dimecres, 23 de maig de 2018

Sendero Límite a Peña Rueba ( Murillo de Gàllego) Aragó. 12-05-2018.

La cara Sud de Peña Rueba amb el Mallo Común, Mallo Estrella i Mallo la Mora.
El cap se setmana 12-13 de maig fem una colla per anar a Riglos, jo no hi he escalat mai tot i fer-me força il.lusió, però és lluny i els objectius no pas senzills, vaja, que costa d'anar-hi....però el Joan Pera em convenç per fer l'escapada. Ell marxa ja divendres amb el Kiko i el Josep i el Chus ja hi són des del matí de divendres. Amb el Josep Maria ens llevarem d'hora i ens trobarem a l'estació de Riglos per esmorzar plegats. Nosaltres hem fet autovia A-2 fins a Lleida, d'allà cap a Osca i d'Osca direcció Pamplona passant per Ayerbe, bona carretera, compte amb alguns radars. Trobem la resta de la colla acabant d'esmorzar i ens hi afagim. Amb el Josep Maria anirem a Peña Rueba com a primera presa de contacte amb la roca i l'ambient.
La boira no s'acaba d'aixecar...

Tornem a la carretera de Pamplona fins entrar al poble de Murillo de Gàllego, quan gairebé abandonem les últimes cases, a l'esquerra surt un carretera asfaltada que puja paralela a la vall, l'agafem, quan aquesta fa un revolt a l'esquerra anem per un carrer estret i asfaltat que continua recta seguint la vall, al capdamunt del carrer trobarem una casa en obres, d'allà mateix surt una pista que continua seguint la vall que tenim a la dreta, al fons el nostre objectiu. Continuarem per la pista fins a uns grans dipòsits d'aigua i allà aparcarem, es pot continuar, i la veritat que està pitjor la pista que hem fet que la continuació, el problema és que és una pista molt argilosa i en cas de pluja pots quedar-hi atrapat... El dia s'ha aixecat rúfol, fred i amb boira als cims de les muntanyes...tanmateix la via que hem triat és molt ben equipada i amb les reunions rapelables, amb el que pensem que millor tirar amunt, que si el temps es complica tenim la retirada assegurada.
Acostant-nos al Massís 

Anem pujant per la pista i en un punt trobem un pal de fusta, antic indicador suposo, aquí trenquem a la dreta per un corriol que ara s'enfila directe a buscar la paret; quan gairebé som a tocar la cinglera, trobem un camí que baixa a la dreta, el seguim i ens acosta al nostre peu de via, mes o menys a mitja paret.
Peu de via, amb les inicials S.L. gravades.

El corriol ens aboca a una clariana enllosada i neta de vegetació, a l'esquerra a peu de paret veïem les inicials S.L. ja hi som ! via Sendero Límite, oberta per en Luís Royo, Carlos Roy i Júlio Benedé el 2011.  Són 280 metres d'escalada plaent i molt ben equipada, amb les  panxes característiques de la zona que s'han de saber negociar.
El Josep Maria a la primera tirada

Avui comença el Josep Maria, el pas d'entrada ja et posa a lloc, desplomat i amb grans bolos arrodonits, després mes senzill amb alguna panxeta.
Recuperant la segona, i al mur vertical

És el meu torn, comença senzill per posar-se en un mur vertical on comença la gresca...tanta gresca que haig de fer un A-0 per resoldre una panxa més potent del compte. La veritat que m'ha sobtat, potser ha estat que encara no estem avesats a la roca i també el dia humit i emboirat. Serà l'únic pas on ens haurem d'agafar la resta de via surt tota sense problemes.
Cal mirar-s'ho amb calma

Començant la tercera tirada.
            La tercera tirada es manté en la tònica de verticalitat; tanmateix es deixa fer molt be i el Josep progressa ràpidament.
A la quarta tirada, comença a haver-hi ambient.
   La quarta tirada per mí és la tirada estrella, molt mantinguda i vertical en tot el seu recorregut, cal saber llegir-la be, fent força giragonses per anar progressant.  Fins l'entrada a reunió no dóna treva.
Flanqueig tècnic i entrada a reunió.

Ja a la cinquena
La cinquena presenta una sortida prou dreta per anar perdent seriositat de seguida, plaent.
Recuperant la sisena i flanqueig abans de la reunió.
A partir de la cinquena, sisena tirades la via s'ajeu, tanmateix no perd la gràcia ja que sempre trobem alguna balmeta amb el seu punt de pebre per fer-ho divertit.
A la setena, la paret comença a perdre fieresa...

Pas d'entrada a la novena reunió, hem enllaçat vuitena i novena.
El dia sembla que aguantarà, però el temps anunciava tempestes al migdia, amb el que no ens en refiem i aprofito la bonior de les tirades per enllaçar les dues següents, vuitena i novena.
Desena tirada, això s'acaba i no ens hem mullat !

Darrera reunió, resta el mur final, que avui deixem per no temptar mes la sort.
El Josep Maria té el goig d'encapçalar la darrera tirada, estem ben contents, hem fet un bon grapat de metres i ens hem estrenat a aquesta zona.  Ens agradaria continuar pel mur final, són quatre tirades ben maques, però no volem temptar mes la sort,  decidim que hem de trobar com baixar d'aquí que encara no ho tenim prou clar.
Foto satisfets !!!

Mur final on s'hi van obrir quatre tirades mes que arrodoneixen la grimpada.

Per aquesta feixa anem cap al Mallo Estrella d'on baixarem per la ferrata i ràpels (3)
Som a la feixa, per baixar seguim un corriol que la travessa cap a la dreta tot seguint marques de pintura groga, al capdamunt trobem una corda per ajudar a grimpar fins la collada amb el Mallo Estrella;  una vegada dalt, podem anar a l'esquerra i pujar a buscar la ferrada o seguir les marques grogues que baixen en direcció nord-est que és el que fem;    després d'una estona trobem unes cordes que ens menen a una canal equipada amb cadenes i cordes per les que baixem.  En un punt trobem un ràpel, les cordes continuen en pujada cap a l'esquerra.
Fem el ràpel i continuem seguint fites i pintades grogues que ens deixen a un altre mur on farem dos ràpels de seixanta anant a parar al peu de la via Edu Roche. 
Per fi som al camí que ressegueix les parets, ara toca anar en sentit contrari cap al cotxe, tot admirant ja relaxats, els imponents mallos.
Per les cordes de la ferrata

Sembla que encara no plourà! contents contemplant la via.

Pel senderó de tornada, aquest pal ens indica el trencall per anar a les vies.

Ressenta clàssica i una d'actual de l'amic

  • Col.leccionista de Vies


  • Una via recomanable, bona roca, equipament de luxe, amb anelles a totes les reunions. Per gaudir de la verticalitat sense compromís, una bona manera de conèixer la zona.

    dimecres, 16 de maig de 2018

    Fent "La Pepa" a la Torre Xica d'Abella de la Conca. 7 de maig 2018.

    La Torre Xica, l'objectiu d'avui.
    Torno a tenir el dilluns lliure, quedem amb el Joan Pera per sortir a grimpar; el temps no està clar, però quan ho ha estat aquesta temporada...? així que decidim que tenim ganes de calcari i cap a Abella de la Conca falta gent. Nosaltres hi anem per l'autovia A-2 i Artesa de Segre, d'on pugem pel Port de Comiols per entrar a la Conca de Dellà. A Isona ens aturem a esmorzar, l'amo del bar ens diu que plourà...vaja! la veritat que venint cap aquí era tot emboirat i ara el cel és prou clar. D'Isona agafem el trencall cap a Abella deixant el cotxe a l'aparcament de l'entrada del poble. Tenim les parets al davant.
    La primera tirada es prou atractiva

    Caminem pels carrers del poble fins enfilar-nos a l'esglèsia de Sant Esteve que deixem enrera i poc després ja pugem a buscar la paret, l'inici és evident, car comença en un esperó característic. Avui comença el Joan, en te ganes; d'entrada et posa a tò...pilastra curta i contundent que et fa buscar el millor pas, tot flanquejant aquí i allà. Una vegada superat aquest baixa la dificultat i s'entra en un laberint de vegetació i pedruscall que fa que no trobem la reunió, un bon arbust fa el fet.
    Inici de la tercera tirada, placa ben trobada i divertida. 
    Continuo jo flanquejant a l'esquerra i trobo dos ponts de roca, sembla ser que són la reunió, els supero i continuo per un muret senzill entrant en un terreny indefinit poc atractiu que va superant diferents ressalts fins una gran placa ja amb mes entitat. La reunió és en un petit ressalt a la placa, abans d'enfilar-nos-hi trobarem un pont de roca al terra.

    És el torn del Joan, això s'engresca, adherència i regletes. Un pas delicat on cal tibar a mitja tirada hi posa el pebre. La placa es redreça mes, fins la vertical, però la bonior de preses fa que sigui senzill i espectacular.
    Mur vertical d'entrada a la tercera reunió.

    Recuperant la tirada

    Tercera reunió.

    Al davant ponts de roca de la Serra dels Arçs

    Ara toca la tirada "clau", se surt de la reunió cap a la dreta, dos passos tècnics i encaro la placa; un pas llarg a buscar un bon forat d'esquerra, l'engrapo i quan vaig a superar-me, es trenca un bloc on tinc recolzat el peu esquerra caïent i rascant-me tot el pulpell al canto...repeteixo la jugada, ara el recolzament de peu ha quedat viu i cantellut, però mes petit. Supero aquest tram i m'encallo al següent: tinc una orella d'esquerra boníssima, però em falten peus, per la dreta ho veig trencat i no ho intento, posteriorment m'han comentat que per allà es puja millor...acabo posant una baga a la cinta que m'ajuda a abastar una bona regleta de la que ja puc passar la cinta. A partir d'aquí la dificultat baixa i m'arribo a la reunió cimera.
    Potent inici de la quarta tirada

    Ja som gairebé dalt ! avui ha aguantat el dia, ja tocava.

    Amb l'amencaça de la tempesta, al darrera, fem cim.
    Ens retrobem al cim amb el Joan, la via malgrat el peatge de la segona tirada, ens ha agradat. Ara anem a buscar la instal.lació de ràpel i baixem caminant fins a peu de via. El dia s'està torçant, núvols negres i amenaçadors s'acosten, amb el que tot i quedar amb gust de poc, decidim anar cap al cotxe. Fem be, metres abans d'arribar es posa a ploure amb gotes grasses que aviat esdevenen una pluja torrencial! ens ha anat de ben poc ha ha ha
    Ressenya dels autors que trobareu a

  • sisbemessanapren
  • Via recomanable, ben equipada, un pel perdedora a l'inici, amb possibilitats de fer-la tota en lliure i sinó el grau obligat Vè.
    Ideal per a fer-ne més d'una i així aprofitar els quilòmetres.

    diumenge, 6 de maig de 2018

    Via plaquetes blaves a la Roca de les onze hores. Sant Llorenç del Munt.

    L'Esquirol i la Gran Diagonal, amb Montserrat de fons.
    D'aquesta escapada de dilluns aviat farà un mes, nou d'abril 2018; com és habitual enguany el temps no és tranquil i decidim quedar-nos aprop, tan aprop que convenço el Joan per anar a Sant Llorenç del Munt. En principi ens apropem a la via Clerc de la punta de les onze hores, però fa molt de vent i recordo que mes a ponent de la paret hi ha una via que no he fet: la sense nom o via de les plaquetes blaves, via d'autors desconeguts oberta a principis dels noranta inicialment amb spits i que actualment ha estat restaurada amb parabolts amb molt d'encert; també es desconeix els autors de la restauració...vaja, una via misteriosa...
    La paret de les onze hores, l'esperó cetral per on va la via.
    Pels que no coneixeu massa el massís, per acostar-vos-hi heu d'anar Matadepera i d'allà cap a la urbanització Cavall Bernat on pujareu fins a peu dels primers cingles deixant el cotxe al carrer de Vista Alegre; quan s'acaba l'asfalt surt un carrer a la dreta que s'enfila a trobar la carena, la seguim tot acostant-nos a la paret, quan el camí comença a pujar agafem algun corriolet que ens hi acosti.
    Primera tirada discontinua, amb ressalts verticals, feixes i roca "crocanti"
    Efectivament, aquí hi fa menys vent. La via comença en uns pendents ajaguts entre herbes i matolls, però la visió d'un parabolt ben blau ens confirma que som a lloc. Començo, aquesta roca o fang compactat no entusiasmen el Joan; sense complicacions fins al primer muret on ja cal filar prim per la roca. tirada discontinua però amb uns ressalts que hi posen el pebre! abans del muret final en que l'assegurança és prou alta trobareu un cap de rebló on amb una plaqueta recuperable podem protegir-nos. Aquest rebló podria se de la veïna Grimpal.
    El Joan negociant els ressalts.

    Primera reunió, en un còmode replà.
    Ens retrobem a la còmoda primera reunió, en un replà que sembla la Plaça Catalunya! el que ve ara ja sembla més seriós: ben vertical amb còdols grans i poca cosa mes...les assegurances  airoses...
    l'Amadeu Pagès em va comentar que aquí hi va succeir un accident mortal: poc després de l'apertura, una cordada de Rubí que repetia la via, el primer de corda va fer baixar un gran còdol que l'assegurador no va poder evitar esdevenint el tràgic desenllaç.... Per sort m'ho va dir després de fer-la...i com a reflexió, en reunions tan còmodes millor no lligar-se curt  i sempre restar amatent al company, així ens podrem moure i evitar els possibles projectils.
    Reposant i observant el pas clau de la segona tirada, el Joan a la reunió.
    Començo la tirada, aquesta deriva a la dreta anant a buscar un gran bloc encastat, l'haurem d'engrapar i superar-lo per posar-nos hi a sobre, ara comença el tram clau, desapareixen els còdols grans i tot esdevé mes fi, també les assegurances, que fan escalar. Sóc davant el pas de la via...em penjo i m'ho miro tot estudiant els passos a fer....parlo amb el Joan, estigues a l'agüait que això és fi de collons! potser volo...! un bon forat m'ajuda a posicionar-me cap a l'esquerra tot cercant un gran bloc, l'assoleixo i respiro, però encara no arribo al bolt, amb precaució un pas mes i xapat! buff s'ha fet gruar el pas...he pensat fins i tot en baixar...però ja està fet i tot i que encara no és regalat escalo amb confiança fins la reunió on foto un crit d'alegria!! Un bon 6a amb exposició, a la que hi sumem la malfiança amb la roca, esdevé adrenalític, objectivament no n'hi ha per tant però el que fa el coco!
    Apretant fort recuperant aquesta sublim tirada, dura i compromesa.

    El torn del company, puja prou ràpid semba que s'està fent a la "roca".
    Segona reunió, també en un còmode replà.
    Ens retrobem i felicitem mútuament, sembla que això ja és nostre, portem pocs metres, però semblen molts mes! ara la roca  millora i la dificultat també, el Joan s'anima a sortir.
    Començant la darrera tirada i just després de patir un bon ensurt!

    Surt molt refiat, fins ara poca cosa s'ha trencat, enfila el primer muret decantant-se a la dreta per situar-se sota un altra mur ben vertical, el veig superar-se i col.locar-se sobre un immens còdol quan aquest es desprèn restant agafat només de mans i peus volats! el veig caure, però no! com un llangardaix resta agafat a la paret només per les mans....es restableix de peus i surt esperitat amunt a caçar el segon bolt que era prou amunt encara...per sort la tirada es separa de la reunió i el súper-topi no m'afecta....
    Esboranc que ha quedat després de despendres un gran bloc ! el Joan ha quedat agafat de mans amb peus volats...

    Encarant la darrera placa abans de la reunió.
    Després de l'ensurt, em sembla que m'he espantat jo mes que el Joan, continua amunt, una petita ziga-zaga i encara el mur final, de roca, ara sí, excelent; llàstima que és curt i arriba a la reunió.
    Reunió cimera

    Sortint de la paret i Fotocim !

    De la reunió cimera resta un curt tram fins al capdamunt de la cinglera, m'assec al bell mig del replà i asseguro el Joan que així surt de la paret, una paret curta, però que regala intensitat i concentració.
    Itinerari aproximat de la via

    Una via a tenir en compte, equipada amb alegria, però segura tanmateix. Obligada en el 6a. La segona tirada és la clau. Enguany amb tant de pluja és difícil aguantar-se, les ganes d'escalar ens poden, però millor no anar-hi després de pluges, la roca és més fràgil.   Les glaçades intenses d'aquest hivern també poden haver influit en la seva fragilitat.
    Si es va repetint esdevindrà una clàssica com la Clerc.
    Recomanable.