divendres, 6 d’abril de 2018

Via Jaume Muntada Blancafort al Bloc i Cingle de la Querosa. Sant Llorenç del Munt.

La Miranda, Roca i Punta dels Cavalls, d'esquerra a dreta;  a sota la canal de la Querosa i Cingle.
Amb el canvi d'hora ha arribat la temporada de tardes! però les ganes són tantes que abans no la canviin ja aprofitem per fer un tomb per Sant Llorenç, concretament el dijous 22 de març quedem amb el Jordi ( Cuc) per anar a fer una via dels Masó que ens falta...al Cingle de la Querosa. Per la ressenya sembla engrescadora i també estic intrigat per si la trobaré. Per acostar-nos-hi nosaltes anem cap a Matadepera i d'allà en direcció aCan Robert per la Urbanització Cavall Bernat; passem de llarg el trencall a Can Robert per continuar amunt fins al carrer Granera on en un pronunciat revolt a l'esquerra deixem el cotxe. Hi ha una fita del Parc Natural i un senderó que seguirem amunt. Passem per sota un cingle i entrem a la Canal de les Bruixes que ens deixa a sobre per tot seguit entroncar amb la pista a Can Pobla. D'allà nosaltres puguem a buscar el cingle del Bolet de Can Pobla al vessant oest, que resseguim per la seva base fins a trobar la canal de la Querosa havent deixat enrrera les vies Rauxa impenitent i Cracks Mediàtics.
Acostant-nos a la via, la roca que s'insinua al peu del Cingle és el Bloc on començarem.
La Canal de la Querosa és ampla i baixa de la Cinglera dels Cavalls, la travessem anant a trobar un gran bloc on comença la via. Veig un pont de roca i dos espits, be! l'hem trobat!! aquesdta tirada és molt curta, quinze metres, però cal fer la reunió ja que sinó tindrem un bon fregadís de cordes. Comença el Jordi, s'arriba prou be al pont de roca i al primer espit, però per arribar al segon la ressenya diu que es 6a...no surt i cal trèure l'estrep. Jo de segon tampoc ho veig clar i em cal fer un  A-0. La reunió assegut al cim  lligat a una sabineta.
Primera tirada al bloc, curta i intensa.

Reunió dalt del bloc, al fons el Cingle del Bolet de Can Pobla.

Passant del Bloc al cingle,  aspecte no gaire engrescador de la segona tirada, i separació entre la Cinglera i el Bloc.

Continuo jo, cal desgrimpar a buscar la cinglera del davant just a on es toquen, per flanquejar a la dreta restant sobre el buit amb roca poc agraïda, sortosament trobarem dos espits pel camí.
Cova dels Germans Masó, on hi havia el potet amb el llibre de registre.
Superat el segon espit trobo la petita cova dels germans Masó, curiosa ella! aquí, encastat en una escletxa hi han deixat el pot de diapositives on guarden el llibre registre; aquest s'ha degradat de tal manera que a l'agafar-lo se'm queda als dits...aleshores me l'enduc, així no es malmetrà. Quedem que el Jordi els hi tornarà.
Des de la cinglera, el bloc amb el Jordi al seu cim.

Al millor tram de la via, a l'alçada de la cova.

Sortida sorpresa....
Al final la via es va redreçant, la roca hi és molt bona i a l'esquerra tenim fissura per a posar trastos si ens cal, però tot s'acaba i cal sortir, primer per la dreta però és tot terròs i sense possibilitats de posar res segur, amb el que opto per continuar amunt arrambat a l'esquerra on trobo una bona sabina que m'ajuda a superar un tram de terra i fullaraca que fa patir...a més avui encara resta neu a les obagues i tot és humit! ja ho posen a la ressenya: Final salvatge!!!...
Sortint de la via gaudint del paisatge, Bolet de Can Poble, Cingle homònim i Cavall Bernat.
Una vegada tots dalt, enmig del bosc, podem anar a la dreta a buscar la canal, però nosaltres decidim continuar amunt grimpant un parell de ressalts que ens deixen al camí del Mal pas de Can Pobla, que seguirem a la dreta per ara sí baixar cap a Can Pobla pel vessant oposat que hem pujat, així aprofito per localitzar el peu d'una via que hi tinc ullada.
Llibre de registre, ens l'enduem ja que s'ha desintegrat el potet....


Ressenya dels Germans Masó que trobareu a


  • Santllors.com
  • Via per a col.leccionistes, per a escaladors-excursionistes, s'escala poc, però el que s'escala t'ho has de gunayar! compte amb trams de roca delicada i compte amb la sortida de la via. Curta i intensa. Per aprofitar una tarda dins aquest entorn màgic.

    3 comentaris:

    1. Veig que segueixes col·leccionant vies per Sant Llorenç! Quina por que fa algun dels trams de la via... Si, a més, està humida no m'ho vull pas imaginar! Esteu fets unes màquines!

      ResponElimina
    2. Hola Pere, uns romàntics és el que som! ha ha ha la roca era seca, la sortida era el que fèia patir...
      Gràcies Mingo, quan estiguis apunt ja t'enganyaré!!

      ResponElimina