dijous, 21 de desembre de 2017

Via 1 d'octubre acabant amb un "Canto por soleares" Alòs de Balaguer. 16-12-2017.

El Toni i el Lluc a la primera tirada
Aquesta tardor ens ho està posant difícil, renoi quin fred estem passant! però hi ha ganes de roca i aquest dissabte fem una colleta: el Toni porta el fill d'un amic, el Lluc i jo aniré amb el Josep Maria, que el Joan el tenim engripat. Pensem que a Alòs s'hi podrà escalar, ja que ha de fer sol i quan és així allà s'hi està molt be, amb el que ens agrupem al Bruc, el Josep Maria ve de Vilafranca, i autovia direcció Cervera. Ens aturem a esmorzar al Forn Serra on tenim dolç i salat alhora fent temps per a que la boira que avui senyoreja La Noguera s'aixequi. Avui però no és boira baixa, són núvols baixos i arribarem a lloc sense sol.
Esperant torn, mentre el Toni ha baixat a recuperar els dits, ben glaçats!
Fem dues cordades, comença el Toni amb el Lluc, la primera tirada té dos murs, el primer senzill i el segon mes exigent; però el fred que fa avui, sense sol, fa que al primer mur el Toni es despengi a recuperar els dits...sembla que anem massa d'hora. Gràcies a uns guants sense dits pot tornar a la paret, ara sí! amunt. Al segon mur cal refiar-se de petits forats per anar progressant; una fisssura vertical ens marca el camí, hi trobem un tac de fusta. Avui amb el fred és delicat aquest tram, mes amunt la presa ja és més generosa fins la reunió.
Amb els dits recuperats, al tram clau .

Segona tirada, mes maca que no pas sembla.
De la primera reunió tenim una feixa que ens separa del nou mur, es pot anar fins a la paret, aleshores cal assegurar-se en uns arbrets, nosaltres fem la reunió original. Aquesta tirada sembla poc atractiva amb força herba i matolls, però quan t'hi poses és prou maca i trobes passos per gaudir. Quan nosaltres hi arribem la fem ja amb sol, per fí la boira ha marxat!
Final de la segona tirada ara ja amb un bon sol, recuperem el tacte!
La tercera tirada segueix la mateixa tònica, placa entremig de vegetació, però tampoc es nota. La reunió és a la cresta, amb bones vistes als espadats de l'altre costat.
A la boira li costa acabar de marxar...

Cresta de la quarta tirada, comuna amb la Minyons de Terrassa.
Ara toca fer un tram de cresta comuna amb la Minyons de Terrassa, surt el Josep Maria i mentre el perdo de vista sento una remor de pedres, tenim una cordada a la Minyons i el que la encapçala arrenca un gran bloc en un tram vertical! aquest aconsegueix trèure-se'l de sobre i va avall, aleshores se li esllavissa el bloc que tenia als peus i el veig baixar uns metres aconseguint però equilibrar-se restant immòbil...i immòbil m'he quedat jo ja que la pluja d'electrodomèstics està a la trajectòria del Toni i el Lluc. Crido per saber si estan be i sortosament és així, sembla ser que els hi ha anat de poc però...
El Josep Maria a l'atractiu diedre de la darrera tirada, que acaba en una placa menys amable.

La darrera tirada comença amb un atractiu diedre, tant, que el Josep Maria se'l demana. De fàcil protecció i progressió, en diedre o per la placa al gust, acaba a l'extrem de la de la via Canto por Soleares, en una placa ja més fineta i compromesa.
El Toni a la via Montserrat i jo a La Canto por Soleares.
Amb un ràpel amb corda simple som a la feixa d'on podem triar el que fer: continuar per la Misión Imposible o be fer les darreres tirades de la Canto por Soleares, La Montserrat, La Mola, o la Dia de la Prostitució. El Toni fa la Montserrat, ben interessant i jo repeteixo la Canto, bon i vertical mur que et protegeixes al gust.
Rapelem la magnífica placa, els companys ens esperen per baixar caminant.
Donem el dia per acabat prou satisfets encara d'haver pogut grimpar, ja que el matí la boira ens ha fet prou la punyeta. Un ràpel llarg fins a on dóna la corda així ja podem baixar caminant fins el cotxe. Les fites ens ajuden a trobar els passos de baixada, actualment protegits amb unes cadenes.
Fem unes birres al Bar Glops i Tapes de la Plaça del Mercadal d'Agramunt i ens animem acabant amb una cargolada farcida...

Per com havia començat la jornada estem contents, també per la sort de no prendre mal després de la pluja de meteorits...ho anem a celebrar a Agramunt a la Plaça del Mercadal, on comencem per fer unes cerveses i veïent i olorant el que teníem pel voltant acabem  quedant-nos-hi a dinar: Amanida, Cargols i Parrillada de carn...que us haig d'explicar! si les fotos fessin olor!!
Ressenya dels autors



  • Sisbemessanapren
  • Una via amable que aprofita el marge esquerra del massís, i molt ben aprofitat. Felicitar el Toni Alarcon i el Joan Baraldés per la feinada. Atenció, via a evitar amb cordades a la Minyons de Terrassa.

    2 comentaris:

    1. Hola Jaume,
      me'n alegro que us agradés la via. Un cop a la placa de dalt es poden fer les diverses tirades que hi ha obertes i acabes escalant força metres sense haver de fer un retorn pesat per l'altre costat de la paret.
      Bones festes i salut per escalar

      ResponElimina
    2. Hola Joan! doncs sí que dóna la via per anar fent metres, ja estàvem al cas, però ja en vam tenir prou amb el que vam fer.
      Salut i roca !

      ResponElimina