divendres, 20 d’abril de 2018

Torrent del Misser, vies Carles Lucas Giralt a l'agulla d'en Lucas i Aresta Brucs, entrada directa Patinet al Fraret. Collbató. Montserrat Sud.

Aresta Brucs del Fraret
Ara fa quinze dies, el dissabte 07-04-2018 torna a estar el dia "tonto" ennuvolat i amb ganes de pluja...per sort ja no fa fred. Quedem una bona colla al Muntanya per esmorzar i rumiar on anirem a grimpar...el temps inestable ens fa rebaixar molt les expectatives i finalment optem a suggeriment del Toni d'anar a descobrir les agulletes del Torrent del Mísser.
Entrant a l'emboscat Torrent d'en Mísser
Nosaltres per acostar-nos-hi optem per deixar el cotxe a l'aparcament de l'Hípica i continuar caminant cap al Serrat d'en Muntaner direcció La Pastereta, quan el camí gira a l'esquerra i encara la pujada ens decantem a la dreta i entrem a la torrentada, no hi ha camí i s'ha d'intuir per on passar millor tot buscant les parets del davant.
A peu de la Directa Patinet al Fraret i marca "Masó" que confirma el peu de via.

Una agulla destaca amb un desplom vermellós, és el Fraret; ens hi acostem i trobem gravada una sageta, senyal inequívoca de que hem trobat la via, aquesta és la variant d'entrada de l'Aresta Brucs, la Directa Patinet oberta el 2012 pels Germans Masó. Avui el Toni demana començar, l'aspecte de la via no és engrescador, desequipada i amb roca a controlar. La progressió és lenta i acurada, força amunt pot posar un Àlien i al diedre de la dreta hi cap un friend petit. Entronca amb l'aresta Brucs i continua; superat un ressalt i sota la bola cimera pot posar un Càmalot del 4, anàvem ben "armats" sabedors de com les gasta aquest terreny.
El Toni negociant algun flotant a l'aresta
Quan l'hem perdut de vista i és apunt de superar el diedre final, ens regala amb un desprendiment de grans blocs que sortósament queden lluny de nosaltres ja que la via es decanta molt a l'esquerra, encara resta un bloc mes gran que farem caure avall.
El Josep Maria i el Joan sota la reunió cimera, i l'espectacular ràpel.

El Toni es queda assegut a la rampa cimera, la reunió és d'una ferma Sabina, però el lloc és incòmode. Aleshores hem quedo al replà previ a cim i els companys també, mentre ell reforça amb una baga nova el ràpel, que és llarg i volat a trams. Ja a peu de via, el dia s'està arreglant, ens acostem a una altra agulla, la del Lucas, on els germans Masó altra vegada, hi tenen oberta una línia prou maca, és la via Carles Lucas i Giralt.
A primer terme l'agulla d'en Lucas amb el Serrat d'en Muntaner al fons.

Primera tirada de la via Carles Lucas i Giralt, negociant el tram de cinquè.
Ara em toca a mí, tinc al davant una agulleta, comença ajagut i es va redreçant fins la vertical, aquest tram és molt trencat i no es puja, aleshores flanquejo a la dreta anant a buscar un diedre vertical; al seu peu poso la primera assegurança un Càmalot de l'1, en tècnica de diedre em vaig enfilant i al capdamunt de la fissura hi entra el Tòtem-Cam del 2 a caldo! aquí la roca és molt bona i permet tibar sense recança amb passos atlètics. Ja al capdamunt del diedre me'n vaig a buscar la paret del davant.
Des de la primera tirada els companys
El Toni bufant al tram mes vertical, mentre el Joan s'hi acosta assegurat pel Josep Maria.
Per entrar a la placa compacta, ara ens cal un pas divertit, trobo un espit que ajuda a fer el pas tranquil, ja a la placa un altre espit ens porta cap a la dreta. La placa gaudeix d'una roca aspra i cantelluda, aprofito un gran merlet per llaçar-lo i amunt, ara ja fins la reunió; trobo una Sabina i un Romaní que encinto abans.
Curta i trencada segona tirada i al cim amb la fita cimera
Resten uns 20 metres fins al cim, molt trencats i discontinus, amb el que faig reunió d'una alzina i me l'allargo per a poder controlar millor al company i també fer-los fotos. El Toni és l'encarregat ara de seguir fins al cim on hi troba un d'aquells potets que em fan tanta gràcia: un Pot amb llibreta registre.

Llibreta de registre amb la ressenya de la primera dels germans Masó.

El Joan assegurant el Josep Maria que surt del tram vertical.

Desgrimpada, ajudats per unes Sabines de les que rapelem a un replà.

Del cim fem una desgrimpada ajudats per un passamà amb la corda passada per una Sabina migrada, no us en refieu i d'aquí ja trobem un Sabinot mes ferm al que també hi passem la corda ajudant a la desgrimpada-rapel...quedem en un replanet del que se'n surt caminant a buscar la paret del davant , aleshores amb intuició anem a trobar el camí que baixa de la Pastereta.
D'aquest replà ja podrem sortir caminant.

Una zona per perdre-s'hi, en tots els sentits, ha ha ha, plena d'agulletes petites i curioses, amb vies majoritàriament desequipades o semi-equipades. Per romàntics de la muntanya que se sàpiguen moure per territoris inestables tot acaronant la roca. Els graus baixos de dificultat que no us confonguin, són escalades amb força compromís on millor ser conscient d'on et poses. Un bon recurs per anar coneixent la muntanya en dies com avui.

3 comentaris:

  1. Ostres Jaume aquesta em sembla que la vaig fer amb el Toni. Collons tan temps sense escalar, estic oblidant-me de les vies

    ResponElimina
  2. Jaume, aquesta si que no te la compro. Quina mala pinta que té tot plegat!!

    ResponElimina
  3. Ei Mingo, em sembla q en vau fer una altra almenys això em va dir el Toni.
    Joan, ja fas be ha ha ha, són vies molt trencades però que també fa gràcia fer de tant en tant.

    ResponElimina