dimecres, 7 de desembre de 2016

Sordenes Mon Guef a Alòs de Balaguer, Santuari GALL.

Pic de Castellàs
Ens apropem als dies mes curts de l'any, això fa que a l'hora de triar objectiu calgui filar prim...aquest dissabte hem quedat una bona colla, l'Ivan, el Jordi i el Guille, tots ells uns bons Bous! d'entrada volem anar a la Sud de Narieda, però es deixen aconsellar i finalment fem cap a Alòs de Balaguer on podrem escalar relaxats sense presses, avui s'espera molta gent a la carretera per acabar-ho d'arreglar. Anem a esmorzar al forn pastisseria Serra d'Artesa de Segre i ens el trobem ple a vessar ! cal prendre-s'ho amb calma avui! Una bona hora després, ben alimentats almenys, fem via cap a la paret. Ja a l'aparcament trobem aplec GALL, entre ells el Pepet, Cèsar i Ari, uns a obrir una nova via i el Cèsar a la seva via. Nosaltres avui farem la Sórdenes Mon Guef amb l'Ivan, que jo encara no havia fet i el Jordi i el Guille faran la Mision Imposible.
Preparats a peu de via i inscripció que ens confirma quer som on toca.

Aproximació mínima, ni temps per escalfar! tot el mal temps que fèia a la plana, boira i fred, aquí és sol i bonança. La nostra via és a l'esquerra de Lo Nick, no té pèrdua una fletxa i un cercle picats a la roca.
Esplèndida primera tirada, amb molt bona roca.
Avui comença l'Ivan; roca de primera amb bona ganda i on apreta una mica alguns parabolts, quatre en trenta metres, suficients.
Entrant a la segona reunió.
És el meu torn, aquí la roca ja no és tan franca, de la reunió estant ja veig un pitó, amunt a la dreta i seguint a la dreta un altre més amagat, d'aquí per on la roca mana fins a la feixa i la reunió, ben còmoda.
Acabant la quarta tirada, una placa magnífica que ens deixa contents.
De la tercera tirada no tenim cap imatge, i és que de la reunió no és visible, cal pujar al capdamunt de la canal on trobarem l'únic bolt i ja amunt fins dalt, trobareu una reunió que no heu de fer, és de Lo Nick, cal continuar amunt i a peu de la magnífica placa, allà hi ha la reunió bona. L'Ivan no ho va fer així i em va tocar un tram extra de corda que a la placa pesava lo seu ! i quina placa! llàstima que s'acaba. Només un tram em far suar, a l'alçada del pont de roca, la resta per gaudir. Quan la placa s'acaba cal pujar per terreny de grades, divertit i atlètic fins muntar reunió a la punta de la piràmide!! Molt estètica la reunió sí senyor.
Els boltors ens passen a tocar.

La cinquena tirada supera unes graonades prou atractives.

La continuació és monolítica, amb alegria d'assegurances, nosaltres posem alguns Àliens i ponts de roca. Recorda la veïna Olga Frontera, anar superant plaques talment els Organos de Montoro.
Fent la penúltima tirada.

Ens saltem l'última reunió per anar directe al ràpel.

El darrer tram segueix la mateixa tònica, amb passos aïllats prou bonics, trobo una reunió gairebé dalt que deixo per anar a buscar la instal.lació de ràpel, quedant la tirada més llarga i sense notar que les cordes freguin massa..
Els companys Jordi i Guille al primer ràpel.
Si al començament els hem agafat ventatja, ara el Jordi i el Guille ens estan atrapant; els esperem amb el ràpel ja muntat, així guanyarem temps. Els ha agradat força la via tot i que no els ha entusiasmat, els faltava teca !! són uns fieres!!
Tota la colla ja a la tartera amb el congost del Mu al fons.

El segon ràpel el fem amb doble corda, però ens adonem que no cal, amb un seixanta es baixa be. Ja a la tartera pleguem trastos, és prou bona hora. La baixada cada cop és més relliscosa i la tartera cada cop més avall...
La "divertida" tartera de baixada.

Ressenya de l'amic


  • joan Prunera (Coleccionista de vies)

  • Ressenya dels



  • GALL'S
  • Una altra via prou reexida d'aquesta paret. Molt bona feina amics GALL's. Ara cal però, que els escaladors siguem curosos amb la zona, vigilem a la pista a no molestar els caminaïres i a no deixar rastres del nostre pas. Si ho fem així podrem gaudir força anys d'aquest indret natural tan característic, per no dir màgic. Escalada semiequipada on poca cosa posarem ja que la roca hi és molt franca, quan ho és i a vigilar a trams molt evidents, bona escola per aprendre a moures en terreny d'aventura.

    dimarts, 29 de novembre de 2016

    Fent el clàssic a Àger : Tope Clàssic

    La via escollida avui és al tram de la dreta d'aquesta panoràmic feta de l'aparcament estant.
    Després de força dies sense escalar, he estat un mes trescant per Patagònia, finalment aconsegueixo lligar caps i ajuntar-me amb en Joan Pera, que precisament ell també ha estat recentment per les Amèriques, i en Josep M. Mallofre, el seu company; m'accepten com a tercer de cordada, el que els hi agraeixo. Anirem a Cap del Ras, a Àger, i la via no la tenim decidida del tot. Ens trobem a l'aparcament de l'hotel del Bruc i fem via cap al Pirineu; a Bellpuig, al Bar Sport, fem un bon esmorzar.
    El Joan i el Josep amb qui farem cordada.
    De Balaguer agafem la carretera que passa per Les Avellanes entrant a Àger per dalt, és més recta i tranquil.la pel que condueix; de seguida el trencall a l'esquerra al costat del cementiri per pujar cap als camps de vol i Mont-Rebei. A l'alçada del Santuari de Colobó entrem a la pista que malgrat les nevades encara està prou be. Es deixa el cotxe passada una torrentera en un eixamplament de la pista.
    La inscripció confirma l'objectiu: Tope Clàssic.
    Tot fent l'aproximació pensem en quina via fer, l'Alkaïd, La Rèdrum, Reverso Tenebroso i Tope Clàssic són dins les possibles....anem a sortir davant de la Tope Clàssic....que finalment és la triada.
    Ja a peu de via, toca calçar-se...
    Avui vaig de convidat, el Joan pensava fer la via tota de primer amb el que comença: primera tirada d'aparença tranquil.la, neta. Et deixa en un sòcol on troba la primera reunió, ell havia fet la via abans del re-equipament i comenta que la reunió és ara més avall, tanmateix en un replà prou còmode.
    La primera tirada supera un curt sòcol.

    Segona tirada, que comença agraïda per anar trempant ¡

    Ara comença la gresca, aquest segon tram es va redreçant fins la verticalitat, el Joan se'l treballa be, passa per la dreta de les assegurances on trobarem bons cantos.
    Entrant a la segona reunió

    Flanqueig de la tercera tirada.

    Disfrutem aquesta tirada, que ja et fa treballar sense agobiar...té un passetal capdamunt amb peus escadussers que t'has de mirar. Torna a sortir el Joan que va llançat¡ som a la tercera tirada: un flanqueig que t'aboca al buit, per sot va trobant algun pitó; quan s'acaba el flanqueig cal anar a l'esquerra i enfilar-se per un diedre vertical trencat per l'esquerra i on cal vigilar amb la roca. Quan més falta fa es va trobant algun pitó.
    El Josep a la tercera tirada.

    A la quarta tirada encarant el tram desplomat.

    Som ja a la quarta tirada, sortida per plaques que s'anirà redreçant fins un desplomet que és ben protegit i on caldrà tibar de forats per sortir-ne airós. Explica el Joan que amb el re-equipament aquest tram ha quedat més obligat.
    El Josep arribant al tram dur.
    El Joan ja porta mitja via i ens canviem el cap de corda, continuo amb la cinquena tirada, de transisió per arribar al mur passada la feixa, una grimpada a la dreta i camiant.
    A la sisena tirada tibant de bavaresa.
    Estem sota la sisena tirada, un mur compacte i impressionant. Surto a buscar el primer bolt, força amunt, entro per un diedre de l'esquerra i surto per sobre de la mateixa, la xapo i encar una feixeta a buscar una llastra, resto mal col.locat i el Joan m'aconsella baixar i entrar-li per la dreta, així ho faig i realment ara sí! Bavaresa amb ganes i s'assoleix un relleix de peus que permet assolir el següent bolt, força allunyats, cal escalar.
    Flanqueig ascendent a l'esquerra.

    Arribant al diedre on caldrà tibar de cintes si no feu 6b+....
    Escalada plaquera de franges Vilanovines escadusseres on cal tibar i mirar molt be els peus, en algun punt delicat, cal refiar-se de l'adherència dels gats...sobretot entrant al diedre on la primera assegurança és força amunt. Al diedre les assegurances són properes i no cal trèure l'estrep.
    Començant l'artifo de la setena tirada

    Ben content arribo a la feixa no abans havent travessat un tram trencat on cal anar en compte de no relliscar. La reunió és en un replà còmode. Surto a per la setena tirada, comença en un artifo ben equipat, dos bolts, per continuar amb un tercer pas d'un clau amb un cordino llaçat, aquest clau mira avall i fa molt mala pinta...per sort la fissura permet acompletar amb tascons que hi cauen sols ! Mes amunt un altre bolt ajuda a posicionar-se ja a la placa mentre la fissura ajuda amb l'assegurament propi, els Tascons trèuen fum.
    Sortida en lliure divertida, la fissura de l'esquerra ens ajudarà.
    Una altra reunió còmoda, d'un bolt nou i un o dos espits a l'ombra d'una Sabina. Vuitena trada, una altra de transició, cal enfilar-se per la soca d'un Sabinot i que es pot aprofitar per deixar-hi una baga, la continuació caminant per terreny trencat com a totes les feixes....aquí cal anar a la dreta un tros i superar un discret ressalt sortint a sota el darrer mur on trobarem la reunió, d'un bolt i un friend del 0,5 a una escletxa.
    Darrera tirada, amb un inici molt fi,  continuïtat i verticalitat després.

    Som a la darrera tirada, li passo les cordes al Joan; comença amb un slab fins la primera assegurança on cal apretar...sortir d'aquesta deu n'hi dó! no ens sembla de cap manera V+...revisant ressenyes, veig que la via s'ha redreçat, originàriament anava per l'esquerra ajudant-se de la gran llastra, veieu sinó la ressenya d'en Joan Jover. Ara la via és mes dura, ara molt estètica, de segon ho provo recta i realment hi ha molt bon canto i verticalitat.
    Arribant dalt, el Josep ben content.

    El Joan, que s'ho ha treballat de valent, un bon Mòmia ¡

    Fotocim ¡
    Arribo dalt amb força mal de peus, es nota el període d'inactivitat. Estem molt contents tots tres, la via ens ha agradat i la companyia ha estat bona.
    Bona nevada Pirinenca, que duri.

    Feixeta de baixada.
    Arribem dalt a quarts de tres, entre plegar material, cordes i xerrar una estona, encarem la baixada amb cura: no s'hi val a badar en algun tram. A quarts de cinc som al cotxe altre cop. No hem anat ràpids però tampoc lents unes cinc hores de pujada i una hora i mitja per baixar tranquil.lament, la llàstima és que ara el dia és tant curt que arribarem de nit a casa.
    Ens caldrà fer un parell de desgrimpades.

    Elles sí que grimpen....

    Ressenya dels "
  • Kutrescaladors

  • Ressenya d'en
  • Joan Jover