dijous, 3 de desembre de 2015

La Corriu. Serra de Guixers, Germanautes i No Fracking, conglomerat divertit.

Branca oriental de la Serra de la Corriu

Aquest dilluns 30 de novembre puc sortir després de força dies,  amb el Jordi aviat ens posem d'acord, em proposa unes vies de conglomerat allà perdudes al Solsonès, a la Serra de Guixers...de què? no em sona de res la zona però al Vèrtex nº 253 hi han les ressenyes a les cròniques de vies noves.     La cosa pinta be i faig una recerca a Internet on trobo que els amics :



  • VISAS
  • i l'amic
  • Romàntic Guerrer
  • ja hi han estat i amés en Lluís n'és un dels aperturistes i a que no us imagineu quí són els altres....doncs sí ho heu encertat, els germans Masó!
     Tot i les referències que el conglomerat no és gaire bò, tan el Jordi com jo som malalts de conglomerat i cap allà que anem.

    Aproximant a les vies de mes a la dreta i camí per arribar-hi.

    A les set passo a buscar el company, fem via cap a Solsona on esmorzem, d'allà agafem la carretera que va a Berga passant pel Pantà de la Llosa del Cavall, fem un trencall a la dreta, direcció Berga, per la LV4241a ( C463); passats uns kilòmetres i abans de travessar el pont sobre el riu Aigua de Valls anem a l'esquerra direcció Guixers, carretera asfaltada i estreta en molt bon estat que continuarem fins passades unes "paelles" en una recta agafar un camí de terra a la dreta amb un rètol que indica La Torre de la Corriu. Pista tancada. Certament hi ha una cadena però dilluns no hi  era posada, tanmateix la vam veure de tornada...! el camí pedregós però amb un cotxe una mica alt pocs problemes tindreu, s'aparca al davant de la Masia enrunada de la Corriu.
    Marca de la Casa Masó, G de Germanautes.
    Per assolir les parets millor anar per un corriol poc marcat direcció Nord i quan aquest s'acaba entrar a l'esperó que aquí és força planer;   hi trobareu un corriol que costa de seguir i que ens durà fins a peu de les parets. Gràcies a les fotos que ja havia vist dels amics VISAS la  vaig identificar ràpidament  i trobar la marca dels autors, una G picada en un còdol.
    Primera tirada, senzila però entretinguda.
    A la vall estàvem a quatre graus negatius i aquí tenim caloreta...de tal manera que el Jordi comença en màniga curta la via Germanautes,  que van obrir els Germans Masó en dues jornades, el 30 d'agost i l'1 de setembre de 2013. Comença en un sòcol no molt dret, la primera assegurança és molt amunt i la roca aquí no ens inspira massa confiança, tanmateix és una falsa impressió, més per l'abundant líquen, avui ben sec per sort, que no pas per la pròpia roca, que és un conglomerat de fusió potent!   Abasta el segon bolt i ara ja afluixa, flanqueig a la dreta per sortejar un bosc penjat i el perdo de vista, abans de reunió hi ha un ressalt d'aspecte trencat, però que es passa prou be.
    Sortint del tram vertical i encarant el mur d'entrada a reunió de la segona tirada.

    És el meu torn, ara la cosa trempa, primer suau, per trencar cap a la dreta, ben vertical i d'aspecte lleig, vaja, que molt trencat, es veu sanejat. Les assegurances aquí són molt properes; la roca em sorprèn, és prou bona i aguanta, i això que no deu ser una via massa repetida...si no és que fem la segona repetició després de la del Lluís! superat el tram vertical la via s'acosta a una gran fisura d'un esperó trencat i que aprofito per posar-hi un friend (Omega gran) ja que ara la via flanqueja a l'esquerra per anar a buscar una alzineta i entrar al mur final abans de la reunió en un còmode replà.
    Flanqueig per anar a buscar un fantàstic diedre-fisura.

    Això ja ho tenim, surt el Jordi, sembla que la via podria anar recta amunt, però els aperturistes van decidir anar a buscar un diedre vertical molt atractiu i amb millor roca, i a més la reunió queda forta de la línia de caiguda de pedres, que a l'obrir deuria ser important!
    Reunió Cimera.
    Aquesta darrera tirada és curta però espèctacular, molt maca, en un tram trencat hi ha un pitó amb baga que s'agraeix, ja que entrant al cim un bon bolo se li va ennar de les mans al Jordi.
    Des del ràpel de la No Fracking, la reunió cimera de la Germanautes.
    Ens reunim contents al cim, avui estem completament sols i no s'escolta cap soroll, ni cotxes, tractors ni res de res....és espaterrant la tranquil.litat que si respira, només la remor dels boltors surfejant l'aire ens acompanya. La via és curta i tenim ganes de més, anem a buscar els ràpels de la veïna No Fracking. Molta cura en anar-hi ja que és en un marge i arribar-hi és exposat per la qüantitat de pedra trencada del cim, l'aperturista comenta de posar-hi una corda passamà, si hi torno la hi posaré.

    Primera tirada de la No Fracking, per VIBRAR!
    Hem fet un primer ràpel curt i després un altre directe a terra (60's) i directa a peu de via; tot baixant ens hem mirat les assegurances, uns bolts lluents inox que dónen molta moral, també uns pontets de roca que fan patxoca però no tant hehe.
    Ara em toca començar a mí, haurem de treballar-ho això ja que són 25 metres amb tres xapes tan sols i de grau V+/6a...ja que el pont de roca és sota la reunió quan les dificultats són superades. Entro una mica per la canal de la dreta, poso una baga en un boix i entro a la paret, deu n'hi dó l'inici, millor no badar sinó vas a parar a sobre el company...la roca és franca i ja sóc al primer bolt, salvat! arribar al següent ja m'ho estudio i veig que puc llaçar un merlet i així ho faig, la roca continua essent molt acceptable, sóc al tercer bolt, sortir-ne és el pas clau, un foradet amb un vesper al fons ajuda, avui les vespes no hi eren i el petit vesper ha sortit enganxat al meu dit, bufff, els Visas no van tenir tanta sort! superat el bolt hi ha una bona excursió, un altre merlet endolceix la qüestió i amb molta cura fent sempre el camí més fàcil, que no sempre és recta amunt, arribo al pont de roca, d'aquí un flanqueig i entro a la reunió Uau!!!! quina tirada més ben trobada, felicitats Lluís.
    Reunió amb anelles com a tota la via, excel.lent!
    El Jordi recupera la tirada i la disfruita, els merlets encara hi són, ens felicitem ja que jo personalment no les tenia totes hehehe
    Segona tirada, sortejant el líquen, divertida i franca.
    Continua el Jordi, sortir de la reunió potser és el més difícil, posteriorment les preses prou generoses ajuden a progressar, aquí hi ha força líquen encara, però el pas de les cordades ho deixarà net, si és que algú hi torna hehe...a l'alçada d'uns matolls la roca perd qüalitat, però tenms dos ponts de roca als peus i aviat es pot agafar un altre bolt; comparativament aquest llarg està més assegurat que l'anterior, essent menys dur. Aquí en un bon merlet el Jordi hi posa una baga, gest poc habitual en ell.
    El Jordi aprofita aquest merlet.

    Segona reunió, la resta fns el cim un divertimento.
    Recupero la segona tirada i tot seguit encaro el darrer, que després dels patiments del primer trobo molt senzill, gaudint-lo eufòric.
    Més que satisfets després de les dues vies.

    Ressenya pròpia i del


  • Romàntic Guerrer



  • Encara ens vam quedar amb ganes de continuar amb l'Esperó Marià, però es feia tard i també serà un motiu per tornar-hi, que hi ha feina aquí, l'Armand en té alguna també! Malgrat ser Conglomerat vaig quedar parat de la seva qualitat, i això que si es repetís més, encara fora millor! que no us espanti la roca, altra cosa són les excursions, que ja adverteix el Lluís: assegurances justes. igual que a la via dels germans Masó, que només trobareu molt assegurat el tram central de la segona tirada i per l'aspecte de la roca, trencadissa.
    Solitud i silenci amb un paisatge espectacular, el Pedraforca amb la paret del Roget i la Gallina Pelada...espectacular tot plegat. Sigueu molt curosos amb la vostra presència, el lloc s'ho val.

    6 comentaris:

    1. Ei bona aquesta un racó tranquil per a visitar. Enhorabona

      ResponElimina
    2. Deus estar acabant les vies masonianes que pugis a buscar-les a aquestes raconades tan solitàries.... El lloc és realment molt millor que la roca, per molt que diguis!! Ara que has perdut la por a fer quilòmetres, a veure si puges alguna dia i anem al cingle de la To!!

      ResponElimina
    3. Hola Joan, tranquilíssim! almenys en dilluns, quina pau...la zona be val una escapada, les vies són curtes però si es va per feina es poden fer fàcilment les tres, l'Esperò Marià, la No Fracking i la Germanautes, la de l'Armand ja són figues d'un altre paner, la via Diadema demana una jornada per ella sola, poc equipada i treballosa.
      Joan C. sí oi ! quina gràcia trobar una via Masoniana tant lluny del seu terreny natural....i la roca amic Geòleg és molt millor que la del Tossal Rodó i la Terra d'Escudella, ben segur! i no et dic que no en que ens facis una introducció a la Tó, però no hi fa molt fred ara?

      ResponElimina
    4. Què va, Jaume, ara amb la inversió tèrmica i sense vent s'hi està molt bé allà dalt! Seria una bona excusa per la retrobada!

      ResponElimina
    5. M'alegra saber que us ho heu passat bé. El Solsonès en te molts de racons tranquils i millor que segueixin així que de llocs massificats cada cop n'hi ha més.

      Parce.

      ResponElimina
    6. Hola Lluís, ha estat tot un honor per mí fer una via teva!! i no pateixis pas, que no es massificarà la zona no, el meu blog no és tan conegut i la roca conglomerada no atreu masses, com tampoc l'equipament de les vies les farà de consum.
      La zona de deu i les teves ressenyes un deu. Ara a conèixer més racons d'aquest Solsonès tan ferm.

      ResponElimina