divendres, 24 de març de 2017

Memòria zero a Cap del Ras 210m. 6a/Ae. La Noguera.


Muralla de Cap del Ras  per on transcorre la nostra via.
Aquest hivern no acabo d'ensopegar la méteo, per sort dissabte passat (18-03-2017) tenim anticicló, amb el que decidim d'anar a Àger amb el Joan i el Toni a fer la Memòria Zero, de les últimes vies obertes a la zona i que pinta prou be; finalment el Toni no pot acompanyar-nos; matinem per fer via cap a Àger tots dos. Posem "benzina" al Bar Esport de Bellcaire on ens adonem que no anem pas massa d'hora, és ple de companys i amics: Juan Carlos, Josep ( Visa), Ricard ( Mataró) Joan Pera i Josep M. Mallofré...i els que no recordo el nom, Sembla un aplec. Carretera i manta ben tipets, driblem Balaguer per agafar la carretera del Port d'Àger i ja al poble trencar a l'esquerra cap al Coll d'Àger; abans del coll pista a la dreta cap al Santuari de Colobó, que deixem a la dreta per continuar la pista direcció la Font Freda. Aparquem a la vertical de la via, just passar una torrentera.
Primera tirada, tècnica i alhora atlètica !

Aproximació costeruda i prou coneguda, perquè serà que cada cop la trobo pesada? fins al sòcol al que ens haurem d'enfilar. Grimpadeta i flanqueig cap a l'esquerra resseguint la base de la paret, passem l'inici de l'Alkhaid i al sortir del bosquet trobem una reunió de burins de la Reyes del Mambo, ja hi som ! Canvi de samarreta, sempre arribo xop als peus de via, i triem qui comença, jo ! vaja que li dic al Joan que començo, que ja em coneixeu i a ell tan li fa.
Primera reunió.
Aprofito un burí de la via veïna i pujo recta a buscar el primer i lluent bolt, bona roca fins ara, però mes amunt ja ens trobem amb peus dubtosos, per sort avui és ben seca la paret. Som sota el desplom i ens cal flanquejar fins el seu extrem on te el punt feble; passos ben curiosos on aprofites els esperons del sostre per progressar. El muret d'Ae jo hi vaig posar un estrep, el Joan amb un A-0 en va tenir prou. Bones preses, però tira enrrera i et fa bufar, espectacular flanqueig per sobre el llabi del sostre a buscar un bolt a partir del que ja enfilem recta amunt, amb algun pas més potent abans de xapar el darrer bolt. Un curt flanqueig ascendet a dreta hi sóc a la reuió en una petita lleixa no massa còmoda, sobretot si es va tres ( la resta de reunions totes molt còmodes.)
El Joan a peu de via, disposat a començar, des de la primera reunió.
Després d'un aeri flanqueig toca anar dret amunt.


Segona tirada, l'inci el tram més delicat i exposat de , potser, tota la via.

A la ressenya dels autors indica que a l'inici de la segona tirada hi ha un pitó, ara no hi és...i la roca és delicada i de preses petites, dubtem de si és recta amunt de la reunió, però ho veïem molt forçat i finalment el Joan va per l'esquerra, on hi ha una petita fissura on pot encabir-hi un Àlien primer i mes amunt un petit Tascó. Ara cal anar a la dreta per trobar millor roca, però molt vertical. a l'alçada d'un pitó, que es veu de la reunió estant ens decantem a l'esquerra per seguir una fissura que obliqüa a l'esquerra, anirem trobant algun pont de roca i pitó. Un ressalt curt però desplomat sembla barrar el pas, però la presa hi és agraïda i no sense fer una bona tibada, es deixa pujar.
Llarg flanqueig a l'esquerra fins arribar sota un desplom amb bona presa, a dalt el Joan, a baix jo just a sota.

Reunió tranquila la segona, amb menys aire, ara segons la ressenya toca una tirada senzilla d'uns 25 metres amb tan sols dues assegurances.
Tercera tirada, flanqueig ascendent resseguint una fissura.

El Joan començant la fissura i sota el flanqueig.

Em torna a tocar, comença tranquil fins a trobar un bolt, aleshores cal anar pujant en diedre- bavaresa aprofitant el llabi superior i els peus a la placa, no és difícil, però t'hi has de fixar; la fissura ens permet posar algun Àlien de moral. Arribant sota un desplom que ens torna a barrar el pas, fem un flanqueig a la dreta, aquí trobem l'altra assegurança d'aquesta tirada. El flanqueig agraït, amb bones mans i peus en adherència.
Roca Vilanovina al començament de la quarta tirada.
Anem guanyant metres, ja som a la tercera reunió, la via ens està agradant molt. Qüarta tirada, hi torna el Joan, comença amb roca de primera, de franges Vilanovines, la llàstima que s'acaba aviat i la resta de tirada és amb roca a controlar, en flanqueig ascendent a l'esquerra. Hem arribat a la feixa, surto caminant cap a l'esquerra a superar un parell de ressalts, una vegada a la gran feixa camino cap a la dreta, aprofito una reunió per guiar la corda i continuo en direcció a una paret en forma d'embut ben característica, la reunió a peu de paret amb una M ben gran ratllada. Amb seixanta metres no hem arribat, ens ha calgut ensamblar.
Després de caminar la feixa, la cinquena tirada, un embut agraït excepte els darrers metres...a sota el Joan al pas clau.

Aquesta cinquena tirada comença molt tranquil.la, tot enfilant-se sobre grades fins entrar a l'embut on ja trempa i hi trobem el pas clau, quan el boix que ara ajuda no hi sigui s'haurà de treballar molt be de peus per a sortir, després de l'inici de la segona tirada, un altre dels passos "clau".
Bavaresa relliscosa de la sisena tirada i apunt d'entrar a la primera feixeta.

Reunió altra cop ben bona, em toca la sisena, aquesta es comenta que no és massa maca ja que està trencada la seva continuïtat per dues feixetes intermitges, la veritat, doncs jo la vaig trobar interessant: sortida en bavaresa rebotona! sembla senzilla, però les mans tot i no ser dolentes, són arrodonides i poc cantelludes i els peus en adherència...i allò fa una pinta relliscosa!!! Em cal provar-ho vàries vegades fins que em decideixo,  un bon cop de gas, gairebé em passo de voltes ha ha ha; una vegada superat el pas m'enfilo per la grada fins a trobar la primera feixeta, aquí ja cal anar amb compte amb la sorra. Trobo el següent mur, aquest ben diferent, adherència de la bona, primer m'equivoco i vaig recta amunt i quedo venut sense mans....desgrimpo i flanquejo a la dreta i ara sí! surto a la segona feixa. Resta un mur vertical curt però potent del que se surt gràcies a una corda fixa doncs no hi ha on agafar-se, tot és terra i herba.
Fotocim
Ens queda la darrera tirada, al costat tenim la de la Rèdrum, una opció per quan la xemeneïa és molla....però no és el cas i tot i l'aspecte lleig, aquesta sortida no ens decebrà!
 Cal passar entre les branques d'un boix i ja som al peu de la xemeneïa, el Joan la puja mes en diedre que enpotrat, jo m'equivoco i m'enpotro, no sé que és millor, però ell l'he vist pujar molt segur i tranquil més que no pas jo! Es fa reunió d'uns blocs no sense abans pujar per una canal terrosa i desagradable...però que no desmereix pas gens, al meu entendre, la tirada. Per baixar acabem de pujar fins a l'antena del cim d'on resseguim el perfil cap a la dreta ( Nord-est) les fites ens orienten on hem de fer el tomb a buscar la "vira", tot resseguint-la ens trobem el Xavi

  • Blog de l'Alt Urgell
  • i el Jordi que vénen de fer la Dos Tontos....i ara tornen de la Montsiciana. Baixem junts i acabem fent-la petar una bona estona davant d'una cervesa al Bar d'Àger


    Ressenyes, 1ª Joan Asín, 2ª dels autors i la meva.

    La via ens ha agradat, atlètica però variada, sostres, plaques, diedres, flanquejos, bavaresa i xemeneïa al final, tot això amb un equipament suficient i segur, podent acompletar si ens cal. La roca en general molt bona. Defectes, és sinuosa, cal aconduïr molt be les cordes, feixetes, sobretot a la segona part, i poques mes. Agraïr als autors: Juan Carlos Roca, Virginia Rodríguez i César Ibañez (27-01-2016) aquesta línia tan ben trobada i que tot hi estar a prop de dues vies, no les parasita en cap moment.

    dilluns, 13 de març de 2017

    Aresta sud de la Miranda dels Cavalls entrant pel Pedestal. Sant Llorenç del Munt.

    D'esquerra a dreta: Miranda, Salt i Punta dels Cavalls
    Al fons el nostre objectiu, la de mes a l'esquerra: la Miranda dels Cavalls.

    Dimecres passat a la tarda, quedo amb en Ricard Rofes, no ens coneixem més que del Facebook i alguna trobada, però encara no havíem escalat mai plegats. Ell, com jo, és un enamorat de Sant Llorenç; em proposa fer l'aresta sud de la Miranda dels Cavalls, jo ja l'havia fet, però d'això ja fa setze anys...
    Començant la via del Pedestal
    A quarts de quatre ens trobem a Matadepera i d'allà fem cap a la Urbanització Cavall Bernat com si anèssim a Can Robert, deixem enrera el trencall per enfilar-nos al carrer Granera on en un revolt marcat a l'esquerra deixem el cotxe, aquí comença el camí que s'enfila per la canal de les Bruixes, hi ha una fita de la Diputació, Servei de Parcs. Entronquem passada la canal amb la pista a Can Pobla, passat uns doscents metres la deixem per continuar un corriol perdut a l'esquerra; puja a un llom per anar a parar al carener que ja no deixarem tot travessant dues pistes. Flanquegem la Cinglera del Bolet de Can Poble fins arribar a la canal de la Querosa que remuntem anant a sortir sota el Bolet, d'aquí a l'esquerra a buscar la Miranda, que deixem enrera per anar a buscar el Pedestal que mira al nord-oest.
    Arribant al desplomet, on caldrà algun A-0, díuen V+....
    Ja a peu de via, ens equipem, començo, primer una rampa per agafar de seguida la vertical, de bloc en bloc fins que desploma, aquí cal equilibri i se m'escapa algun A-0. Reunió en un còmode replà, dos espits amb anella i un tercer de reforç.
    Primera reunió.

    El Ricard posant-se els gats a peu de via.

    Curiosa i equilibrista entrada de la segona tirada, i superat el pas clau.

    Segueix el Ricard, d'entrada cal enfilar-se sobre un gran còdol tot fent equilibris...el mur desploma i fa de mal col.locar-se. Una bona presa de ma ajuda a superar-se i xapar una segona assegurança, assegurança que finalment haurem de fer servir per ajudar a sortir del balmat...com apreta el pas! una vegada superat el desplomet ja afluixa, tot i que la roca empitjora. Un muret final i grimpant fins la primera reunió de la Miranda.

    Ja som a la Miranda, tram senzill fins la reunió.
    Començo la tercera tirada, primera de la Miranda: és una grimpada de tercer fins on la paret comença a trempar, trobo a l'esquerra una reunió d'espits i plaquetes rovellades, amb una baga que té una colla d'hiverns a sobre!!! dubto de si em quedo allà o continuo i davant el dubte que acabi fent també la segona tirada, m'aturo.

    Reunió atrotinada, potser millor ajuntar les dues tirades.

    Segona tirada de la Miranda, cuarta nostra.  Sota el desplom A-0 o 6b++++

    Continua el Ricard, va per la dreta a buscar l'aresta on troba millor rocam, uns deu metres mes amunt troba una reunió, molt més incòmoda que l'ha que he fet jo, penso que millor aturar-se on ho he fet,o millor, ajuntar primera i segona tirades en una
    Des de la penúltima reunió, recuperant la tirada.
    Malgrat l'aspecte tètric, la roca aguanta i es deixa anar fent, hi ajuda l'equipament, parcialment restaurat. Abans d'entrar a reunió un mur que extraploma un pel obliga a fer ús de les cintes per superar-lo.
    Reunió antiga, al costat una un pel millor.

    Aquesta reunió és de les mes maques de Sant Llorenç, un balconet amb vistes...

    Pas potent per començar la darrera tirada.
    Ja només queda l'aresta final, aquesta comença flanquejant a la dreta amb un pas fi, que antigament era A-1 i que ara es supera en lliure, d'aquí festival de canto amb la franja de roca bona que trobem a Sant Llorenç. Al cim hi ha una instal.lació de ràpel, ben rovellada i mes enrrera una altra pel vessant oest de la que m'asseguro.
    Ben contents al tram de roca bona !

    Es pot rapelar o continuar per aquesta aresta, arrodonint l'escalada, el Monestir ens acompanya.

    Ja som dalt, però no ens podem encantar, que el sol és ben baix i encara ens falta crestejar una agulla: el Ricard s'hi encara i la grimpa tot amanint-ho amb una Sabina, un Tri-cam i un Càmalot; i ara sí que ja som dalt i podem plegar cordes.
    Montserrat s'ens mostra impressionant !

    Dalt la darrera agulla, acomiadant l'astre rei.
    Hem d'anar a buscar la canal del Salt dels Cavalls, ens caldrà desgrimpar enparrats a una Alzina i grimpar un altre ressalt per assolir-la. Ara ja només baixar la canal amb precaució, que és dreta i relliscosa.
    Bona nit....


    Baixem enlluernats per la bellesa de l'instant,  que els fotos no poden transmetre....

    Una escalada clàssica de la cinglera superior de La Mola, ideal per una tarda d'hivern, que no faci massa vent o un matí de primavera. Equipada per no patir si esteu acostumats a la roca de la zona. Molt recomanable començar-la per la via del Pedestal (Pepe Ortiz 1998) V+ o mes....que ens va caldre fer-hi més d'una tibada de cinta! L'aresta sud fou oberta pels Sabadellencs Josep Alaix, Josep Girbau, Josep Monistrol i Manel Galícia l'any 1962. Combinació molt recomanable, animeu-vos que pel sol fet de gaudir de la posta de sol rera Montserrat ja val la pena.
    (Fotos Ricard Rofes i Jaume Planell)

    dijous, 2 de març de 2017

    Setmana d'escalada a la Marina ( Alacant) en bona companyia.

    Ara fèia força temps que no marxava una setmana sencera a escalar, des de la darrera a Dolomites ara fa ja cinc anys...i mira quina casualitat, baixant de la via Alta Fidelitat ens trobem el Josep Santasusana i el Joan Brunet que tornaven de fer la Sant Baró; no havíem parlat mai, però com que al Josep el tinc vist del Facebook ja que surt força amb el Joan Asín, el saludo i em presento, petem la xerrada i em comenta que marxaran a Alacant a escalar aviat, jo li comento que no hi estat encara allà baix...ens acomiadem i cada un fem via cap a casa; aquella tarda rebo una invitació per anar amb ells a Benidorm ! Em falta temps per mirar com ho tinc per demanar vacances, ho comento a casa i m'apunto!
     Marxem dos cotxes, som sis de colla: el Joan Asín, el Joan Brunet, El Josep Santasusana, el Xavi Díez, el Xacó i jo mateix, el dilluns dia 20;    després dels problemes de trànsit pertinents d'un dia feiner i a sobre el primer de la setmana, ja som a l'autopista. Ens comuniquem amb la colla del Bages, que han tingut menys trànsit per sortir, i quedem de fer un mos a l'àrea de Benicarló, una mica mes de mig viatge. Aprofitem per fer un bon entrepà que avui ja escalarem abans d'anar a l'apartament que hem llogat a Benidorm.


    CASTELL DE GUADALEST

    Penya l'Alcalà a Guadalest

    Des del cim de la Penya, el Castell del Rei i el poble actual.

    Pantà de Guadalest que recull les aïgues del riu homònim.

    Primera parada Castell de Guadalest, petit paradís de l'escalada a la Costa Blanca. Per anar-hi cal agafar la CV-70 des de Benidorm o Alcoi. El poble és envoltat de muntanyes i destaca entremig de la vall. Per arribar a la zona d'escalada hem de fer una carretera molt estreta que baixa a la piscina municipal. Nosaltres hem aparcat al costat de les pistes de Frontò-Tennis.


    EL PONOTX. (1186 M)


    El Lleó adormit, el Ponotx.

    Des del Ponoitx la conurbació de Polop i les seves urbanitzacions inacabables...

      Després de l'escalfament del dia d'arribada, l'endemà encarem una de les fites importants de la setmana, el Ponotx;  aquest impressionant massís és conegut per la gent de la zona com el Lleó adormit, per la semblança de la seva silueta amb l'esmentat animal....tanmateix cal imaginació.
    Avui ens dividim en dues cordades, El Joan B. Josep i Xacó aniran a Las Hadas i el Joan A, el Xavi i jo anirem a La Valencians, la segona via oberta ( 1972) després que els anglesos Brian Roile i Kim Meldrum obrissin l'esperó dels Anglesos l'any 1970 descubrint aquesta superba muntanya pel mon de l'escalada, la van batejar com les Dolomites del sud.

    EL PUIG CAMPANA ( 1.406 M. )
    El Puig Campana des de Benidorm.

    Aproximant des de la Font del Molí. ( Finestrat)


    El perfil dels nostre objectiu, l'aresta Aristòteles.

    Detall de l'aresta.


    Acabem ben cansats de La Valencians, però la Méteo sembla que s'esatlla, dijous plourà...amb el que avancem l'objectiu del Puig Campana per dimecres.  Anem cap a Finestrat d'on una carretera local s'enfila fins a la Font del Molí, lloc de peregrinatge pels locals. Ja aquí podem seguir amb cotxe fins a l'heliport on en un revolt podem aparcar.
    Una horeta de pujada fins a l'objectiu d'avui, la Diedros màgicos per Xavi i Xacó i Joan A i Jaume;  ja al peu ens donem de baixa el Xavi i jo, el cansament es nota i la via és molt atlètica...amb el que el Xacò i el Joan A si posaran , mentre que nosaltres anirem a l'Aresta Aristòteles, més curta i relaxada.
    El Josep i el Joan B. faran la Júlia,

    SERRA DE TOIX


                                                
    La Serra de Toix, assetjada per la urbanització Maryvilla.

    Estudiant la via després d'un matí de pluja, el Mascarat al darrera.

    La cinglera de Toix és plena de vies de tots nivells.




    Dijous es compleix la predicció i ens llevem amb pluja....esmorzem i baixem a veure el mar: el passeig marítim és prou bonic sobretot avui que hi ha poca gent, ja que malgrat l'època de l'any, Benidorm és ple !
    A mig matí millora el temps i marxem aprop d'Altea, a la Serra de Toix, considerada com la part final de la trencada Serra de Bernia, i que va a morir al mar.
    Per arribar-hi cap agafar la crtra nacional direcció Calp, passem pel congost de Mascarat i en sortir-ne, al capdamunt d'un coll, trenquem a la dreta entrant a la urbanització Maryvilla.
    Fa molt de vent però les vies estan a recer, avui toca una via curta la Ruwa, quatre tirades que ens repartirem el Joan A, el Xavi i jo, mentre que el Joan B i el Josep faran vies esportives, en Xacó s'ha quedat al pis amb la panxa avariada.


    PENYAL D'IFACH ( 332 m)
    Penyal d'Ifach, a la Marina Alta.

    Escalant la Pany amb el mar als peus.

    La Pluja ens atrapa a la última tirada, encara sort!

    Sopar de comiat a La Mejillonera de Benidorm.

    Divendres ja! això s'acaba...avui el temps tampoc és per flipar....és ben cobert, però no plou.
    marxem cap a Calp a fer el Penyó d'Ifach, el Josep i el Joan B aniran a la Gomez Cano, el Joan A i el Xavi a la Pirates de l'Armand Ballart i cia i jo i el Xacó anem a la Pany, la primera via oberta al Penyal, que va per la cara Nord, de dificultat moderada i mes curta....no em fio gens del temps.
    Ens acabarà plovent i ens mullarem, tots escalarem amb roca molla, alguns mes que d'altres...però tots farem cim malgrat la méteo, hem estat de sort!

    Pel Joan A., el Xavi i jo avui és el darrer dia, la resta es quedaran un dia mes, amb el que farem un bon sopar de comiat.
    Ha estat una setmana fantàstica d'escalada i companyonia que s'haurà de repetir.
    Moltes gràcies amics.