dilluns, 28 de maig del 2018

Via Jose Antonio Sanz al Mallo Melchor Frechín. 220m 6b. 13 de Maig 2018.Riglos.

Panoràmica dels Mallos des del Mirador a Murillo de Gàllego.

Baixant de Peña Rueba ben satisfets, anem amb el Josep Maria a retrobar els companys que han estat a Mallos; ens els trobem a l'aparcament tot gaudint de les espectaculars vistes i celebrem plegats la nostra estrena exitosa a la zona, que ja és tenir sort per ser la primera visita que fem, ells han estat fent diferents vies, la Mosquitos al Mallo Visera per exemple i estan satisfets també, tot i que els ha plogut a primera hora. El Josep Maria treu una taula i fem un pica pica d'escàndol! Per diumenge tenim diferents opcions, la primera és la Galletas al Fire, i sembla que fructifica...però el canvi de temps anunciat s'instal.la a Riglos, fot un fred que pela, estem a sis graus....brrr, fa un vent fred i desagradable.
Entre el Cuchillo i La Visera el nostre objectiu: Mallo Frechín.

Mentre sopem al Bar El Puro anem madurant possibilitats, demà al Fire hi farà molt vent...amb el que comença a plantejar-se el Mallo Frechín que està arrecerat i presenta un equipament molt bo pel que s'estila per aquí! la llàstima que el grau apreta una mica per al meu nivell....però tanmateix venir a Riglos i no enfilar-s'hi...a mí em crida molt i traïré la meva filosofia de no posar-me a vies a les que no puc estar-hi a l'alçada...avui en Kiko ens farà de guia, ell molt content i nosaltres mes.
Tot fent el vermut admirant el que farem l'endemà.

El Josep Maria, el Joan i el Kiko, al fons la paret d'avui !
Després d'una nit de roncs fem un bon esmorzar i anem a trobar el Kiko, la resta de colla, el Josep i el Chús, avui van a Peña Rueba. El Joan te un dit tocat de la marató d'escalada d'ahir i ens deixa fer cordada de tres, encapçalada, sens dubte, pel Kiko, que està fort com l'all i eufòric per escalar. L'aproximació és curta, deixem les cases enrrera per assolir el peu de via en poca estona, estem protegits del vent i ha sortit el sol, no fa tant fred com aquest matí.
A la primera tirada i recuperant-la

El Kiko va tant llançat que l'haig d'avisar que es salta la primera reunió...desgrimpa i recula a fer-la, és millor empalmar les dues, però li comento que a nosaltres que no estem acostumats a aquesta verticalitat ens serà millor fer les tirades mes curtes. Surt el Josep Maria, el veig progressar be i quan és a mitja tirada surto jo, d'entrada ja et posa a lloc, desploma tot i que no ho sembla.
El Kiko ens recupera al Josep Maria i a mí.

L'arribada a reunió és en flanqueig amb preses tipus bola arrodonida gran que hi recolzes tota la ma...el Josep Maria que ja és a la reuió em fa un reportatge, gràcies. Ja som tots tres a la reunió, aleshores el Josep Maria comenta que te els braços molt tensos i li fa por que mes amunt flaquegi, decideix que millor baixarà ara que hi és a temps. El Kiko el despenja a peu de via, aleshores agafo el seu cap de corda i amb recança, però amb ganes continuem, llàstima pel company!



Seqüència de pasos d'entrada a reunió Fotos Josep Maria.

A la monolítica segona tirada.
                         Surt el Kiko, d'entrada una panxeta que el fa tibar fort per millorar poc després.  Al meu torn i decidit a no cremar-me, vull arribar dalt, tibo de cinta per superar el pas, la resta amb tranquil.litat i ben concentrat, treballant mes de peus que de mans quan és posible.
Cordades veïnes ( Mallo Visera)

El Kiko ben content!
                            Ja sóc a la segona reunió, la cosa funciona, l'acolloniment inicial s'està tornant respecte i calma.  La veritat que la solvència del company ajuda a aquesta tranquilitat.  Quan arribo coloquem les cordes be per a evitar problemes i sense treva continua.
Espectacular inici de la tercera tirada.

A la qüarta tirada fent la travessa de la ximeneïa a la placa.
Ja estem amunt, la quarta tirada és variada, panxetes i diedre-xemeneïa al final amb un pas atlètic per passar a l'altra banda de la fissura, aquí la roca no és tan sòlida com fins ara, i ho comprovo jo mateix al fer una volada quan estic apunt de fer el canvi de placa al capdamunt del diedre a l'arrancar-s'em una presa de ma!  Estàs be? pregunta el Kiko...sí, cap problema, tan sols emprenyat que ara hauré de tornar a pujar el que ja m'havia guanyat ha ha ha

Espectacular flanqueig inicial de la cinquena tirada 
La cinquena tirada és més tranquil.la, surts de la còmoda reunió caminant per aviat enfilar-te i recta amunt sense treva., la disfruto, això em comfia, penso que ja ho tenim...però quan veig la propera tirada torno a la realitat vertical i desplomada!  Encara no podem abaixar la guardia.
Mallo Visera i Mallo Colorado

Riglos als peus...

Xapatge delicat a l'inici de la sisena tirada.
La sisena tirada també surt d'una còmoda lleixa i també flanqueja un bon tros, la primera assegurança és força amunt i et jugues una bufetada al replà! el company però no té cap problema i encara un tram dur on el veig treballar fort, de cop i sota un desplom les assegurances allunyen prou fins a sota una panxa on tenim un pas potent de 6b...buff, pateixo per com m'ho faré ja que a més el tram és en flanqueig...
Tirada clau aquesta.
 Realment la dificultat és al començament on per sort les assegurances són properes, al sector del flanqueig trobo preses d'escàndol que m'aboquen al buit i que engrapo amb confiança alleujat, al veure que aquest tram que pensava em costaria està sortint prou be.  El 6b el soluciono amb una tibada de cinta, ves per on!
Els companys de La Visera.

Trempat pas de sortida de la darrera tirada

Això s'acaba! tot i ser, en teoria, mes senzill, no s'hi val a badar encara!
Ara sí! ens resta la darrera tirada on ja la paret perd desplom, és llarga i amb roca ja no tant bona.
Quan la recupero veig que no hi regalen res tampoc, és mantinguda, mantinguda i lluito per encadenar-la, almenys aquesta ha ha ha.
Riglos cada cop mes petit...esperant el meu torn per fer cim, amb molta il.lusió!!

Des del cim, el Kiko a la darrera reunió.

Molt contents dalt el Frechín, sobretot jo que és el primer cop que visito Mallos!!! gràcies Kiko!!
Estem tots dos molt contents dalt de tot, jo per què és la meva primera escalada a Riglos, i la veritat que li tenia molt de respecte...amb raó!  i el Kiko per haver-me acompanyat i fer-me feliç.  És molt bon company.  Un record pel Josep Maria, quina llàstima.
Turonet que hem de grimpar per assolit el Mallo Visera i baixar pel Circo de Verano.
Ens fem fotos amb una cordada amb la que coincidim al cim i ens preparem a baixar, la via es pot rapelar, però preferim fer-ho caminant;  per això ens caldrà grimpar el turó del davant i aleshores decantar-nos a la dreta per assolir en una gran diagonal ascendent el Mallo Visera.
Del cim anirem a l'esquerra tot seguint fites en direcció a una collada que es veu al fons, és el Circo de Verano.   El resseguim, primer el senderó fa una travesia horitzontal per després començar a baixar a buscar una collada al davant del Fire.
Peña Rueba i el Mallo Fire des del Circo de Verano.

Mallo Pison i Mallo Fire amb el rio Gàllego

Gràcies al Joan Pera per convidar-me i al Kiko per encapçalar la cordada.
Amb la satisfacció de la feina feta , la baixada es fa agradable;  l'espectacle de la Nord del Pison i el Fire ens captiva.  Som ja al peu del Puro i en no res al poble on retrobem el Joan i el Josep Maria.
Anerm a fer la cervesa per acompletar un cap de setmana rodó!
Ressenya de La Noche del Loro i la clàssica, canvien els graus oi?


dimecres, 23 de maig del 2018

Sendero Límite a Peña Rueba ( Murillo de Gàllego) Aragó. 12-05-2018.

La cara Sud de Peña Rueba amb el Mallo Común, Mallo Estrella i Mallo la Mora.
El cap se setmana 12-13 de maig fem una colla per anar a Riglos, jo no hi he escalat mai tot i fer-me força il.lusió, però és lluny i els objectius no pas senzills, vaja, que costa d'anar-hi....però el Joan Pera em convenç per fer l'escapada. Ell marxa ja divendres amb el Kiko i el Josep i el Chus ja hi són des del matí de divendres. Amb el Josep Maria ens llevarem d'hora i ens trobarem a l'estació de Riglos per esmorzar plegats. Nosaltres hem fet autovia A-2 fins a Lleida, d'allà cap a Osca i d'Osca direcció Pamplona passant per Ayerbe, bona carretera, compte amb alguns radars. Trobem la resta de la colla acabant d'esmorzar i ens hi afagim. Amb el Josep Maria anirem a Peña Rueba com a primera presa de contacte amb la roca i l'ambient.
La boira no s'acaba d'aixecar...

Tornem a la carretera de Pamplona fins entrar al poble de Murillo de Gàllego, quan gairebé abandonem les últimes cases, a l'esquerra surt un carretera asfaltada que puja paralela a la vall, l'agafem, quan aquesta fa un revolt a l'esquerra anem per un carrer estret i asfaltat que continua recta seguint la vall, al capdamunt del carrer trobarem una casa en obres, d'allà mateix surt una pista que continua seguint la vall que tenim a la dreta, al fons el nostre objectiu. Continuarem per la pista fins a uns grans dipòsits d'aigua i allà aparcarem, es pot continuar, i la veritat que està pitjor la pista que hem fet que la continuació, el problema és que és una pista molt argilosa i en cas de pluja pots quedar-hi atrapat... El dia s'ha aixecat rúfol, fred i amb boira als cims de les muntanyes...tanmateix la via que hem triat és molt ben equipada i amb les reunions rapelables, amb el que pensem que millor tirar amunt, que si el temps es complica tenim la retirada assegurada.
Acostant-nos al Massís 

Anem pujant per la pista i en un punt trobem un pal de fusta, antic indicador suposo, aquí trenquem a la dreta per un corriol que ara s'enfila directe a buscar la paret; quan gairebé som a tocar la cinglera, trobem un camí que baixa a la dreta, el seguim i ens acosta al nostre peu de via, mes o menys a mitja paret.
Peu de via, amb les inicials S.L. gravades.

El corriol ens aboca a una clariana enllosada i neta de vegetació, a l'esquerra a peu de paret veïem les inicials S.L. ja hi som ! via Sendero Límite, oberta per en Luís Royo, Carlos Roy i Júlio Benedé el 2011.  Són 280 metres d'escalada plaent i molt ben equipada, amb les  panxes característiques de la zona que s'han de saber negociar.
El Josep Maria a la primera tirada

Avui comença el Josep Maria, el pas d'entrada ja et posa a lloc, desplomat i amb grans bolos arrodonits, després mes senzill amb alguna panxeta.
Recuperant la segona, i al mur vertical

És el meu torn, comença senzill per posar-se en un mur vertical on comença la gresca...tanta gresca que haig de fer un A-0 per resoldre una panxa més potent del compte. La veritat que m'ha sobtat, potser ha estat que encara no estem avesats a la roca i també el dia humit i emboirat. Serà l'únic pas on ens haurem d'agafar la resta de via surt tota sense problemes.
Cal mirar-s'ho amb calma

Començant la tercera tirada.
            La tercera tirada es manté en la tònica de verticalitat; tanmateix es deixa fer molt be i el Josep progressa ràpidament.
A la quarta tirada, comença a haver-hi ambient.
   La quarta tirada per mí és la tirada estrella, molt mantinguda i vertical en tot el seu recorregut, cal saber llegir-la be, fent força giragonses per anar progressant.  Fins l'entrada a reunió no dóna treva.
Flanqueig tècnic i entrada a reunió.

Ja a la cinquena
La cinquena presenta una sortida prou dreta per anar perdent seriositat de seguida, plaent.
Recuperant la sisena i flanqueig abans de la reunió.
A partir de la cinquena, sisena tirades la via s'ajeu, tanmateix no perd la gràcia ja que sempre trobem alguna balmeta amb el seu punt de pebre per fer-ho divertit.
A la setena, la paret comença a perdre fieresa...

Pas d'entrada a la novena reunió, hem enllaçat vuitena i novena.
El dia sembla que aguantarà, però el temps anunciava tempestes al migdia, amb el que no ens en refiem i aprofito la bonior de les tirades per enllaçar les dues següents, vuitena i novena.
Desena tirada, això s'acaba i no ens hem mullat !

Darrera reunió, resta el mur final, que avui deixem per no temptar mes la sort.
El Josep Maria té el goig d'encapçalar la darrera tirada, estem ben contents, hem fet un bon grapat de metres i ens hem estrenat a aquesta zona.  Ens agradaria continuar pel mur final, són quatre tirades ben maques, però no volem temptar mes la sort,  decidim que hem de trobar com baixar d'aquí que encara no ho tenim prou clar.
Foto satisfets !!!

Mur final on s'hi van obrir quatre tirades mes que arrodoneixen la grimpada.

Per aquesta feixa anem cap al Mallo Estrella d'on baixarem per la ferrata i ràpels (3)
Som a la feixa, per baixar seguim un corriol que la travessa cap a la dreta tot seguint marques de pintura groga, al capdamunt trobem una corda per ajudar a grimpar fins la collada amb el Mallo Estrella;  una vegada dalt, podem anar a l'esquerra i pujar a buscar la ferrada o seguir les marques grogues que baixen en direcció nord-est que és el que fem;    després d'una estona trobem unes cordes que ens menen a una canal equipada amb cadenes i cordes per les que baixem.  En un punt trobem un ràpel, les cordes continuen en pujada cap a l'esquerra.
Fem el ràpel i continuem seguint fites i pintades grogues que ens deixen a un altre mur on farem dos ràpels de seixanta anant a parar al peu de la via Edu Roche. 
Per fi som al camí que ressegueix les parets, ara toca anar en sentit contrari cap al cotxe, tot admirant ja relaxats, els imponents mallos.
Per les cordes de la ferrata

Sembla que encara no plourà! contents contemplant la via.

Pel senderó de tornada, aquest pal ens indica el trencall per anar a les vies.

Ressenta clàssica i una d'actual de l'amic

  • Col.leccionista de Vies


  • Una via recomanable, bona roca, equipament de luxe, amb anelles a totes les reunions. Per gaudir de la verticalitat sense compromís, una bona manera de conèixer la zona.