assegurat del tronc!
     toca deixar el ramonage i passar a la paret, preses justes i pelades, passos tècnics i de mirar-s'ho, el següent spit no és aprop, cal escalar! què maco aquest tram.
    Ja afluixa, resseguim un llavi sota un mur vertical assegurant-nos amb Sabines quan cal; l'entrada a la reunió és després de travessar una petita selva, que es pot evitar anant per la vertical paret gràcies a immensos còdols que hi sobresurten.
    Segona tirada, curta i intensa.

    La reunió és a l'esquerra en un còmode replà; el Josep ha tingut un ensurt recuperant la tirada ja que se li ha partit un bloc de gran tamany només tocar-lo...sóm a Sant llorenç i aquestes vies no són pas gaire repetides.
     Continua a per la segona tirada, s'intueix amb ambient, surt a buscar un pitó i ja en descarada travessa a l'esquerra  cap al buit.   El veig progressar concentrat, lent, però segur i aviat desapareix de la vista; al meu torn ja entenc la lentitud, cal fer uns passos extranys, poc intuitius, i que una vegada fets, xales !


    Ressenya de la via dels germans Masó i que trobareu a Santllors.com

    Tornant a casa amb l'omnipresent Montserrat al fons.
    Han estat dues vies modestes, curtes, però molt ben trobades. en total hem escalat 100 metres! sembla poc, però nosaltres hem gaudit, hem quedat ben satisfets. Les vies Masó tot i el que pugui semblar, no regalen res, el lloc i la seva roca tampoc...vaja menteixo, regalen uns paisatges i una solitud envejables!
     Recomanables si us agrada caminar una horeta abans d'enfilar-vos, si el xapa i segueix no és el vostre objectiu...si us agrada pensar el pas, dur material d'auto-protecció i la solitud, són les vostres vies...digueu-me romàntic.

    dissabte, 3 de juny de 2017

    Buscant l'ombra a la Paret de Primavera, via Llorenç - Joan

    Paret de Primavera, la via passa entre els dos sostres cimers.
    Aquesta setmana toca sortir diumenge ( 28-05-2017 ) i per casualitat torno a coincidir amb l'Arseni i el Joan; teníem diferents propostes a l'ombra, la calor al sol ja apreta, però finalment l'escollida és la Paret de Primavera. Aquí ja hi he fet diferents vegades l'Esperó Xelo-Bam i la Baga Total, i ens decantem per la via Llorenç Joan oberta ara fa cinc anys per dos bons amics.
    Motxilles de Bomber abandonades que ens confirmen que som a peu de via.
    Per arribar-hi cal anar cap a Coll de Nargó, nosaltres aprofitem per esmorzar-hi, i continuar cap a Organyà; abans d'arribar agafarem un trencall a la dreta direcció Perles i Fígols, travessem el pont sobre el pantà i de seguida trenquem a l'esquerra direcció Fígols. Abans d'entrar al poble hi ha una pista que abans es podia transitar i aparcar quan trobàvem una tanca, avui ens hem adonat que hi ha un rètol de prohibit passar, únicament vehicles autoritzats. Ens caldrà girar cua i anar a aparcar a sota, en una recta trobareu a ma dreta pujant un corriol que entra a uns camps; d'aquí surt un corriol que va a buscar, a l'ombra, la pista passada la tanca. Haurem de remuntar la pista una bona estona, passades les giragonses mes acusades i sobrepassat el cingle que ens barra el pas, veurem una fita i un corriol planer. Trobarem algunes fites però aviat ens caldrà tirar d'intuició...superarem una tartera i després grimparem fins entrar en un terreny inconcret, força dret, nosaltres ens havíem desviat massa i reculem per finalment trobar les motxilles abandonades, peu de via.
    L'aparentment senzilla primera tirada i que al primer pas ja ens farà pensar. ( Foto Joan)
    Tornem a ser tres i amb l'Arseni que encara es recupera, amb el que ens repartim la via el Joan i jo. Donat que les tirades mes potents són al final, començo jo. La paret és un jardí, pero per on va la via, la vegetació no molesta; començo per una rampa senzilla a buscar una graonada d'aspecte inofensiu i on hi veig dos parabolts. Renoi! de cop m'adono que això de senzill res de res...m'ho haig de mirar prou per a poder passar, i és que cal molta fe en l'adherència i no fem mes que començar !
    Adherència a la segona tirada. (Foto Arseni)
    Aquesta primera tirada és molt llarga, per sort, però, tan sols és a l'inici que cal mirar-s'ho. Sense torbar-me massa continuo cap a la segona: un pany de paret ben llis i sense cap assegurança a la vista....avui disfrutarem he he he. A l'inici uns bons forats s'agraeixen per passar a adherència pura i vinga metres...quan s'acaba aquesta placa a l'esquerra en surt una altra, aquí ja començo a trobar alguna "xapa".
    Recuperant la tirada.
    Els companys en passen via i ja tornem a estar a la reunió, la segona; mentre els recupero miro la continuació, un flanqueig llisot i amb molta herba, almenys això sembla...
    Inici en flanqueig de la tercera tirada. (Foto Joan)
    Surto en diagonal a la dreta, aquí sí que hi ha vegetació sí...però aviat millora, plaques amb ressalts petits per als dits i amunt metres i metres...haig de trobar una corda fixa, però no la veig i m'enbarco massa a la dreta...me n'adono i desgrimpo a buscar-la; sort de la corda ja que el terra és entapissat de vegetació que rellisca prou; a l'Arseni l'hi ha tocat desfer la marrada.

    A la bonica quarta tirada (Foto Joan )
    Be, sembla que em toca una tirada maca ! aquesta serà la meva darrera. Es veu un mur compacte i net de verd. Excursió a buscar uns pitons i ja recta amunt per una placa molt tècnica i divertida, amb nova excursió per plaques verticals, de regletes, fins la reunió.
    Llarg flanqueig de la cinquena, exposat....
    Buscant el camí....
    Canviem de cap de corda, ara és el torn del Joan, aquesta cinquena tirada comença amb un flanqueig de roca a controlar, trobem dues expansions i aleshores un tram indefinit a buscar un esperó, aquest tram pot considerar-se exposat si no trobem la manera de protegir-lo. Una vegada a la líia de l'esperó l'escalada esdevé agraïda i atlètica, que compensa les "suors" del tram anterior.
    La sisena flanqueja a la dreta i s'enfila tot dret en uns passos prou potents !

    Som a la sisena, on ja apreta el grau...comença sortint de la reunió per l'esquerra, per poc després passar per sobre la mateixa, decantant-se a la dreta a buscar unes plaques llises on hi trobarem el pas clau de la via. Aquí el Joan s'ho treballa molt be i s'ho treu net, bravo! jo recuperant-la tirada faig una sacada a l'errar la seqüència, podent després sortir-m'en. La Sabina de mes amunt obliga a unes contorsions divertides, ja m'ho explicareu he he he. En aquest tram, fent la cinquena repetició, el meu company habitual, Toni, va sacar i va trencar un parell de ponts de roca sense conseqüències per sort, buff.
    Espectacular i atlètica sortida de la setena tirada. (Foto Arseni)

    Això comença a pintar be, estem a l'ombra, ens resten dues tirades tan sols...però no alcem les campanes al vol encara...tenim fresc el record de l'esperó màgic encara.... Surt el Joan, d'entrada una fissura vertical que surt mig en diedre, mig en bavaresa per enfilar-se a un petit púlpit del que haurem de sortir-ne, recta amunt els propers parabolts, el mur es veu vertical i compacte. La sol.lució de la tirada és sorprenent i no us l'explicaré, gaudireu quan en trobeu l'entrellat !
    Abandonant les dificultats

    Passos molt divertits que us agradarà descobrir per treure l'entrellat de la tirada....
    (Foto Arseni)

    Darrera reunió i darrera tirada, aquí ja toca el sol.
    Una disfrutada aquesta setena tirada, ara ja sí que comencem a dir blat! resta la darrera tirada. La reunió és incòmoda, ja s'adverteix que es podia empalmar amb l'anterior....
    Superant el sostre per l'esquerra.
    Aquesta darrera no és pas de tràmit, també cal escalar, primer superar per l'esquerra un sostre, i després alguns murs d'adherència gens negligibles...vaja que gaudim fins el final, sort que s'ha girat un airet fresc car ja ens toca el sol.
    Llibre registre

    Dalt la reunió cimera trobem el pot de registre on podem apuntar la nostra ascensió i comprovar que ha estat una via prou visitada; nosaltres l'hem probat prou neta de sorreta, que és del que es queixaven els primers repetidors.
    Ben contents dalt el cim !
    De la reunió cimera cal pujar encara un bon tros grimpant entre plaques i vegetació fins a sortir a la plana somital. A l'ombra d'unes Alzines pleguem material ben satisfets, ara ens resta seguir el camí que s'entreveu al fons de la vall, entrarem al bosc i quan en sortim unes fites ens faran anar a l'esquerra per un corriol estret que fent ziga-zagues ens deixarà a la pista de pujada en un coll. Recordo la primera vegada que vaig ésser aquí dalt, sortint de l'esperó Xelo-Bam...quina perduda vam fer.
    Un recull de ressenyes



  • Romàntic Guerrer
  • La Noche del Loro
  • Kutrescaladors



  • Una via a l'ombra, quelcom prou buscat en aquestes dates, enmig d'una paret molt vegetada i que de lluny pot tirar enrrera...tanmateix els autors van saber trobar un itinerari prou net i que en cap moment et fa pensar que escales enmig d'un jardí vertical. Escalada semiequipada on a la primera meitat, la menys vertical, les assegurances hi són escasses, cal refiar-se de l'adherència. A la segona part hi trobareu més equipament fix i n'hi podreu afegir si cal. Enhorabona als amics Llorenç i Joan !