divendres, 8 de setembre de 2017

La Cadireta o Roca del Centellar, via Anglada - Guillamon. 02-09-2017.

La Muralla Nord d'Agulles amb la Cadireta, el nostre objectiu al fons.

La via Anglada - Guillamon va ser la cinquena oberta a aquesta característica agulla, que va ser assolida per primera vegada gràcies a un tronc que fèia de pont amb la Foradada, per J. Panyella i E. Torres (Sami) el 27-06-1942; el 28-10- 1945 veu la segona, pel collet, en escalada artificial A-3 gràcies a pitonisses de fissura per J. Ferrer, J. Barberà i F. Farrés. La tercera anomenada la Normal o La Navarro, va ser oberta el març-abril de 1946 i durant molts anys va ser considerada com una de les escalades en lliure mes difícils de Montserrat, amb un pas de VI+; oberta per Emili Navarro, Antonio Barella i A. Vilanova. La via GAM oberta per J. Cerdà, F. Pauné i J. Franquesa el 19-07-1959 va precedir l'agosarada Anglada - Guillamon oberta el 26-11-1960 a la considerada ja època moderna; el sostre, per evitar massa burinades, es vas obrir amb l'ajuda d'una vigueta de ferro de 1,80m i vuit quilos de pes i que fèien servir per, una vegada ancorada al sostre, penjar-se d'ella permetent foradar a mes distància i mes còmodament.
De peu de via impressiona!
Aquest estiu, amb la calor, ha estat dur trobar llocs adients, però aquest dissabte passat, dos de setembre, sembla que la méteo ens ajudarà...ha refrescat, potser massa hi tot; amb el Joan ens hem trobat dues persones que encara teníem pendent l'Anglada - Guillamon a la Cadireta i cap allà que anem. Jo hi tinc dos intens previs, en el primer amb el company Joan Hervàs, ara farà una vintena d'anys, no vam passar de la segona assegurança de l'entrada GAM, i fa un o dos anys amb el Toni aconsegueixo arribar a la primera reunió, però rapelem d'allà ja que anem lents i ell ha de ser a dinar a casa...vaja un seguit de despropòsits...però l'agulla seguià allà i la via a la pila de pendents.
Primera tirada "original"? ara colonitzada per una altra via...
Anem a esmorzar al Bruc on ens trobem el J Buxó i el P. Forts que van a La Proa, la fem petar una estona i cap a Can Massana, allà aparquem a l'àrea controlada, dos € amb el carnet de federat. Enfilem cap a Coll de Guirló d'on pel GR anem a petar sota l'agulla, no te pèrdua. El Joan ja ha fet la primera tirada i jo voldria fer el sostre de primer, amb el que començo. Ho fem per la cara est on hi ha una fissura que es va tancant a mesura que t'enfiles, per aquí s'explica que hi anava la nostra via, però actualment ha estat compartida per la via Guillem i Cia.
En aquest tram has de sortir de la fissura i és molt llis, V+ ni de broma com posa en algunes ressenyes.
La fissura és de bon fer, abans de la primera expansió a uns bons set metres poso un Àlien, que per sort sempre porto a sobre. Progresso mig empotrat fins que haig d'anar enfora, aquí la roca és pulida amb preses ben petites, penso que el grau supera el V+ que posa a moltes ressenyes, haig de tibar de cinta. Quan s'acaben les assegurances cal sortir en lliure finot i posar-se en un replà terròs, d'aquí cap a la dreta per entrar al replà de la primera reunió. Una gran escletxa permetria un càmalot de l'1 o mes gran però únicament duc el joc d'Àliens, amb el que resta un tram exposat amb roca a controlar.
L'entrada a reunió cal vigilar amb la roca...

La segona tirada és tota en artificial amb algun ressalt per posar-hi pebre.

La reunió és en un còmode replà a l'esquerra d'una placa en memòria de José Pérez Carrillo + 18-07-1967. Tota en artificial equipat amb només un pas que et fa estirar-te, abans d'entrar a reunió; el Joan ni es despentina ! ell va fent amb un sol estrep.
Ja ens acostem a la barbeta de l'agulla.

Còmoda reunió amb vistes.
Recupero la tirada pausadament, sense accelerar-me, usant elw dos estreps tot economitzant forces pel que s'acosta. La reunió és còmoda i ben equipada, només arribo que ja surto, l'inici és un flanqueig a la dreta amb les assegurances molt properes.
Senzill flanqueig que ens acosta al sostre.


Gaudint del buit

Metòdicament vaig fent els passos, primer senzills per a mesura que m'allunyo de la reunió, esdevenir més agosarats, fins a deixar de tocar paret, són pocs passos i les assegurances són aprop i de confiança, vaig segur i concentrat, fins m'aturo a fer-li una foto al Joan abans d'entrar en matèria... Sóc al llabi on ja surto del sostre, aquí ja cal treballar més i això es nota després de l'estona que es porta penjat...tanmateix cap pas que requereixi pujar a primers...la paret torna a trempar, però ara cal derivar a l'esquerra a buscar la reunió, i, o sorpresa cal penjar-se d'un parell de peces de museu...ja no ve d'aquí i sortosament abans d'entrar a reunió hi ha una peça nova.
La tirada apunt de ser recuperada, tot i la brevetat en metres la intensitat hi és alta sobretot al final.

Tercera reunió, nínxol penjat  setanta metres sobre el camí.


De la tercera reunió estant la fissura diedre de la primera tirada.

El Joan sortint del sotre .


Com que no arribes prou tou, flanqueig de peces històriques per entrar a reunió.

La quarta tirada ens hem de penjar d'aquestes reblons i  de dos mes sense plaqueta.
La tirada del sostre és curta, uns quinze metres, però intensa i no s'hi val a córrer, el temps passa volant i ni te n'adones, potser hem estat dues hores en trobar-nos a la tercera reunió amb la feina feta! i és que aquesta tirada actualment no és difícil per a qui controli una mica la dinàmica dels estreps, però té molt compromís...el fet d'estar a uns seixanta metres del terra fa que en cas de tenir algun problema i quedar bloquejat, el company no et pot ajudar...ni tan sols baixar-te...no arribes baix.
Col.locant una plaqueta.
La quarta tirada torna a ser molt curta, però té la "gràcia" de mantenir els reblons originals, els dos primers amb plaqueta i els dos següents sense, calen dues recuperables. Tanmateix aguanten prou, però el dia que algun es trenqui...el que caigui quedarà per sota la reunió amb feines per tornar-hi. Abans d'entrar a reunió trobarem un bolt i posteriorment un rebló de cap molt gros que cal llaçar amb un cordino, nosaltres ja el vam trobar posat.
Bon ambient, això s'acaba.


Cinquena i última tirada amb alguns ressalts que demanen atenció.

Això ja fa olor a cim, però resta pujar al barret...surto de reunió per terreny senzill fins a un muret que miro si e spot protegir, mentre ho faig ensopego amb un esquifit rebló amb plaqueta prima, però que llaço, sempre pot aturar una patinada. Superat el primer muret, derives a la dreta i mig grimpant i vigilant ja amb el terreny, molt trencat, arribo al darrer mur abans de cim. És un diedre vertical on a banda i banda hi ha uns sensors...seràn per mesurar si fem massa força i l'obrim!! hahaha. Aquí ho protegeixo amb un Àlien, un tascó mitjà hi cauria de fàbula també. Costa començar, entrar al diedre, i sortir-ne per la descomposició del cimal.
Entrant al sol, que avui agraïm, comencàvem a tenir fresca.
Hem acabat els dos gairebé tremolant i no de por eh! sort que al cim ens toca el sol i ens refem, el vent ha anat apretant cada vegada mes. Fem la foto de cim ben satisfets d'haver pogut assolir aquesta via tant temps cobejada! El fet de començar-la per la entrada original ens ha permès fer una mica mes de lliure i ben divertit. El bloc cimer és encerclat per una cadena que s'allarga fins el ràpel, un primer fins al coll amb La Foradada i l'altra pel vessant oest fins al terra.
Preparant la fotocim des del bloc somital.


Ressenya del company


  • Joan Asin
  • Una via mítica, pel seu traçat, per l'agulla que assoleix, per l'entorn...ha valgut la pena l'espera. MOlt recomanable, vaja imprescindible. Com a peros que cal molt d'artifo, però aquest no és gens complicat i tan sols cal la serenor i tècnica per travessar e sostre amb èxit, tirada amb un bon compromís, recordeu-ho, millor practicar en sostres menys alts abans de posar-s'hi. També cal pensar, si es va per l'entrada "original" de portar joc d'Àliens i Càmalots fins al 2 si no voleu patir massa.

    4 comentaris:

    1. POBRE JAUME, NO SE COM ET DEIXES EMBOLICAR PEL JOAN! TAN GRAN!

      ResponElimina
    2. Hola Sergi, no sé qui va embolicar a qui hehehe

      ResponElimina
    3. Una via molt divertida, en tinc grans records! Tot i que amb vent el sostre devia ser distret... Veig que et conserves!!

      ResponElimina
    4. Hola Joan, sí que n'és de divertida si! al sostre no molestava massa el vent, va ser més amunt que va apretar mes.

      ResponElimina