dilluns, 26 de març de 2018

Via encara hi som a temps (Cingle de Xaloc ) Collbató. Montserrat sud.

Al fons es veu el diedre per on transcorre la via
Fa dos dissabtes, concretament el 17-03-2018, quedem amb el Toni per anar a escalar, d'entrada les intencions són d'anar lluny, però altre cop el temps ens fa dubtar, i finalment ens quedem a Montserrat, concretament a Collbató, on farem una via dels germans Masó, curta però intensa. Oberta el 18-02-2001 al Cingle de Xaloc, a l'indret conegut com a Totxos CAM Nou Barris, sector d'esportiva equipat per aquest club on hi trobem l'agulla dels capitells.
Comencem per la Somni de Primavera, enllaçant les dues tirades en una.
La via s'enfila per una fonda canal, allà comença la via Imma. Nosaltres preferim començar per la Somni de Primavera enllaçant les dues primeres tirades. També es pot escollir fer l'inici per la via Imma.
Pont de roca - Merlet 

Fem una altra tirada aprofitant un tram de la via Imma fins la primera reunió a reforçar.
A l'anar per la Somni de Primavera no comencem la via per on toca, ben a la dreta del cingle on hi ha dos espits, sinó que triem enfilar-nos per la via Imma per arribar a la primera reunió.
Entrant a la primera reunió venint de la Imma.
Aquesta primera reunió s'ha d'acompletar l'equipament donat que tan sols hi trobarem un espit. Els autors recomanen reforçar-la amb un Universal, que nosaltres no portem, però amb un àlien blau queda a "caldo".
Emergint del tram de placa vertical 
Ens toca el diedre, amable de progressar, amb roca molt bona; el fons del diedre permet flotants grans i al capdamunt hi trobem un clau, tant entrat que haureu de llaçar amb una baga, no hi entra el mosquetó. Continuem enfilant-nos a buscar una Sabina morta al capdamunt del diedre, d'on ja entrem a la placa final, vertical i granalluda. Un espit a l'inici ens marca el camí, la resta, per on vulgueu o pugueu...resta un bon grapat de metres fins la reunió amb un rocam cantellut que dóna confiança per seguir amunt, però, Atenció!, prohibit caure!!
Reunió cimera, que costa de veure amagada entre els còdols.

En vermell la via original i en marro el nostre itinerari.

Ressenya del
  • Joan Asín
  • Una via oberta fa disset anys, poc equipada, per gaudir posant trastos i per concentrar-se als trams obligats. Curta, sí, però que et deixa bon regust. Recomanable com a torna. Anar-hi amb el grau consolidat que el tram de sortida, és obligat.

    Cap comentari:

    Publica un comentari a l'entrada