Gaudint la inversió Tèrmica a la via Alarcon - Baraldés a Malanyeu. 24-12 -2018.

Sant Sadurní de Malanyeu mig tapada per altres construccions, inclosa en l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

       

A primer terme la Parte del Devessó amb les Taules de la Llei al marge drtet, al fons la Paret de l'Altar.

Dilluns abans de Nadal torno a Malanyeu, aquest cop amb un altre Joan; no quedem massa d'hora ja que a la paret del Devessó li costa que li arribi el sol. Després d'un bon esmorzar a Cal Rosal, continuem passant Berga fins al trencall de Malanyeu on enfilem la costeruda carretereta fins aparcar davant les escoles.

Un pont de roca i les inicials A B ens confirmen el peu de via

Com és habitual fa un fred que pela sortint del cotxe, tot ben glaçat, però no cal patir que acabarem escalant en màniga curta. La via la trobem a la dreta de la piràmide rocallosa que es veu de lluny. Peu de via entre la Epirimountains a l'esquerra i la Independència a la dreta. Les inicials A B i un pont de roca ens confirmen que som a lloc.

Inici protegit per bagues, alguna prou escarransida, però reforçable si ens cal.

La primera tirada es veu potent, m'hi poso: senzill, amb bons forats primer, per anar trempant mes amunt, a aquesta zona ja hi trobem bolts. Abans d'entrar a reunió en un bon forat hi col.loco un friend. Una tirada prou bona sí senyor! Si no us refieu d'algun dels primets ponts dd roca, sempre es pot reforçar.

Quan la paret es redreça trobem alguns bolts

Entrant a la primera reunió

La segona tirada creua la via Epirimountains, aprofitant-ne la reunió com assegurança de via.  A sota gaudint de la roca.

L'entrada a la reunió és divertida: un diedre vertical però de bon fer. Còmoda reunió una mica per sota de la Epirimountains, a la dreta hi ha la de la via independència de la que penja una corda que ajuda a salvar un tram terrós. La segona tirada creua la primera reunió de la via Epirimountains....de la que aprofita la reunió per assegurar-se; això pot dur a conflictes si coincidim amb alguna cordada a la via veïna.

Roca compacte, menys foradada, una disfrutada.

El Joan la gaudeix! s'enfila sobre la reunió per passar a la placa de l'esquerra que seguirà primer en diagonal per redreçar-se mes amunt. Roca de luxe així com l'equipament,potser massa generós hi tot.

Negociant el mur final de la via, tercera tirada.

Continuo amb la darrera, inici senzill fins a trobar una fissura vertical on cal llegir be la roca per no complicar-se la vida...passos elegants permeten superar aquest muret i resta la placa final, d'aspecte trencat però mes solid del que sembla; ajudats en diedre delicat l'anem superant amb passos bonics i d'estar atent a la roca.

Placa d'entrada a reunió de roca delicada on cal escalar ben atent

Reunió cimera, rapelarem per l'Epirimountains.

Ja a dalt anirem a buscar la reunió dd l'Epirimountains, a ponent, per baixar en tres ràpels amb corda simple de seixanta.

De tornada una bossada de Fredolics i cap a La Nou Fonda Campruví a celebrar el Nadal !

Ja a peu de via ens entretenim agafant uns qüants Fredolics omplint-ne una bossada. Decidim anar a fer-nos un homenatge per celebrar aquestes diades! Passem per La Nou on fem un bon menú a la Fonda Campruví. Excel.lent colofó per una curta però intensa jornada d'escalada i bolets.

Ressenya dels autors

Antonio Alarcon i Joan Baraldés

Via interessant amb bona roca i dificultat prou homogènia en el V÷ i algun tramet mes picant. Com a crítica, el fet de creuar la via veïna pot generar conflictes en el cas de coincidir vàries cordades. Tot i que es va demanar permís per a fer-ho s'hauria d'haver evitat. Degut a la gran qüantitat de vies cal que aneu ben documentats si no voleu parar bojos intentant seguir una línia.

Malanyeu, víes PA-BA i Incondicionals, dues vies de caràcter ben diferent. 17-12-2018.

La Paret del Devessó, a la dreta les Taules de la Llei, al monticle de l'esquerra la PA-BA.

Aquest dilluns quedo amb el Joan que s'està recuperant d'una lesió i fa dies que no escalem plegats. Li dic que trii via i em proposa, entre d'altres, la PABA a Malanyeu. Via recentment oberta per Joan Baraldés i Francesc Panyella aquest desembre. Aquestes dates mai saps a quina hora quedar, ja que entre el fred i el que tarda a sortir el sol no l'encertem mai! Avui a les deu del matí, encara teníem la paret a l'ombra i la roca glaçada, però ha estat preparar les cordes i equipar-nos que ja ens ha tocat ! Com ha canviat aleshores la temperatura, no ens hem posat màniga curta però qüasi....

Inscripció a peu de via, tanmateix una baga en un arbust i la rastellera de parabolts ens confirma que som a lloc.

Ara fèia temps que no venia aquí, cal agafar l'eix del Llobregat i passat Cercs, al sortir d'un túnel, poc després a la dreta agafem el trencall cap a Malanyeu; avui la carretera era ben gelada, pot ser interessant en cas de glaçada intensa pujar per La Nou i entroncar a dalt amb la carretera de Malanyeu evitant la zona mes conflictiva.
Aparquem a l'entrada del poble al costat d'un rètol turístic, davant Les Escoles. Hem passat per l'església i pel costat de la masia Cal Frare, després d'aquest mas continuem per un corriol amb marques de P-R que travessa la riera del Molí, hi ha una passera de fusta;  d'aquí enfilem cap a la casa del Molí de baix que rodegem per l'esquerra anant a travessar el torrent de Malanyeu, amb menys cabal i que salvem saltant de pedra en pedra;    d'aquí amunt a buscar el marge esquerra de la paret on a sobre un monticle de pedres blanquinoses hi trobarem la nostra via.

Aixecant-nos de terra i gaudint la placa.

Avui començo jo, amb el Joan sempre ens ho fem a la branca mes curta, però ell està recuperant i no hi ha discusió. Comença en flanqueig passant sota un arbust llaçat amb una baga, continuo a l'esquerra fins al primer bolt. La roca de bona a molt bona, plena de foradets que mai saps quin és el bo, típic de Malanyeu. Escalada de concentració buscant els millor peus i mans que sempre s'acaben trobant, l'he gaudit molt! sobre el grau pensem que V+ .

El Joan ha posat a prova el dit en aquesta magnífica placa.

Començant la segona tirada, que perd pistonada ben aviat.

El Joan fa treballar el dit i se'n surt molt be, ara és el seu torn:  sortida amunt i a la dreta. Una baga a la vertical de la reunió i després dos bolts i una altra baga indiquen el camí; la primera baga l'hem vist quan ja tenia xapat el bolt.... El perdo de vista i la via també perd gràcia, esdevenint una grimpada per terreny trencat fins la reunió.

El Joan a la segona reunió 

Malanyeu enamora...

Tècnica placa de la curta tercera tirada i el Joan al flanqueig per entrar a  la reunió de la Sac d'Impaciència

La tercera tirada és curta però intensa, una placa multi foradada que esdevé mes finota que l'anterior donat que els forats són menys profonds i els peus escassos. Aquí potser si que hi ha algun pas de 6a... Ja a la reunió decideixo continuar fins a la de Sac d'Impaciència per la que rapelarem, així estalviem maniobres i sembla que s'escala mes.

Al foradat mur inicial de la Incondicionals  i arribant al tram mes finot i desequipat.

Baixem amb tres ràpels amb corda simple de 60, i com que encara tenim temps decidim anar a buscar la via Incondicionals de Malanyeu, que tampoc hem fet. Caminem una mica mes cap al marge esquerra de la paret, trobem la via Carla, la nostra surt just al costat esquerra d'aquesta i és fàcil d'identificar ja que és assegurada amb ponts de roca. La Incondicionals te un caracter ben diferent a l'anterior, si la PA-BA era completament equipada amb bolts, aquesta és equipada amb Bagues i un pitó, havent d'acompletar l'equipament amb el que puguem.
Ara surt el Joan, ja te el dit calent ! Mur vertical inicialment molt equipat que al capdamunt i coincidint amb que la roca és mes escadussera en preses, també esdevé orfe d'assegurances...dubtem de per on tirar...recta amunt és factible, però difícil de protegir...el Joan fa diferents intents seguint la placa i finalment opta per anar a la dreta a buscar una fissura on ara sí, troba millors preses i possibilitats d'assegurar-se. La reunió és comuna amb la de La Carla, per abastar-la cal flanquejar a la dreta saltant un esperó-canal.

Bonic mur del començament de la segona tirada

Ara és el meu torn, muret interessant de sortida, separant-nos per l'esquerra de la línia de La Carla. Els ponts de roca, aquí allunyats, et van guiant, deixo a la dreta la segona reunió de la via veïna per sobrepassar-la i enfilar una placa esperó on hi trobo un últim pont de roca, aleshores no se per on anar, intueixo que haig d'anar a unes alzines però per l'esperó ho veig delicat i de difícil protecció, després de donar-li voltes acabo entrant per un tram enboscat a trobar les alzines, quan hi soc veig que he errat l'entrada ja que la reunió, unes bagues lligades a les alzines, queda mes a la dreta, que hi farem....

Sota la fissura de la tercera tirada, molt ben trobada, roca genial.

Resta la tercera tirada, comença amable i llepant la Carla per derivar a l'esquerra a buscar una baga que penja d'un boix, d'aquí una fissura prou ampla i vertical ens permet escalar en autoprotecció, tram molt bo; al capdamunt, quan la fissura es tanca, cal flanquejar a l'esquerra on hi trobem un altre pont de roca per entrar a la reunió.

Fotocim per partida doble.

Ressenyes d'en Joan Baraldés.

Un parell de vies de recorregut similar, però ben diferenciades en quan a la seva filosofia, la primera equipada a full! potser fins i tot massa...i la segona mes d'aventura on t'has d'autoprotegir alguns passos i escalar amb els sentits ben desperts. Recomanables ambdues.
 Agraïr als autors la feina d'apertura.

Via Pawnee Fiction a la Serra de les Canals. Oliana.

Aproximant a peu de via per un corriol que acaba ben brut...

Aquesta tardor, entre dies de pluja i fred i compromisos familiars, no hi havia manera de poder fer cap escaladeta amb cara i ulls...finalment aquest dissabte els astres s'alineen i sembla que podrem sortir; quedo amb el Joan Pera per anar a la Serra de les Canals i finalment s'afageix el Jordi amb el que serem tres de colla. Jo ja coneixia aquesta serra, fa vuit anys vaig fer la Sol de Mitjanit i amb el mateix Joan Pera, no fa massa temps, vam fer un intent a la Pepe Àlvarez, però la mullena de la via ens en va fer baixar a la primera reunió.
Cap a Oliana falta gent, aturada a la Braseria Rebollé on fem un bon esmorzar; allà coincidim amb l'Antonio, el David i el Vicenç, que van al Roc de Rumbau, a la Síoux conecction. No sé que faríem sense les vies del Joan Vidal, Indi, gràcies per la feinada aperturista!

La paret te dues parts ben diferenciades, la part superior acaba en un forat per on passarem per fer cim.

Deixem el cotxe en un eixamplament gran a 1,7 Km de la carretera principal.

Per arribar a la via sortim d'Oliana direcció La Seu, girem a la dreta per la carretera de les Anoves, a uns 1700 metres trobarem un eixamplament  on aparcarem. Una fita a l'altre costat de la via ens indica el costerut camí; fàcil de seguir fins al final on ens haurem d'embardissar per assolir la paret, a la dreta la Pawnee Fiction el nostre objectiu, i a uns escassos 50 metres a l'esquerra la Sol de Mitjanit.

Mantinguda primera tirada

Ja a peu de via, veïem un bolt força amunt, ens preparem. Avui em deixen començar, com que la via te set tirades decidim que jo faré les dues inicials, continuarà el Joan i el Jordi, el "mono" de la colla, ens traurà de la paret, aprofitant per apurar en lliure el que pugui, que està fort. Començo doncs amb concentració, que la primera assegurança és prou amunt, tanmateix la roca és bona així com els cantells; de tant en tant alguna marca d'una llastra suicida confirma que anem be. La tirada és prou neta i sanejada, amb una dificultat suau però mantinguda, m'ha agradat. La reunió ben còmoda en un replà. Anant amb seixantes es podria empalmar amb la següent tirada, nosaltres no ho fem. Comença similar a la primera per perdre ambient ben aviat.

Començant la tercera i a mitja tirada.

És el torn del Joan, seguim amb la tònica de plaques ajagudes, però ara la via ja no va tant recta amunt, sinó que decanta cap a l'esquerra en un bon flanqueig per mes amunt retornar entre vegetació a buscar la reunió, també ben còmoda. Continua la quarta tirada, aquesta és curiosa, superant petits balmats i plaques en tendència a la dreta per al final anar a buscar la gran i vertical muralla.

A la quarta tirada, apropant-nos al mur vertical.

Quarta reunió, aquí comença la feina del Jordi, segur que li passa el fred!

La quarta reunió és a peu pla sota un desplom acusat. És el torn del Jordi, li hem triat les tirades on pugui apretar de tal manera que no agafa ni estreps! valent! Comença a l'esquerra de la reunió, no per casualitat, no! així l'assegurador està protegit davant la possible pluja sòlida...i és que aquí la roca és prou fràgil. Superats els dos primers bolts, que nosaltres fem amb estreps, cal tibar d'una llastreta mòbil....i aixecar-se a buscar mes bolts. Passos llargs amb poques possibilitats de lliure fins prou amunt. He llegit que hi havia una llastra perillosa abans de la reunió, no l'hem vist, deu haver anat avall ja!

Comença l'artifo, per al Jordi A-0, l'estrep és meu.

Verticalitat i roca dubtosa, poc lliure farem...

A la sisena tirada, amb  un tram de flanqueig per buscar una fissura.

Cinquena reunió amb tres bolts i en un replanet també amable. Ja comença a tenir ambient això! Surt altre cop el Jordi, ara sí amb lliure tot i que la resenya diu Ae o 6c ! un bonic flanqueig a l'esquerra i encara una fissura trencada, però ben sanejada, sembla que aguanta ja que hi vaig tibar be... continua ben vertical seguint una escletxa que es va tancant per sortir cap a la dreta i entrar a la sisena reunió, la menys agraïda sobretot si es va en cordada de tres. Aquesta reunió és de tan sols dos bolts, amb la qualitat de la roca s'hagués agraït un tercer com a la de sota.

Aquí escalarem mes en lliure...

recuperant la tirada, amb un bon ambient!

Darrera tirada, amb roca bona, s'agraeix !

Això s'acaba, llàstima ja que ara la roca millora francament podent anar en lliure; de sortida de la reunió el mur compacte es redreça trobant un passet picant, V+? potser 6a? superat aquest tram la roca manté la verticalitat millorant amb preses, esdevenint un plaer; arribem a la bifurcació, a la dreta la via continua per placa fins al fil de l'esperó cimer, a l'esquerra un flanqueig Riglero et deixa en una cova de la que se surt per un forat en ramonage agraït. Ben trobada sortida, sorprenent i que val la pena. El forat, ara que ho sabem, es veu des de baix de tot.

Abans de passar el forat i a l'altra banda....

Sortint de " l'avenc"

El Jordi content al cim.

Foto Pingüins....

Roc de les Tres Creus punt culminant de la Serra de els Canals 851m.

Magnífiques vistes malgrat la grisor del dia d'avui.

La instal.lació de ràpel és abocada al buit....

Es pot baixar caminant, carenejant tota la serra direcció llevant, és una bona excursió, potser per un alte dia, avui ho farem rapelant: un primer curt fins la sisena reunió, d'allà un de 60 fins sota el mur vertical, quarta reunió, un altre fins la segona i d'aquesta a peu de via.

La plana d'Oliana amb el pantà de Rialb al fons.

Ressenya de l'autor Joan Vidal que trobareu a

La Noche del Loro

Via amb dues parts ben diferenciades, condicionades per la morfologia de la Serra: la primera ajaguda i d'adherència i la segona vertical i potent on predomina l'artificial. Equipament generós, no hem afagit res, que no vol dir sobre-equipada, i més si entenem que la via ha estat oberta en solitari i en una roca mediocre, per no dir, dolenta...sobretot al començament del segon tram. Tot i fer sis anys que és oberta i el pas de moltes cordades n'ha sanejat alguns trams, d'altres no seran mai nets.
 La línia és agosarada i elegant amb l'alicient de sortir per una cova natural, amb opció de fer-ho també per la placa de la dreta.
Personalment m'agrada mes la línia de la seva veïna Sol de Mitjanit, oberta uns anys abans, car permet escalar mes en lliure. Recomanable si us agrada el conglomerat delicat i l'artifo.
Agrair a l'aperturista la línia i la feinada, mai prou reconeguda : Oberta durant el febrer fins el març de 2012 per en Joan Vidal (Indi) en solitari.