Gorra Marinera per davant, o com acabar d'enverinar un projecte d'escalador.

Sortint del mur inicial i entrant a la primera reunió.

Ja fa dies que l'Irving i l'Ivan, companys de feina, estan fanàtics amb això de l'escalada....us sona? de moment només hem fet esportiva i pràctiques teòriques al rocòdrom, l'Irving ja ha sortit a roca a fer quelcom d'esportiva senzill, l'Ivan de moment el tenim a l'espera ja que ha començat amb una petita lesió entrenant...és dur això de l'escalada.

Com que el veig bé, li tirem pel dret i cap problema.  La cara ho diu tot a la segona reunió.

La il.lusió és tanta que a mí també m'en fa d'acompanyar-lo a descobrir l'escalada de vàries tirades, vaja, la clàssica, com va fer amb mí l'amic i mestre Jaume Olivé; penso on dur-lo que no pateixi, però que gaudeixi de l'ascensió d'un cim, i què millor que la Gorra Marinera pel davant? tan sols em fa por el flanqueig de dalt...però ja aniré veïent com s'hi troba i si cal baixarem, que del que es tracta és de disfrutar.

A la part central amb l'ombra de la Gorra i el Monestir als peus, anem agafant alçada i el veig disfrutar.

La base de la paret és cosida a vies ja que és zona d'escola de l'ECAM i ja em va be, que del que es tracta és de difrutar de la roca sense patir, ni ell ni jo! El primer tram és força dret, però s'el puleix fàcilment, està fort el noi, i té una llargada! El veig arribar amb un somriure d'orella a orella a la reunió el que m'anima a mí també.

Sortint del flanqueig, la tirada més compromesa i que ha resolt amb tranquilitat i fruint.

De la primera reunió podem anar cap a on vulguem, hi ha línies arreu, però recta amunt, pel més dret surt una que m'agrada i s'hi veu molt bona roca, li comento, què anem recta amunt? i que sí. Així faig, i deu n'hi do com apreta, tan que m'haig d'agafar d'una cinta i tot...però ràpidament engrapo canto i amunt. Quan arriba a la reunió li pregunto, t'has hagut d'agafar? i no, s'ho ha fet en lliure...tenim fusta, tenim fusta!

A la quarta reunió, pelat de fred! que això  forma part de l'aprenentatge...i somrient arribant al cim!

Tram ajagut de trancisió i enfilem després d'una curta tirada al peu de la piràmide cimera, ara toca una tirada que ja demana més tècnica i tremp, no en va és un bon flanqueig amb ambient, ara, amb una roca d'escàndol. El veig tranquil i concentrat i marxo amunt, aquí les assegurances el faran escalar ben concentradet. Quan el recupero veig que s'ho ha fet prou tranquil, amb la gola una mica seca, com no? però sense dubtar i amb un somriure.

Dalt la Gorra Marinera, primera Fotocim, ben segur no serà l'última, oi Irving?

L'arribada al cim és amb una gran alegria, per a tots dos, l'Írving per la seva primera agulla i jo per haber pogut contribuïr a enverinar un futur bon escalador, que tremp i fusta se li entreveu. Ara caldrà veure com anem de primer, però tot arribarà de moment ja el tenim al "Club" i ben enganxat!

Consolidant el ràpel, que també s'ha d'aprendre a baixar.

Una desgrimpada senzilla fins al ràpel, unes pràctiques de ràpel autoassegurat amb maxard bidireccional i cap avall: li he deixat tot muntat per evitar errors. Ha estat una tarda divertida, on el vent de Gorros ens ha fet passar fred, sobretot a l'Irving, que a après que escalant cal anar previngut o patir... De baixada per les escales de la Magdalena inferior hem gaudit de la solitud de la zona, només una cordada a la nord de la inferior, d'allà a buscar el camí cap a l'ermita de Santa Anna, pas dels Francesos i Monestir.

Reina - Puig a les Bagasses. Terradets.

Fantàstic Terradets! 

Aquest any encara no hem fet res a Terradets, i en tenim ganes, sembla que el vent del nord portarà una baixada de temperatura amb el que amb el Toni decidim que ja toca. Hi toca llevar-se d'hora, a les sis ja estem al cotxe camí de La Noguera, avui ni ens aturem al bar, porto un termo amb cafè. A quarts de nou ja estem esmorzant a les Bagasses, on algunes cordades que hi han fet nit, encara dormen.

Al primer llarg el que costa més és no "emmerdar-te" sempre pel mes senzill...

Som dels primers en arribar a peu de paret, que avui és prou tranquila; passem caminant per dins el primer túnel i a l'inici del segon, just allà tenim l'inici de la nostra via, la Reina- Puig.
Primer Lllarg: com és habitual començo, això és tan gran que no saps pèr on anar...per sort tenim la gran entosta a l'esquerra que ens indica el camí, a sobre seu, a la punta esquerra tenim la reunió. En aquesta tirada trobarem dues expansions de vies que creuarem i res mes; la resta al nostre criteri que la possibilitat de posar trastos és gran.

Adherència a la segona,  a buscar una Sabina i d'allà amunt!

El segon llarg comença en baixada a buscar una feixeta minúscula per on flanqueja el Toni, un bolt a l'inici et marca el camí; haurem d'anar a buscar una Sabina d'on ja ens enfilarem per una aresta fins un replà on tenim la segona reunió. Cal saber que totes les reunions que trobarem són de dos bolts amb anella.

Ara recta amunt! aquí ja trobarem alguna zona patinosa en pasos clau.

Tercera tirada: Ara toca placa, primer ajaguda que anirà trempant! i és aquí per cert on trobo els primers bolts, per què serà? doncs, perquè aquí ja tiba i amés la roca és rentada, rentada, amb el que faig un parell de tibades de cinta per continuar disfrutant; vaig a l'esquerra a un replà on enfilo un pont de roca, la reunió és encara lluny, cap a la dreta per un diedre trencat i vertical que es deixa anar fent cada cop mes fins entrar a un replà on trobo els bolts de reunió; remarcar que són totes còmodes, en bons replanets, no sabien res aquests Reina i Puig jajaja.

Quarta tirada, senzilla, però de no badar, neta.

Quarta tirada: li dónen tercer...d'acord, no és difícil, però va trempant a mesura que t'enfiles i te l'has de protegir, relaxada tanmateix.

Espectacular diedre del cinquè llarg, per mi, sicològicament dur.

Cinquena tirada: ja mentre recupoerava la tirada anterior em mirava aquest diedre vertical i inclinat a l'esquerra...el veïa impresionant i la veritat que ho és...una sortida d'anar fent per l'interior on et sents protegit, però un bolt avisa que cal sortir...i sí, se surt i amb passos estètics i atlètics...sempre pel mes fàcil recordo que em deia el Toni al primer llarg i sí, no m'en sortia per un diedre i flanquejo a l'esquerra on trobo le spreses que trobava a faltar! entro al replà de la primera Sabina, m'hi quedaria...jejeje és a l'ombra i el que continua és llepat com el marbre d'una estàtua...dubto..però el Toni em fa veure que no, que cal continuar, engrapo un bolt i amunt pel tram patinós, per sort un parell de bolts ajuden a no patir! sóc a la segona Sabina, més petiteta ella, m'enfilo per sobre d'un pitó i veig que allà continua amunt, i ni rastre de reunió...desgrimpo i miro la ressenya, sembla que és a l'esquerra a plena placa, el Toni també m'ho diu i convençut, que no conforme, jajaja, trono amunt, pas tonto per superar el clau i aquí el diedre s'obre una mica, a sobre una baga penja força amunt, sota en una bona fisura entaforo un Omega gran, m'ho miro i sí! albiro la reunió, buff! m'he menjat molt el "coco" en aquest llarg, però ara ja li veig color, el flanqueig, ben aeri i amb bona roca, per protegir el segon col.loco un Àlien abans de la reunió, també en un còmode replanet.

La reunió és a la placa de l'esquerra, passades dues grans Sabines, amb un flanqueig que impresiona.

Per mí aquesta ha estat una tirada clau, ara relaxat, m'adono que he dubtat massa i que hem perdut força temps amb els meus dubtes...però ara ja ho sé per una altra vegada.

Inici del sisè llarg, que es deixa anar fent i que ens prepara una sorpresa...

El tren turístic dels Llacs ens saluda!

Sisè llarg: Arriba el Toni i surt escopetejat de la reunió, comença amb bona roca, de franges Vilanovines i poc dret, en diagonal ascendent a la dreta, puja ràpid, només s'atura a posar quelcom de protecció....la cosa s'alenteix i sento, vigila Jaume! miro de decantar-me a l'esquerra per poder veure'l i renoi, un muret vfertical i el Toni espatarrat com una gimnasta, vigila nano que t'esqueixaràs jajaja i és que no hi ha tirades de trancisió aquí, cada torada té el seu què.

Atlètic diedre per entrar a reunió, no podia ser tan senzill això...

Traïem els estreps per superar el sostre, però el que em farà suar serà la sortida!

Setè llarg : hem arribat a la falsa feixa, un cable la ressegueix, i també hem arribat a l'artifo. Em pensava que ja n'havia après, però no hi ha manera, faig mes força que la que cal i m'esconyo bastant per anar pujant, le sforces comencen a flaquejar i pago tribut! em costa deu i ajuda fer la sortida dels estreps, i no és que sigui difícil no, però és cinquè mes i sense protegir...haig de descansar una bona estona abans no m'atreveixo a fer la sortida, aquí també faig un sube-baja, jejeje, que aprofito per veure on posaré un Àlien salvador i que em donarà moral per apretar-li a mort i fer cap amunt. Una mica mes enllà trobo amb joia un pitó! sí un pitó! el xapo i m'hi penjo, em va de fàbula, ja que començo a tenir rampes als braços i això em permet entrar a reunió mes tranquil; el punyetero artifo ha acabat amb la meva resistència, i és que no n'aprendré mai!

Deixem enrrera la falsa feixa, agafant força aire....el Toni entrant a reunió.

Un altre mur pels estreps, que 7a+ no fem ni de conya! Sortideta picantona també. 

Vuitè llarg: de la reunió, mentre asseguro el Toni veig el mur que li tocarà, més artifo, però ell és un mestre dels estreps i s'ho fa sense ni despentinar-se...una sortida que sembla potent per sort no ho és tan, després un bon tram de placa fins la reunió.

Acabant la tirada amb la Noguera als peus! qui s'els hi pugués remullar jajaja

Al novè llarg un nou flanqueig estètic i finot  que ens deixa en una feixa.

Novè llarg: Flanqueig de nou, aquest el trobo finot, el Toni en canvi no...força enllà un bolt i força, però que força mes enllà un altre, sí que és llarg aquesta travesia! ara ja veig un altre bolt cap dalt i allà vaig, a sobre dues Sabines que ens marquen el camí, superada la darrera, entro gairebé caminant en una feixa, aquesta l'hem de resseguir cap a l'esquerra força tros, aquí torno a dubtar, i és que, no trobo reunió i el flanqueig és molt llarg...finalment arribo a una gran Sabina, passo a l'altra banda i allà la reunió!
 Desena tirada: surt el Toni per sobre el tronc de la Sabina, del que ja entra a la paret, un bolt marca el camí; aviat sento que va força ràpid i reunió! és a la dreta a l'ombra d'una altra gran Sabina. Aquí, tot i la il.lusió que tenia per continuar amunt, decideixo que ho deixo, se m'enràmpen els braços i estic cansadot, en aquestes condicions no disfrutaria el poc que ens queda, i tot que el Toni s'ofereix de fer la resta tot ell de primer, li demano de baixar, no estic be! Quina merda!!!

Foto carretera, torrats però satisfets!

La baixada és primer decebedora, ja he pujat força vegades fins aquí per diferents vies i encara mai he assolit el cim...però mica en mica, em vaig animant, tanmateix el fet ha estat molt be, 380 metres de via tampoc està malament, i ho hem gaudit plenament, ja hi tornarem segur, i segur que anirem mes de pressa que aquesta part ja ens la coneixem!

Resenya de collita pròpia.

La Reina- Puig va ser oberta el 1974 per G. Reina i F. Puig i reequipada el 1999 per l'escola militar de muntanya de Jaca, que hi va deixar expansions, bolts del 10, les reunions totes amb dos bolts amb anella; no és una via equipada, o sí, a partir del V+, per sota d'aquest grau és d'autoprotecció, amb bona roca en general, excepte als trams assegurats on al ser obligats, han quedat força patinosos, sovint com marbre, fent inútil gairebé l'intent de fer-ho en lliure, però en A-0 se soluciona. Els Tascons hi són molt útils, nosaltres els vam oblidar! amb Àliens i Camalots fins al 2 vàrem fer. Estreps si no feu 7a+! i força aigua si no us voleu deshidratar. V+/Ae obligat.
Molt recomanable! i això que la part de dalt díuen que encara és millor, ja hi tornarem.