dimarts, 12 de desembre de 2017

Gaudint les arcades pètries d'Abella de la Conca: Bon Voyage Parmis Les Anges.

Abella de la Conca entremig de les Roques de Magaró i la Serra de Carrànima
Aprofitant que encara tinc vacances el dilluns quatre de desembre quedo amb el Joan per anar a Abella de la Conca; em proposa anar a fer la Bon Voyage Parmis Les Anges, fa dies que la te a la llista de pendents i jo també, ja tenim objectiu. Oberta el 2014 pel guarda del refugi d'Abella, Nicolàs Durand i company, Doug Douglas.
A les Roques de Magaró amb els seus tres arcs trobem la via.
Ens trobem a l'Hotel del Bruc d'on per l' A-2 fem cap a Artesa de Segre on esmorzem tot donant temps a que la temperatura s'enfili...remuntant el Port de Comiols el fred apreta, però és al baixar a la Conca de Dellà, a Isona, que fem el ple! -8º. Sortosament a la que ens anem acostant a Abella sembla que s'atempera: el sol peta de ple a la paret i no bufa pràcticament el vent. Aparquem a l'entrada del poble i ja des d'allà podem veure la línia que s'enfila a buscar l'espectacular arcada.
Sant Esteve d'Abella data del SXI
Hi ha una drecera que puja des de l'aparcament, però no val la pena, seguim per la carretera que entra al poble i va a buscar l'esglèsia de Sant Esteve, hi passem pel costat per continuar per un corriol que planeja i s'acosta a la paret, després d'un tram de pujada on ens ajuntem amb la drecera que neix a l'aparcament, comencem a veure línies de bolts. La nostra via és la de més a l'esquerra del primer grup de vies; un gravat BV al peu ens confirma que ja hi som.
Inici de la via amb BV gravat al peu i al pas clau de la tirada.

Pel que ja havia llegit, la tercera tirada és la mes compromesa, li comento al Joan que li cedeixo, ell hi està d'acord, tanmateix em diu que jo faci el primer. Aquesta tirada t'escalfa de cop i volta: comença per una placa amable que es va enfadant! just al tercer bolt, en que has de refiar-te de l'adherència i de mans escasses. Deixo enrera la quarta peça, al davant un muret fissurat a protegir que t'aboca en una feixeta, la travesso per encarar una nova placa amb un bolt al capdamunt, la ressenya marca dos ponts de roca que no estan equipats; en munto un i m'arribo al bolt amb passos bonics i atlètics. Però ara recta amunt es veu tot molsós i llis...miro a dreta i esquerra i veig a la dreta un replà amb la reunió. Un flanqueig divertit i ja hi sóc.
El Joan a la segona part de la primera tirada.

La primera reunió és un bolt amb anella que reforço amb un fissurer. Miro la continuació, renoi! és ben dret i net, tan sols al capdamunt una assegurança.
Segona tirada vertical i d'aspecte trencat, a protegir.

Continua el Joan, els Tòtem trèuen fum! és ben vertical i fins i tot desploma un pel, cal fer-ne via per no desgastar-se. Amb col.locació va trobant la manera de protegir la tirada fins al bolt. Sortir-ne és finot i aleshores trobem un tram d'adherència que ens farà anar a l'agüaït. S'entra caminant entre matolls a la reunió.
Tram de feixa per entrar a la primera reunió.
Quan arribo a la segona reunió, surto amunt a buscar una gran Sabina just on s'acaba el bosquet i comença la placa de la tercera tirada, així aquesta no resulta tan llarga i la corda frega menys.
Pas del sostret de la tercera tirada, caçar la segona expansió és el pas clau!
Hi torna el Joan amb la tercera: comença senzilla per una placa ajaguda i fissurada  de bon protegir, hi trobem un pont de roca i podem llaçar una bona Sabina; d'aquí s'entra en "matèria", cal guanyar un sostret per situar-se a la placa superior; un bolt es deixa xapar abans de fer el pas. Ja a la placa cal anar a buscar un segon bolt...els peus patinen i les mans són ínfimes...ens costarà molt passar i hem de tirar de recursos en forma de canya per pescar el segon bolt! jo de segon ni ho vaig olorar tampoc! sembla que cal baixar força per trobar una mica d'adherència...sinceramen un pas molt forçat que no vam saber resoldre. La continuació és per anar a buscar una Sabina amb una baga ja posada, d'allà remuntar sobre d'ella i amunt, tot equipant un bon tram delicat fins un altre bolt del que gràcies a unes Sabines farem Sabina - tracció fins entrar a reunió. Amb diferència és la tirada més dura i compromesa en relació a la resta de via.
Tram delicat, a protegir, superada la Sabina, i caçant un bon canto.

Tercera reunió, una tirada en forma de qüatre, amb final de Sabina-tracció.

Trempat inici de la quarta tirada


La quarta tirada es veu maca, inici ben dret amb bons agafadors a buscar un parell d'alzines que aprofitarem per llaçar; un cop superades ens col.loquem al mig de la placa de la que ja sortirem a l'esquerra tot flanquejant, al fons ja s'endevina la placa per on continuarem. Travesso un bosquet i trobo un bolt amb anella, la quarta reunió.
Magnífica travessia en placa de la cinquena tirada, ja gaudint de l'arc que enfilarem.

Torna a ser el torn del Joan, al davant un planxer que comença ajagut per anar trempant. Es flanqueja tot cercant el millor pas, la roca mana i ara a dreta ara a esquerra! Al capdamunt hem de salvar un graó per entrar a una placa superior on ja trobarem la reunió, a les envistes de l'esperó.
Entrant a la reunió.

Sortint a buscar l'esperó i aquest des de la reunió.

La cinquena tirada continua per la placa, cal anar a l'esquerra i amunt a cercar el pilar on hi trobarem un bolt, aleshores tenim dues opcions, tirar per l'esquerra de l'assegurança, mes vertical i difícil o tirar pel dret revoltant l'esperó per unes canaleres mes amables que és el que faig jo. Aquest tram és a l'ombra i fot fred, ni m'ho plantejo!
Espectacular l'ascens de l'esperó, amb un tram inicial delicat...
L'esperó és inicialment atlètic, amb roca d'aspecte trencadís que et fa anar amb molt de cura; enfilat ja al fil mateix entro a un tram airós on cal espavilar-se a protegir-lo si no vols que sigui "expo" com referencia la ressenya...superat aquest tram el relleu es torna alegre i menys vertical esdevenint un plaer si no fos pel fregadís de les cordes!! quin tip de tibar...a més no veig la primera reunió i esgoto la corda havent de sortir a l'ensamble per assolir la instal.lació amb dues anelles d'una via esportiva.
Fent la darrera tirada solcant l'arc.

La darrera tirada és pel Joan, resta poc tram d'aresta i ja és al cim de l'arcada que travessa per sortir a l'altra banda en uns passatges ben ferms i estètics.
A l'altra banda de l'Arc.  La reunió prèvia és espectacular!

Exultants dalt d'aquest caprici geològic!

Ens reunim tots dos a l'altra banda de l'arc ben contents; l'espectacle geològic eclipsa tot el demés, al davant una grallera fenomenal, la primera arcada, al costat la que acabem de travessar, la segona i al fons el tercer arc o Cova dels Lladres des d'on s'albira el poble... Encara podríem fer dues tirades mes, obertes pel Luichy i que ens deixarien al cim, però la veritat que hem quedat ben satisfets i tampoc es veu la continuació engrescadora...decidim anar avall, que el dia és curt. desgrimpem direcció ponent passant a l'altra banda de l'arcada que acabem de travessar fins passar-la per sota, seguint corriol arribem a la Cova dels Lladres, la deixem enrera per anar per un corriol dins el bosc que ens porta a l'inici del tram equipat amb grapes, no precisament una ferrada ja que no disposa de línia de vida. Aquesta itinerari es va equipar per a pujar a fer les vies d'esportiva d'aquesta zona. Acabat el tram vertical anem a l'esquerra per un corriol que ens deixa al capdamunt d'una vall, podem baixar directament o remuntar fins un collet que revolta la Torre Xica i ens porta cap a un turó amb una estelada, abans d'arribar-hi anirem a la dreta a buscar l'ermita seguint restes de corriol prou visibles.
Foto-Arcada

La primera Arcada

L'arcada segona, la que hem travessat!

La primera arcada, la Cova dels Lladres.


Ressenya del

  • Luichy    i itinerari aproximat.
  • Via recomanable, molt ben trobada i que ens permetrà gaudir dels capricis geològics de la zona; molt homogènia excepte la tercera tirada que fa de filtre, preveure recursos per si no hi voleu patir...

    3 comentaris:

    1. Quina via més maca!! No sembli que faci patir massa..., tret del sostret. S'haurà d'anar a veure quan torni a estar bé. La geologia sempre és fantàstica!!

      ResponElimina
    2. Sí que és maca Joan, i equipada escadusserament de manera que te l'has de guanyar. Tornes a estar fotut?

      ResponElimina
    3. Si, noi, després d'un estiu collonut em vaig trencar el bessó afectant el tendó. Però tinc la sensació d'estar a la rampa de sortida!! Aviat t'emprenyaré per fer-ne alguna!

      ResponElimina