TATOcao LO GALL al Talós, entrant per Somni Vertical. Alòs de Balaguer. 28-11-2017.

La boira juga a cuit i amagar amb la paret i lo Segre.

Amb el fred que apreta, ha arribat la temporada del Serrat del Poll, aprofitant que tinc uns dies de vacances, quedo amb el Joan Pera per tornar-hi; anem amb la intenció de posar-nos a la Somni Vertical i amb aquesta intenció anem ben carregats de "ferralla", però amb el que no comptàvem és amb que la segona part de la via és a l'ombra!!

L'aigüa fumeja amb el contrast de l'aire gèlid.

Sortim molt d'hora per evitar les cues dels dies laborables, a les set del matí encara fosc ja ens trobem a l'Hotel del Bruc on deixem un cotxe; amb calma seguim la A-2 fins Agramunt i a les envistres d'Artesa entrem a la boira, brrr quin fred. Fem un esmorzar ben llarg fent temps a que s'aixequi el dia i la boira, per anar cap a Vernet i Baldomar que travessem per arribar finalment a Alòs on al final del poble o si veniu de Foradada, al davant de la font surt un camí que ressegueix el curs del riu i que ens un cinc quilòmeteres ens deixa als peus de la paret.

Entrant a la primera reunió.  Una tirada que ja t'escalfa !

Quan arribem encara hi ha força boira, i tot i el fred que hi fa tenim una cordada que ja s'enfila ! Nosaltres fem una mica de temps fins que el solet ens acarona tirant amunt a buscar el peu de via: al final de l'explanada d'aparcament, abans de la pujada ja ens enfilem pel mig de l'alzinar, anem trobant sendera i la seguim en tendència a la dreta mirant de no enfilar-nos massa, cap al final comencem a trobar alguna fita i després d'una pujada mes pronunciada arribem al peu de via, marcat amb una fletxa a la paret. El Joan vol fer la primera tirada de la segona part amb el que em toca començar: d'entrada una placa ben maca, amb un bolt al mig, que ja et posa les piles! una grimpada per una feixa ascendent et porta a una Sabina amb una baga, per la dreta de la mateixa comences a enfilar la paret que es redreça i et fa escalar, la roca acompanya, una disfrutada. Flanqueig final per entrar a reunió, en un relleix ben còmode, i terrós...

Divertida i plaent segona tirada.

Continua el Joan, aquesta segona és plaent, bona roca, itinerari sinuós cercant les debilitats i la millor roca del tram. Per gaudir de l'escalada.

A la collada d'entrada a la segona reunió.

L'entrada a la segona reunió és ben curiosa, fa una collada i has de desgrimpar-la. Continua la tercera tirada per la dreta anant a buscar diferents ressalts que ténen la seva gràcia, tots amb el seu bolt per confirmar la direcció de la via. Com he llegit en algun altre blog, aquests ressalts no els pots menystenir, et fan treballar si ho vols fer net.

A la primera tirada de la TATOcao, a sota lluitant la placa.

Som a la feixa, ens posem la corda plegada en bandolera i anem caminant a buscar la continuació de la via, cal grimpar una mica i entres a un replà comodíssim però a l'ombra...tota la continuació és a l'ombra...entre que fa fred, bufa vent i aquí cal escalar amb cura i autoprotegint, decidim que ja hi tornarem amb millor temperatura. L'opció doncs és anar a la TATOcao LO GALL, via que li van dedicar a un GALL ilustre, el TATO, d'aquí el nom de la via.

Lo Segre abelleix l'entorn.

La primera tirada de la TATOcao és divertida, comença superant uns ressalts sorrencs, amb passos atlètics fins arribar a una placa de calcari que millora quan mes t'enfiles. Aquí cal escalar lleguint la roca i anar a dreta i esquerra tot buscant les debilitats de la apret no fent cas d'on són els bolts. Entrada a reunió un pel terrosa.

Segona tirada, picantona! a sota al tram clau.

Ara surt el Joan, un flanqueig a l'esquerra el deixa a les compactes plaques on li caldrà treballar de valent: un inici amable per anar trempant fins a l'alçada d'una escletxa vertical on trobem uns passos potents que fan apretar les dents; per mi aquest tram es un bon 6a si el comparem amb el de la següent tirada.

A sota el desplom de la tercera tirada i ja superat a l'aeri flanqueig

 r

El Joan gaudint la tirada.

Per acabar, la via ens porta per uns ressalts fins a un mur amb un diedre barrat per un sostre, per entrar al diedre ens caldrà anar força a l'esquerra, preneu cura de deixar una cinta ben llarga per evitar el fregadís! Aquí trobarem uns passos molt bonics que costen de veure; atenció amb un bloc fisurat que es mou i al que cal posar-hi el peu dret... pugem fins al capdamunt del diedre, aleshores trobarem unes mans que ens permeten fer el canvi a la paret de la dreta, moïment clau!

Superat el diedre-desplom, a la placa d'entrada al flanqueig.

Ja a sobre l'esperó de la dreta cal anar pujant gràcies a bones i cantelludes preses, si continuem amunt la roca és trencada i bruta i és quan cal flanquejar; aquest flanqueig és ben aeri i divertit, bons peus i mans, que cal anar descobrint ens deixen a la reunió amb dues anelles, a sobre, un merlet ple de cintes d'on es rapela per baixar per l'altre vessant si no es vol rapelar la via, sovint cal fer això ja que tindrem cordades al darrera.

Bagues de la instal.lació de ràpel i al capdamunt de la canal.

Nosaltres avui fem la reunió de la via, més incòmode, però això et permet controlar millor al company i fer-li fotos si és el cas. Quan arriba el Joan acaba de pujar a l'aresta, esmolada i penjada de la que rapelem fins al canal. La baixada de la canal al principi és tranquil.la però quan s'arriba a la meitat a causa de l'erosió és relliscosa i cal baixar-hi ben atent per no fer algun cop de cul!

Ressenyes dels amics

GALLS

Una via completament equipada en la que no us caldrà afegir-hi res si aneu amb el grau; roca excel.lent, esdevindrà una clàssica si ja no ho és. Queda una ascensió de sis tirades amb arribada a la cresta cimera que et deixa satisfet. Recomanable! aneu abans no estigui masa pulida.

Los Misteris del Pepegall i Lo NIck al Talós. Alòs de Balaguer.

El Pic de Castellàs al Serrat del Poll.

Aquest dissabte anem cap a terres de ponent, ara fa dies que no visito Alòs de Balaguer. Ens trobem al Bruc el Joan, el Josep Maria i el Pito, bona colla per a fer dues cordades. A-II direcció Cervera, en sortim abans per anar a Agramunt i d'allà a Artesa, on al Forn Serra fem un bon esmorzar; avui és un dia de trobades, car al Bruc hem coincidit amb la colla del Joan Asín i al bar amb el Ricard, el Joan Prunera i el Jordi Joan. Ja amb el dipòsit ple fem per la carretera de Baldomar fins a Alòs, passem davant del restaurant el Molí, al final del poble a la dreta hi ha una font,nosaltres seguim recte per una pista que ressegueix el riu fins sota la paret. A l'anar dues cordades farem Lo Nick, el Joan i el Josep Maria i nosaltres la Misteris del Pepegall, que tot i que fa dos anys que l'havia fet, en tenia un bon record.

Arribant a la placa tècnic de la pimera tirada.

La pintada que hi havia al peu de via ja s'ha esborrat, però el qe sí que es veu és la O.F. picat a la roca, la següent via és la nostra. Com l'altra cop començo, el company és més esquiador de muntanya que escalador, i em deixa les tirades "series". Divertida fins la placa, i també plena de terra...veig que això no canvia amb el temps, com tampoc canvia la manera de fer-la, un parell de tibades de cinta, repassant ressenyes llegeixo que per l'esquerra surt millor...

Divertida segona tirada.

Continua el Pito, bona presa i menys verticalitat, una disfrutada vaja. Fa reunió a l'arbre, comuna amb l'Olga Frontera.

El Joan i el Pito a la placa de després la feixa

Fem el canvi de reunió per la feixa anant a l'esquerra a buscar la brillant placa entre els dos esperons de l'Olga Frontera i la Sòrdenes Mon Güeff. Els companys es posen a l'esquerra i nosaltres al mig, mes a la dreta hi ha El Pal de la W. Es demana la tirada el Pito, em sembla be, així podré alternar les tirades respecte a l'anterior ascensió. Aquí ja cal apretar mes, i les assegurances et fan escalar.

Encarant el darrer tram abans d'entrar a la tercera reunió.

El Joan i el Josep a Lo Nick

En Pito entrant a la quarta reunió després d'una espectacular tirada.

La quarta tirada és la reina...vertical i mantinguda, et fa escalar i et va cansant els braços, amés és prou llarga i si no gestiones be la corda, aquesta et frega molt. En te la culpa el flanqueig horitzontal per esquivar un tram de paret poc fiable; quan acabes el flanqueig cal tornar a enfilar recta amunt tot aprofitant una fissura i la placa, que es va alternant, per tornar a flanquejar a l'esquerra per entrar a la reunió, aquesta, llàstima, es en un replà que no et deixa veure l'evolució del company.

En Josep Maria a la seva darrera tirada i assegurant l'entrada del Joan.

La nostra darrera tirada, flanqueig inicial per trempar recta amunt després.

Això s'acaba, surt el company a fer la darrera, és molt llarga i també caldrà gestionar be el fregament! comença flanquejant a la dreta a buscar un bolt visible. Atenció a no enfilar-se massa, cal seguir el terreny mes fàcil fins sota una potent sabina que passarem per la dreta encarant el mur final, vertical i amb bona presa, aquí les assegurances són molt allunyades, però la roca ho permet. Entronca amb els darrers metres de l'Olga frontera. Acabo amb una grimpada fins al cim, del que desgrimpem a buscar la instal.lació de ràpel en una bona i gruixuda Sabina.

A la cresta cimera

Rapelant amb el Segre i el Congost de Mu de fons.

El ràpel ens deixa a l'inici de la tartera per sobre dels ràpels de les vies de mes a l'esquerra. Amb cura de no acabar d'espatllar la tartera, com ha canviat de quan la vaig baixar per primera vegada farà uns dotze anys...esperem que no segueixi el destí de la del Pedra.

Ressenya dels autors

LO GALL

Una via per disfrutar-la, gairebé tota equipada, tan sols vam posar alguna baga en Sabines i un pont de roca, de grau i verticalitat molt mantinguda sobretot a la segona part. Amb el "plus" de fer Cim ! De les que crea afició.

Adeu a l'Scènic a Cal Barricó, Calcari calent a la Vall de Ribes.

Les verticals plaques d'excel.lent calcari de Cal Barricó.

Aquest dilluns 20-12-2017 tinc festa amb el que busco colla, amb el Joan fem fira i després de diferents propostes ens decidim per anar a la Vall de Ribes, a Cal Barricó; malgrat el fred, el potent anticicló ens permetrà no passar-ne, coses de la inversió tèrmica.

Deixem enrera les amagades runes de la Masia per anar a buscar el corriol al fons del prat, busqueu fites, no feu cas de les pintades!

Quedem a Tagamanent on deixem un cotxe per continuar cap a Vic, el fet de sortir en dilluns te l'inconvenient del trànsit que és intens pels volts de Barcelona ! a les 4 carreteres fem parada per esmorzar. Continuem cap a Ripoll i Campdevànol; abans de Ribes de Freser, en un pont que travessa el Freser hem de deixar el cotxe, de pujada és prohibit girar a l'esquerra, amb el que cal continuar fins l'aparcament d'Aigües de Ribes i allà fer un canvi de sentit. Abans d'entrar al pont cal desviar-se a la dreta i aparcar allà mateix, sota uns murs verticals on hi ha les vies d'esportiva de Coves de Ribes. Si trobeu el petit aparcament ple podeu sortir a la carretera i aparcar pocs metres mes endavant a l'esplanada de l'ermita. Seguim la pista de terra fins a un trencall a ma dreta barrat per una cadena, la saltem i sortim a una esplanada de la que al fons neix una pista que s'enfila, la seguim, trobem una altra cadena abans de fer un marcat revolt, aleshores arribem als prats de Cal Barricó. Aquí no feu cas d'unes pintades vermelles, heu de continuar pel prat, marge dret, per anar a trobar una feixa (fites) que us han de dur a un corriol mig perdut que cal seguir fins a peu de via. Tram final feixuc i tarterós.

Navegant entre herbes i fullaraca i emergint a les llises plaques ! Primera tirada.

La primera tirada no és gens atractiva, plena d'herbes que tapen la roca i fins i tot els bolts! No ens barallem doncs per començar amb el que l'atzar decideix qui ho fa!  i li toca al Joan.
Te mala pinta però només és l'aspecte, es deixa  fer, la roca hi  ajuda.     El veig acostar-se a un desplom que es veu finot, i ho és ! cal superar-lo en tècnica de diedre ajudat d'unes bones mans que no són evidents, aleshores surts a una placa on ja és una disfrutada la progressió.

Placa ajaguda de la segona tirada, que s'anirà redreçant !

La reunió és en un còmode replà, miro amunt i la placa és llisa i compacta, buff, per on continua això? doncs cap a l'esquerra! va a buscar una placa aparentment tumbada però ben fina, com un mirall...quan m'hi acosto, pel marge dret presenta rugositats que fan senzill anar amunt, fins i tot un tram de bavaresa ben maco. S'acaba la placa i la paret es redreça, no veig equipament....coi, per on anirà això? m'enfilo al marge de la dreta i m'adono que tinc un bolt una mica mes amunt, al mur vertical. Uns moïments molt elegants permeten enfilar aquest, però per sortir-ne es veu "fort" m'ho miro i es veu factible, però cal una bona tibada, això no serà V+ ni de broma penso, amb el que busco com sortir d'aquí d'una manera mes fàcil...i ho trobo,  és bonic i atlètic, no pas difícil, gaudeixo els passos content per haver-ne  trobat l'entrellat.

Potent inici de la tercera tirada, que ja ens posa a to.

Arriba a la tercera reunió el Joan, ha gaudit recuperant la tirada! Al davant però la tirada clau, la ressenya parla de 6c-Ae...i de sota estant ja s'intueix que no serà pas senzill...només sortir, ja apreta, és vertical.    Instal.la un pont de roca i arriba al tram clau.

Arribant al pas clau, 6c o el que puguis....i acabant de superar-lo.

Del tercer parabolt, caçar el quart queda molt a desmà! Hi ha una molt bona presa per a ma dreta i l'assegurança és a la dreta amb el que amb esquerra no s'hi arriba...tanmateix hi ha bon canto recta amunt, però t'en vas de via!!! vaja que costarà de xapar aquest bolt, el Joan ha de fer servir tota la seva sabiduria, sort que té molta mili! ha ha ha. Superat aquest punt la via afluixa una mica, apareixen preses que permetent assolir la reunió no sense apretar-li! És la tirada clau de la via, llàstima que ens supera!

Superba placa de la última tirada.

Arribant al tram clau, on ens cal tibar de cinta! mes amunt festa grossa !! quina disfrutada.

Això s'acaba, avui m'han tocat les tirades que comencen flanquejant! de la reunió cal anar a l'esquerra a buscar una placa vertical de molt bon aspecte...i no enganya no! la roca és bona no, molt bona, ratllada com a Vilanova permet anar enfilant entre miralls de calcari;    arribat al tram clau, llis, llis, cal fer una tibada de cinta, però de seguida tornen a sortir les preses, a quina mes cantelluda i fonda...verticalitat amb tibades gorileres i peus en adherència...un gaudi sublim!
 Similar a les vies del costat, que són boníssimes, però amb encara millor roca.

Foto reunió cimera.

La reunió és incòmoda i penjada, nosaltres la fem com sempre, però pot ser millor que et despengi el company i que ell la faci també de primer com se sol fer a la placa cimera del costat; per arribar a aquesta placa ens caldrà grimpar un morrot i ja hi serem, aleshores podrem fer fins a sis tirades d'excel.lent calcari i verticalitat de grau entre IV+ a 6a. Nosaltres hem quedat satisfets per avui i rapelem la via, són quatre ràpels que fem amb una corda de 60 per evitar enganxaments, algun ràpel acaba en diagonal i és incòmode; és millor passar al sector de les vies de la dreta i baixar per la primera l'Aigua i Tabac en dos o tres ràpels.

Ressenya dels autors

Eskalades al Ripollès

Cal Barricó és una zona ideal per a dies anticiclònics i amb inversió tèrmica, el solet us farà gairebé escalar en màniga curta, avui no ha estat el cas però. El calcari que hi trobem és adherent, compacte i vertical, atlètic. Molt bon equipament, no cal afagir-hi pràcticament res. De la zona i en un grau "assequible" l'Aigua i Tabac per mi és la millor, i avui amb Adeu a l'Scènic he descobert la que li va al darrera. La Cotaca ja afluixa una mica i ara caldrà provar la Xorrera que malgrat la primera tirada és molt potent i ens supera, la resta sembla ser molt bona.

Esportiva al segon pis esquerra. Collbató. Montserrat.

Segon Pis Esquerra, amb la marcada fissura de l'extrem on començarem.

Aquest dissabte 11 de novembre abans d'anar a manifestar-nos per a l'alliberament del nostre govern legítim, fem cap altre cop a Collbató amb la intenció de fer esportiva al Segon Pis esquerra; el Toni ja hi ha estat i per mi serà una estrena; per donar temps a que el sol escalfi la roca, fem un mos al Bar Muntanya, allà ens trobem al Joan Pera i el Josep Maria com la setmana passada, i per segona vegada els "enganyem" i ens acompanyaran.

A la tècnica Cor de Tro 5c

Deixem el cotxe al carrer Graus, atenció que els Diumenges no es pot passar i s'ha de deixar el cotxe a l'aparcament dels Bombers. Agafem el camí que s'enfila cap al camí de les Bateries, deixem el trencall de la Codolosa i mes amunt el de la drecera de Fra Garí, nosaltres amunt fins a tenir a la vista la Senyera ( Taca Blanca), aleshores un corriol que baixa a l'esquerra ens porta al sector. Atenció que el camí és penjat i trencat; trobarem una corda abans d'arribar.

El Toni baixant de la Cor de Tro i el Josep Maria a Adicció vertical 5b.

Comencem d'esquerra a dreta: Cor de Tro 5c, ja ens posa a tò ! entrada finota i progressió tècnica que et fa pensar. T'escalfa aviat, presa petita, bavaresa i verticalitat, un deu de via. l'encadenem.

Adicció vertical 5b, una lliçó d'escalada en diedre.

Continuem amb l'Adicció vertical 5b, entrada comuna per continuar pel diedre, divertida i tècnica de diedre que et fa progressar còmode i tranquil, menys potent que la seva veïna, també encadenem.

Entrada d'Espiadimonis 5c, potent, potent!

Continuem per les teòricament senzilles...i anem a la Espiadimonis 5c, mentre el Joan i el Josep Maria fan Si te fots te fots 5b; l'entrada és de les que fa por...xapem la primera cinta i costa trobar el que...després d'alguns intents que han acabat penjat com una campana aconsegueixo la seqüència! Buff ! abastat el segon bolt la via perd fieresa i es deixa anar fent, tot i que com que vens inflat de l'entrada, cal prendre-s'ho amb calma.

El Joan Pera Tibant com un xaval !

Vist com les gasta la via els companys prefereixen fer-la amb les dues primeres cintes passades, amb el que millora tot! sobretot la confiança de no anar avall.

Repetim l'entrada per a fer la Nàtrix 5c

Tots tindrem una segona oportunitat al fer la Nàtrix 5c amb l'entrada comuna, i la veritat que al conèixer els pasos ja no ens sembla tan dura, ah! i el fet de tenir la segona cinta passada també hi fa he he he.

Superada la panxa inicial, la via es deixa fer...

A la Nàtrix 5c, que ens sembla mes senzilla que la veïna.

A la Nàtrix el flanqueig a la dreta és el mes delicat, la resta de via és menys continua i amb millors preses que la veïna. En baixant anem a fer la Si te fots te fots 5b, molt plaquera amb una entrada de mirar-s'ho i la resta d'anar fent, suau pel grau.

La via de mes a la dreta, sense nom, que té un pas d'entrada que ens tomba !

Mentre el Joan i el Josep Maria fan Paràsit Llastreru 5c nosaltres anem a un Vè que hi ha molt a la dreta; té un pas d'entrada duríssim per nosaltres, el Toni l'havia fet ajudant-se d'una tibada de la primera cinta...avui a veure: doncs que no hi ha manera! després de força intents tant d'ell com jo, no ens en sortim i decidim que no val la pena trampejar-la i la deixem per un altre dia, per sort la darrera via serà Paràsit Llastreru 5c que aconsegueixo encadenar i ens deixa un bon regust, molt tècnica i vertical.

Collbató des del segon pis, el sol avui no l'hem vist.

Hem fet un bon grapat de vies: Cor de Tro 5c Adicció vertical 5b Espiadimonis 5c Nàtrix 5c Si te fots te fots 5b Paràsit Llastreru 5c Per sort cal marxar, ja no tinc pel !! Un sector per tornar-hi i gaudir de la roca, prou cantelluda; escalada tècnica i vertical amb el grau concentrat en algunes vies com Nàtrix i Espiadimonis i en altres prou mantingudes com la Cor de tro o Paràsit Llastreru.

Ressenyes que trobarem a

KPujo