divendres, 24 de maig del 2013

Escenas de matrimonio al Peladet oriental. Montsec de Meià.

Les parets de Fonfreda, Sant Miquel, Serrat Alt i Cap del Ras de lo Peladet estant
Dilluns passat dia 13-05, aprofitant que era festa local a Sabadell tornem amb l'Anselm a Rubies, autovia A-2, millor que l'eix que actualment està en obres, cap a Cervera, Agramunt, Artesa i de pet a Vilanova de Meià on ja ens espera la pista que ja se'm fa curta i tot!! i això que són 15 kilòmetres dels bons!! però abans ens aturem al Cirera a carregar el dipòsit. Hi tenim molta feina a fer encara, sobretot jo, i dubtem entre la Guineu o la Escenas de matrimonio...totes són prou interessants i avui ens acaben de decidir per la Escenas de Matrimonio.
Aquesta marcada fisura entre la Maduritas i la Guineu és la nostra via, una plaqueta força amunt ens ho confirma.
Estem ben sols, el que encara dóna mes encís; amb molta calma per evitar arribar dalt ben amarats de suor enfilem el costerut camí cap a la Portella Blanca, es nota que no l'ha dissenyat cap pagès....poques tortes fa el punyetero! La fita ens avisa que hem d'anar a l'esquerra a buscar la paret, com que ja ens ho comencem a conèixer, anem flanquejant mirant de mantenir el nivell i sense gairebé adonar-nos'en arribem a peu de via: un marcat i vertical diedre de roca blavosa on al capdamunt s'hi veu un espit.
L'expansió assegura el pas clau del llarg.
Anem força carregats de ferralla, la via és semiequipada, en aquest primer llarg, tres espits per trenta metres...i el primer a uns bons set metres...però veig que la roca permet grans possibilitats d'acompletar la protecció. Començo a enfilar-me, la roca és freda, encara no toca el sol, però cantelluda i franca, l'espit és molt ben posat i assegura la superació d'un petit balmat, m'ho miro veig que la roca és boníssima, quines gandes!! tibada i cap dalt. La continuació és senzilla, fisurada seguint una canaleta diedre que mor a unes plaques verticals on trobo les dues últimes xapes. Un pont de roca molt ben posat protegeix l'entrada a la reunió, en una estreta feixa ben airosa.
Entrant a reunió es torna aposar fi!
L'Anselm s'ha quedat glaçat a baix, però ràpidament s'escalfa que la via és prou atlètica i mes que s'escalfarà al llarg que li ve ara, on ja el sol hi toca de ple i es preveuen accions divertides...
L'Anselm treballant-se la tirada, la mes mantinguda de la via.

Ens passem els trastos i amunt! la sortida ja és punyetera, continua una fisura d'aspecte trencat on pot col.locar un micro, cal anar a l'esquerra a trobar un clau que gairebé no es veu i que permet apretar mes tranquil l'entrada a les plaques superiors, un dels passos finots, finots. La paret et porta a sota unes terrasses volades que se superen prou be, una sabina hi ajuda! i si no anem prou inflats, l'entrada a reunió ens acabarà de posar contents...adherència en flanqueig amb mans minses però bones; Reunió Jaume! el sento cridar content i no és per menys que el llarg s'ho val.
El tercer llarg comença vertical i compacte per passar a ser trencat i arrampat.
Disfruto recuperant el llarg! que ferm, vertical, mantingut, punyetero però sense ofegar, et fa buscar, i sempre trobes la presa salvadora i l'entrada a reunió, renoi! aquí sua el primer i també el segon; sort de l'intensiu d'adherència que vam fer al Roc de Balinyó! La tercera tirada té una sortida no gaire engrescadora, es manté la verticalitat i la fisura sembla trencada, però quan m'hi poso trobo la roca prou bona i franca de preses, puc amanir-la al gust, per un covard com jo de fàbula! llàstima però que de seguida s'ajeu i la roca es torna, ara sí, trencada, molta roca solta terra i vegetació, cal vigilar de no enviar cap regalet al company! cal vigilar i no anar a l'esquerra on, com cant de sirena, una flamant reunió amb anelles ens crida, és la de la Maduritas Calientes; per una feixa evident flanquejarem mantenint l'alçada a la dreta, pel camí trobarem dos espits molt ben situats, però difícils de veure.
La penúltima tirada és impresionant, a sota superant el diedre abans de reunió.

Mentre recupero l'Anselm miro el que ve: una placa vertical, plena de franges horitzontals, es veu molt maca. Tornem a passar-nos la ferralla que aquesta tirada és llarga, 40 mtrs, i amunt que va l'Anselm. Cal escalar amb atenció ja que trobarem tan sols cinc assegurances fixes. Un tram trencat superada la placa que admiràvem el deixa sota un diedre d'entrada desplomada i que sembla mes difícil del que és en realitat, uns passos agosarats ens enfilen a l'esperó de la dreta del diedre i ja per placa Vilanovina s'entra a reunió.

Per acabar la via una sèrie de ressalts atlètics i divertits!

M'ha tocat fer cim! però també les tirades menys interessants, és el que té que t'agradi començar jajaja tanmmateix quedaré sorprès d'aquest darrer tram: começament gorilero només deixar la reunió, flanqueig i grimpant a buscar unes curioses llesques de pedra a les que t'enfiles, trobo un pont de roca i amb uns passos atlètics supero una franja amb la roca "crocanti" ben curiosa!! i finalment una bona tibada gorilera i sóc al cim ! estic tan satisfet que no veig la reunió, un espit amagat i un bon boix al fil de l'aresta cimera.
Una via que ens ha deixat molt satisfets!
Una alenada d'aire fresc, fresc de debò, ens refresca, som a mitjans maig i el Pirineu és ben nevat encara i avui hem pujat en màniga llarga encara, tot un luxe, que duri! Ens ho prenem amb calma, no farem cap mes via avui, ens regalem amb un bany de paisatge i de sol.
Ressenyes gràcies als amics

  • Antxi i Llorenç ( Kutrescaladors)
  • Una via recomanable, semiequipada, ideal per anar practicant el tema de posar assegurances mòbils, però no d'iniciació eh! bastant mantinguda i vertical, amb grau obligat V+.

    dilluns, 20 de maig del 2013

    Una foto amb història

    Joan Pera, Miquel Pera i Jaume Sunyol a la via Badalona del Gorro, identificats 22 anys mes tard!!
    Aquest cap de setmana nomes pòdia escalar dissabte, i la cosa pintava malament, pluja i mes pluja...el Toni era fora i no tenia company...i rebo la trucada d'en Joan Pera, te la cinta exprés que em va caure a la Colorantes i que amablement van recollir la cordada que venia al darrera, com que no ens vam veure dalt vàrem quedar que ja ens posaríem en contacte i a travers del blog vàrem quedar que donat que són de Badalona, li passessin al Joan Pera amb qui tard o d'hora coincidiríem... així ha estat i dissabte ens trobarem al Bar Muntanya, a Collbató. De matinada sento la remor de la pluja, malament! però quan em llevo fa sol! anant cap a Collbató però no tarda a ploure!! Una bona colla ens trobem al bar, però tot és ben moll i amb el Joan Pera, amb qui va havíem fet cordada a l'Estereotip decidim d'anar a caminar: enfilem la drecera de Fra Garí i amunt cap al Monestir, li ensenyo el peu de via de la Lluís Baciero;
    passem per Sant Joan i per sota Gorros per anar a buscar el camí que baixa cap a la Plantació...tot xerrant i xerrant el Joan comenta que amb el seu fill farà una pila d'anys van fer la Badalona al Gorro, el nano deuria tenir vuit anys...em miro el Joan Pera i li dic: no recordes que us van fer una foto? anàveu tres oi? el nano dúia arnes integral no? tot coincidia! i sí vint-i dos anys després conèixo aquella curiosa cordada que vaig fotografiar mentre amb en Gabi Frutos fèiem la Òpera Prima!!! És ben veritat que en aquest mon de l'escalada tots ens coneixem i tot se sap!!! qui ho  havia de dir que despres de tan de temps podria posar noms i cognoms a aquesta curiosa cordada que concretament el 15 de juny de 1991 vaig fotografiar...sempre pensava que hagués estat be poder-los passar la foto i ves per on ja ho he pogut fer.

    dimecres, 15 de maig del 2013

    Lo "Puto amo" i Lo "Gall Pinto" a Abella de la Conca ( Conca Dellà ).

    Magnífiques llastres fisurades de la Roca de Viella per on ens enfilarem; a l'esquerra el pas de Finestres.
    Li hem agafat gust al calcari i aquest dissabte amb el Toni ens acostem a Abella de la Conca, els amics Lleidatans, els Galls, han re-descobert la zona de Roca Viella on ja en Remi Brescó, Anton Fontdevila i Santi Llop hi van fer les primeres línies, les més naturals i evidents: Placa Base, Un gran dia i Aresta. Tanmateix Abella ha estat mes coneguda per les seves vies esportives de grau que per l'escalada clàssica, almenys fins ara, però l'activitat aperturista dels Galls de ben segur en farà canviar la tendència.
    Començant la Gutierrez "Lo Puto Amo" i a la interessant placa abans de reunió.
    Per fer cap a Abella, hem anat per  l'A-2, Agramunt, Artesa i Port de Comiols fins a Isona, d'on ja agafem el trencall cap a Abella; abans d'arribar-hi hem de trencar a l'esquerra fent un gir molt marcat l'asfaltat aviat es converteix en pista de terra, en una bifurcació anirem a la dreta i ja veurem les parets. Es pot deixar el cotxe passades les vies en un eixamplament de la pista, cal tenir molta cura a no destorbar a l'aparcar, així evitarem problemes amb els propietaris que hi estan treballant!
    Haurem de vigilar amb les pedres soltes a trams.
    Pel Toni és la tercera vegada que ve aquí, ell ja les ha fet gairebé totes i malgrat el recomanable és fer la Un Gran dia com a primera visita, nosaltres avui ho farem amb la Gutierrez Lo Puto Amo, que al Toni li "falta". El primer llarg em toca a mi, plaques interessants trencades per trams terrosos que desllueixen una mica la bonica tirada, equipament auster, però fàcilment ampliable per a gent poruca com jo!
    De la primera reunió sortirem grimpant a la dreta fins albirar un diedre vertical
    Ara continua el Toni, surt a la dreta per un terreny trencat i fàcil fins quedar a la vertical d'una placa on hi trobarem dos bolts per assegurar un tram finot, la llàstima és que no pots veure el company. Ara continua un tram d'enllaç on caminarem més que escalar, trobem un ressalt abans d'entrar a reunió.
    Per un diedre-canal ens enfilem a la gran placa de sortida, digne del millor Malanyeu!
    Tenim al davant una magnífica placa, aquí fem el darrer llarg, és una placa que recorda Malanyeu i no ens decebrà; se l'ha demanat el Toni que jo ja he fet el primer. Hi trobarem poques assegurtances fixes, però no es troben a faltar, donada la qüalitat de la roca i la facilitat de posar-hi trastos.
    A la renovada reunió cimera amb tota la conca als peus.
    Ja al cim disfrutem de la solitud i les vistes, com que hem arribat d'hora decidim baixar per fer-ne una altra;  desgrimpem l'aresta cap a la dreta tal com arribes, direcció Nord, per anar a un collet d'on caminant anem resseguint la base de la Roca fins al Pas de Finestres, passem pel costat de la via de l'Aresta, que es veu molt Pirinenca i admirem la Placa Base, audaç via que ressegueix l'evident placa de l'extrem de la paret, neta, amb el segell d'en Remi Brescó, ens l'apuntem per tastar-la. Saludem uns "Galls" que estan fent obres per la paret.
    El Toni enfilant-se a Lo Gall Pinto
    Anem una mica mes a la dreta d'on havíem començat, mentre ens preparem, arriba tota una colla amb bons amics! El Toni ja havia fet la via Lo Gall Pinto, però avui intercanviarà les tirades: comença doncs: Bonics passos al començament fins agafar bona ganda i començar un elegant flanqueig. Més especatcular que difícil.
    Divertit flanqueig amb roca de qüalitat per entrar a reunió.

    Atlèticques plaques al segon llarg, aquí el Toni entrant a reunió.
    És el meu torn, tirada plaquera, amb aquelles franges horitzontals tan agraïdes, amb les assegurances molt ben posades, podent completar la protecció a demanda. Entrada a reunió d'adherència, divertida.
    Molt ben trobat flanqueig de la tercera tirada, on posarem a prova els braços.
    El Toni ja frisa per començar la tercera tirada, un flanqueig horitzontal amb bones mans però peus amb adherència, recorda el de la Rèdrum amb menys ambient...s'el treu amb solvència tot i uns bons esbufegs, cal tibar fort de braços!
    Festival de plaques al quart llarg, amb sortida gorilera!
    Li anem agafant el gust a això de l'adherència, me n'adono al recuperar la tirada quan trobo preses pels peus que fa un temps no me m'hauria refiat!! Torno a sortir, la reunió és molt còmoda, en un replanet i cal enfilar-se altra cop per plaques, la gràcia és el començament on si no ets alt costa engrapar les grans preses de les que tibar, però busqueu que té "truco"!
    Després d'un canvi de reunió mig caminant disfruto a la placa del sisè llarg.
    Després d'un tram caminant, inevitable en aquesta paret, tornem a la roca: una placa amable, fisurada i amb el pendent just per disfrutar-la. Equipament  complementable a discreció com a tota la paret. Aquesta tirada es pot enllaçar amb la següent, però nosaltres no ho fem.
    Curt però intens acabament
    Per fer l'última tirada veurem un bolt en un bloc a peu pla, no el xapem ja que ens farà massa fregadís, el Toni s'arriba al muret cimer, una placa novament fisurada, però amb les preses mes fines i l'escletxa mes tancada;
    Esplèndides vistes des del cim, amb la Roca de la Casa Vella de Borrell a tocar.
    Dalt el cim coincidim amb els amics que acaven de fer la via del costat, el Joan Miquel encara és a la paret i no el puc saludar.
    Baixem ben satisfets, dues bones vies, aquesta última mes contínua i amb plaques per disfrutar, han tret bon partit del que és aquesta Roca; ara hauré de tornar per conèixer les vies del Remi, que la placa Base ens te encuriosits.
    Del cim, una desgrimpada a la dreta mirant al nord ens deixa a un collet d'on resseguim el bassament de la paret per passar pel Pas de Finestres.


    Ressenyes dels aperturistes

  • Lo Gall Grup d'Ascaladors de LLeida.
  • Una zona recomanable, per disfrutar d'un bon calcari i gaudir amb l'autoprotecció, de dificultat moderada ideal per començar a la via llarga. De ben segur s'hi obriran força mes itineraris. Haurem de ser molt curosos amb la nostra presència per evitar molestar la gent que hi treballa, un bon racó Abella!

    dimecres, 8 de maig del 2013

    Via Regular al Tossal de Balinyó (Canelles)

    Entretingut primer llarg, més interessant del que sembla.
    Ara fa uns quinze dies, el 20 d'abril, ens llevem ben d'hora per anar cap al Tossal de Balinyó a la vall de Canelles; li rondino per fer-me matinar tan al Toni, però mes tard li haig de donar la raó, som els primers a peu de via. L'aproximació és senzilla si ja et coneixes la zona, ara amb la de cops que ja hem vingut aquí, em sembla que mai hem acabat anant pel mateix lloc! La Regular comença una mica a l'esquerra de la Sal de Frutas i el millor és seguir el camí de baixada fins la paret i llavors flanquejar per on millor puguem passar.
    El Toni començant, l'Ivan, l'Anselm i la Glòria ens seguiran.
    El Toni ja em coneix les manies i em deixa començar, es veu senzill però no ho és tan com sembla...et vas enfilant amb passos d'adherència sempre en diagonal a la dreta fins a un punt on cal fer una mica el gorila per superar un ressalt vertical amb molt bona "ganda", una vegada superat ja entro a la reunió en un còmode replà. Fa estona que sentim veus i l'aparcament s'està omplint, una cordada s'acosta a la nostra via i amb sorepresa i alegria podem saludar els companys Ivan, Anselm i Glòria que també volen fer la Regular.
    Acabant de superar un pas atlètic abans d'entrar a reunió.

    Sortint de la primera reunió.
    Ara continua el Toni, farem tres tirades comunes amb la Sal de Frutas; começa senzill per anar-se redreçant, entrem amb l'adherència. Aquí les assegurances fan pena, cordinillos que ja ténen uns anys i que millor no posar a proba;
    Diedre final  i entrada Sabinera a la tercera reunió
    Continuem per la Sal de Frutas, comença senzill per anar-se posant divertit, amb un final curiós: entrem a un diedre canal del que sortim mig en bavaresa i Sabina tracció.
    Quarta tirada, de trancisió, tot i que encara aprofitable.
    Ara tenim el primer tram de trancisió, la quarta tirada, que el Toni es puleix ràpidament, ja m'avisa que a dalt canviarem llargs, que sinó qui comença es menja tots els bons!!

    Al cinquè llarg ens enfilem dalt de tot de l'esperó, aquí entrant a un tram tècnic molt divertit.
    Deliciós esperó per entrar  a la cinquena reunió.
    Torno a sortir, aquest cinquè llarg comença molt ajagut i brut, però promet, a mesura que t'enfiles cap al mur de l'esquerra vas guanyant en ambient; la via et porta a buscar el millor: passos atlètics protegits per dos tascons falcats ens deixen a una feixa aèria on trobo un pas que m'haig de mirar, és de col.locació i adherència de peus per anar sota un mur on t'enfiles amb bona presa altra cop força atlètic, afluixa el pendent, ara anem a la dreta a buscar l'esperó amb una roca excel.lent, adherent, on xalo i babejo, que estètic!
    Aquí aprofitem una sabina i un espit.

    El sisè llarg només sortir deixem l'esperó per baixar i anar caminant fins la propera reunió, al peu de la magnífica placa d'aquesta paret.

    Un altre llarg d'aquells que serveixen per anar a trobar la gran PLACA! surt el Toni per l'esperó per desseguida, la paret t'hi porta, baixar a l'esquerra on trobarem fressa i algun pont de roca, mes per marcar la via que res, ja que anem caminant.
    Setè llarg, adherència pura!
    Ara continuarà el Toni, així repartim millor les tirades "tirades"! els que ja coneixeu aquesta gran placa ja sabeu com n'és de ferma;   aquest setè llarg és magnífic, es deixa fer molt be, fins el trobem senzill, serà que ja ens estem acostumant a l'adherència?

    A la vuitena tirada la placa es redreça i ens posarà a proba!!
    Arribem al tram clau, el vuitè llarg. Surto en flanqueig fi a l'esquerra per enfilar amunt a buscar un canvi de placa, placa que ara sí! es posa força mes vertical que fins ara....això ja tiba, passos de col-locació amb preses finetes i peus cada cop mes escassos...fins que m'encallo sota un pas....veig marques de goma a l'únic lloc on sembla que aquest aguantarà, però és molt obligat, ho intento força vegades, però finalment haig de posar una baga pel peu per poder abastar una llastreta molt fina que hi ha a l'esquerra, ai el dia que es trenqui! aquí però no s'ha acabat, cal anar ben concentradet i tibar-hi amb ganes fins l'entrada a la reunió, buff això sí que és adherència!! ja ens pensàvem que ho dominàvem això,jajaja tan sols ha calgut que ens redrecessin la paret per adonar-nos que encara n'hem d'aprendre molt.
    El Toni lluitant l'entrada a reunió! la "cosa" no afluixa fins el final...

    L'inci del novè és divertit, en diedre per després continuar la placa i l'adherència.
    El Toni, tot i anar de segon també sua tinta per sortir-s'en, renoi quina tirada! ara però torna a ser el seu torn i la continuació es veu menys fiera: una placa trencadissa que acaba en un diedre vertical del que s'en surt enfilan-t'hi; ara li cal continuar per la placa, altra cop adherència, aquest cop més al nostre nivell, pero que no ens deixarà relaxar-nos massa.
    El desè llarg torna a ser de trancisió, el Toni entrant a la reunió.
    Ara em toca un dels trams d'enllaç, el desè; una fita enmig d'un caos de vegetació i roques soltes em fa adonar que haig de baixar una mica, entro en un túnel d'alzines ben entapissat de fullaraca, un tram ben curiós la veritat i que es fa tot caminant.
    Pas clau de l'onzena tirada
    Tornem a escalar, l'onzena tirada comença maca, amb trams curiosos fins sota un mur que s'engalta pel dret amb bona presa, més senzill que no sembla, entrem a la reunió passant per l'esquerra d'una gran sabina.
    Dotzè llarg, plaques súper adherents i força ajagudes, per disfrutar.

    Ja ens queda menys, aquesta part de via és força monòtona, una altra placa ajaguda per mí, dotzè larg on la roca hi és tan bona que permet deixar de xapar algunes de les abundants assegurances.
    El Toni començant el tretzè, que va buscant els millors panys de la placa.
    La tretzena tirada torna a tenir una mica mes de "pebre", com que ens hem canviat el torn, ara les bones li toquen al Toni. Va decantant-se a la dreta per buscar les plaques millors i mes netes de vegetació. La catorzena és una grimpada de tercer farcida de ponts de roca que serveixen per seguir la via més que per assegurar-se ja que la dificultat hi és baixa, grgrgr!!! m'ha tocat a mí! no hi ha fotos d'aquesta...no valia la pena.
    La quinzena tirada ens reserva sorpresa, la placa es redreça de nou i  al final ens enfilem a un esperó trencat on haurem de canviar el xip de l'adherència.

    Penúltim llarg! el quinzè. Sortosament aquí la placa torna a posar-se dreta, molt ben assegurada; al capdamunt es flanqueja a l'esquerra per anar a buscar un muret vertical i trencat, aquest tram és delicat doncs la roca és poc fiable i l'assegurança força amunt, el Toni no hi va posar res entremig, però potser millor fer-ho, xoca l'equipament amb l'abundor de la placa?!.
    El cim del tossal entapissats de Narcisos després de fer la setzena tirada, una grimpada senzilla.
    M'ha tocat arribar al cim, el darrer llarg és una grimpada per fer cim, dalt és ben entapissat d'Almesquí (Narcisos), l'abundosa neu del Pirineu ens arriba en forma d'alenada d'aire gelat que s'agraeix, tanmateix avui la temperatura ha estta prou agradable.
    Ben contents després de l'intensiu d'adherència. Organyà i la Serra de Boumort al fons.
    Ens fem fotos amb uns companys que fan cim per la Dau al Set, estem ben contents, la via ens ha agradat en conjunt, malgrat els trams discontinus, d'enllaç, molt homogènia en el grau excepte el vuitè que és més obligat 6a. Com dèia l'amic Parcerisas, segur que esdevindrà una clàssica.

    Ressenya d'en


  • Romàntic Guerrer (Lluís Parcerisas)
  • Via recomanable, per gaudir de l'adherència sense patir, llevat del vuitè llarg, per fer metres, gairebé 700m! per fer-vos una idea global de la paret de Balinyó. Amb equipament per no patir, excepte alguns trams de la Sal de Frutas, on caldria anar-hi amb temps per canviar alguns ponts de roca, amb trams molt equipats sobretot a la part final i d'altres on cal concentrar-s'hi, talment sembla que hagi estat oberta amb criteris dispars pels seus autors, Marcel Millet, R. Franco i N. Safont que féren la priemra repetició el 22-01-2013. Gràcies per aquesta feinada companys!